Intervenció de síntesi

Bé, sembla que aquí s'acaba el treball del bloc de l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC. Per a mi a estat una cosa innovadora, perquè tot i que estic en contacte amb pàgines web tot el dia, mai no m'havia interessat pels blocs, sempre havia pensat que la gent els feia servir per a penjar fotografies i anècdotes personals; i gràcies a l'assignatura m'he adonat de que poden arribar a ser realment útils, crec que a partir d'ara, tot i no tenir la obligació de treballar en un bloc, puc mantenir-ne un amb temes interessants sobre l'educació infantil, a la vegada que seguiré visitant tota una sèrie de blocs molt interessants que he descobert i que seran una de les meves fonts per mantenir-me al dia de temes relacionats amb l'educació.

Treballant al bloc he trobat articles molt interessants sobre l'educació, alguns els he comentat al bloc, molts d'altres no he tingut temps de fer-ho (treballar i estudiar té els seus inconvenients...). He aprés a gestionar la informació mitjançant els RSS, el Delicious, etc. També m'he adonat de la gran quantitat de pàgines web que ofereixen la possibilitat de compartir recursos, m'ha cridat l'atenció especialment el Flickr, perquè he treballat en l'àmbit de la fotografia, i m'ha semblat fantàstic poder utilitzar i compartir imatges, crec que és un exercici de ciutadania molt sa. També la Zona Clic, on trobem activitats educatives que el professorat crea i comparteix.

He intentat fer un bloc que recollís els exercicis de l'assignatura, que resumís els temes més interessants de les altres assignatures, afegir notícies i temes interessants per a la reflexió... He volgut mantenir el disseny senzill amb la capçalera que vaig composar a l'inici del bloc representant la globalitat d'internet, els blocs i l'aprenentatge. I les entrades, he intentat acompanyar-les d'imatges il·lustratives que poguessin completar el missatge que volia transmetre, o bé donar un toc d'humor.

S'ha de dir que el manteniment d'aquest bloc ha representat moltes hores de treball, però crec que aquestes hores han estat ben aprofitades perquè m'han servit per reflexionar, descobrir i aprendre moltes coses noves. Realment he gaudit fent entrades al bloc. Desconec si l'ha visitat molta o poca gent, si els ha agradat o no, el que sí sé és que jo m'ho he passat bé aprenent amb el bloc i estic satisfeta del resultat.

Sense gaires dubtes, les dues activitats més significatives que he realitzat en relació amb les TIC han estat el vídeo de la setmana cultural i l'exposició de territori.

El vídeo de la setmana cultural va representar, tant per mi com per la meva companya Roser, tot un repte perquè d'entrada no sabíem com es podia fer (tècnicament), però en vam aprendre i ens en vam sortir (no sense gaires entrebancs). Crec que la reflexió que es presenta en el vídeo va estar molt treballada i encertada i que acompanyada de la gràcia del vídeo és una bona presentació. Entrada del bloc »

L'exposició del treball de territori que vaig presentar amb l'Anna sobre "El ventre de la mare" també va ser tot un repte perquè vam treballar moltes tecnologies diferents: edició i composició de vídeos, edició i creació de cançons, edició de fotografies, creació del Power Point... Vam escriure el text de la presentació i vam intentar que tot es complementés perfectament, vam reflexionar molt sobre com volíem comunicar-nos. Entrada del bloc »

I aquest és el meu comiat definitiu, bones festes i fins aviat!

Competències digitals

A ningú se li escapa que en el món en què vivim és completament necessari tenir certes competències digitals, i, tenint en compte la professió que hem escollit, ens són útils i necessàries per moltes coses: per mostrar les tecnologies als nostres infants, com a eina de suport a les nostres classes, com a eina per al treball amb els professors, per gestionar informació...

Hem après diferents eines i programes: blocs, wikis, editors d'imatges, de vídeo, de so... I això ens representa un camí per on començar, ja que existeixen moltes possibilitats i la tecnologia canvia molt ràpidament i hem d'estar actualitzant-nos constantment i hem de ser innovadors, no hem de tenir por a equivocar-nos.

L'ús de les noves tecnologies és molt motivador per als infants, però cal saber utilitzar-les adequadament. A classe vam veure com la idea de veure un vídeo a classe podia semblar molt divertida, sempre i quan no fos un documental avorrit, sinó alguna cosa què ens fes pensar. També vam intentar crear unes presentacions de Power Point què ens ajudessin a treballar el tema del programari lliure, i trobar una dinàmica en la qual els alumnes poguessin participar i dir la seva, i entre tots arribar a la conclusió, ja que és molt més efectiu aquest sistema que no pas donar la resposta sense abans haver-ho raonat.

També hem treballat la ciutadania digital, i hem vist que gràcies a les noves tecnologies és molt més fàcil accedir a continguts, compartir-los, utilitzar-los... Cal tenir en compte i transmetre als alumnes la importància de ser responsables i legals, i de les avantatges de compartir els nostres recursos per a poder enriquir-nos mútuament.

Open your mind - Seminari 22 de desembre

L'última sessió de seminari, es podria resumir en una idea que hem repetit molt i cal tenir-la present (intenteu llegir la imatge):

Imatge de: Łukasz Strachanowski

... gràcies Imma.

Cloenda 2

Com a cloenda, he creat aquest còmic amb tires de Mafalda extretes de la web de El mundo de Mafalda per demostrar-vos (amb humor) tot el què hem après a cadascuna de les assignatures.
Cliqueu aquí per obrir la imatge i després cliqueu a la lupa per ampliar-la.

Cloenda 1

Fent la vista enrere i comparant el què sabia i el què era capaç de fer al setembre, quan vaig començar la carrera sense cap idea clara sobre l'educació infantil, i ara, que ja acabem un primer període de classes, estic convençuda de que he aprés moltes coses de cada assignatura, i totes elles útils. I per si això fos poc, m'ho he passat molt bé, m'ha agradat molt tot el què hem fet i les professores i professor, companyes i companys que he tingut, com també crec que he estat una bona companya per vosaltres, i tinc ganes de seguir treballant i aprenent amb vosaltres el semestre que ve.

Pràctica amb JClic

La zonaClic és una pàgina web on podem trobar tot un seguit d'aplicacions educatives creades (i compartides) per educadors/es mitjançant un programa lliure, el JClic Author, amb el què hem fet aquesta pràctica.

Amb el programa JClic Author instal·lat a l'ordinador, creem un nou projecte on hi creem quatre activitats: dos puzzles d'intercanvi i dues associacions simples. En crear una activitat, definim les seves opcions bàsiques i els missatges que mostrarem a l'inici i al final de l'activitat. Després passem a crear la part visual, escollint fotografies o arxius que haguem inclòs dins el projecte, o bé amb texts; i col·loquem els elements especificant (si cal) l'ordre, la mida, els colors... Un cop està tot definit i preparat, es pot provar el funcionament de l'activitat. I una vegada el projecte està acabat, es guarda com a pàgina web; per tant, al nostre ordinador tindrem un arxiu .html i un jclic.zip que haurem de pujar a un espai de la WWW, nosaltres, per fer-ho, utilitzem l'accés des del Blink; i un cop pujat, hi podem accedir des d'Internet.

Jo he creat un projecte amb el tema del Nadal, aquí es veu molt petit, podeu accedir-hi des d'aquest enllaç: "El joc de Nadal".

Les fotografies utilitzades pertanyen a: Nereski i a Racchio.

El joc

Per a l'assignatura d'Educació Física he estudiat el tema de "El Joc" juntament amb la Mireia Luque, la Laura Morales i l'Helena Montull i hem preparat aquest Power Point (els links desde l'SlideShare no funcionen) per presentar-lo a la classe, però també us oferim les explicacions perquè ho pogueu utilitzar pel treball dels apunts de classe.

El Joc

EL JOC

Pràctica amb CmapTools

El programa CmapTools serveix per crear mapes conceptuals, i ens pot ser molt útil a l'hora de gestionar la informació.

La pràctica consisteix en passar una història escrita sobre el sopar de Nadal i transformar-la en un mapa conceptual. Per dur-la a terme, he creat un nou projecte amb el programa i he començat a crear els conceptes principals, després, els he començat a relacionar amb les fletxes i els connectors per tal de que s'entenguessin les relacions entre uns i altres. Quan ho he tingut tot organitzat, he canviat la mida de les lletres i els colors per ajudar a la lectura.

El mapa que he obtingut és aquest, tot i que aquí és molt petit, podeu fer click per veure-ho més gran.

Àgora - Seminari 1 de desembre

Durant aquesta classe de seminari vam fer, entre tots, un comentari sobre la pel·lícula d'Àgora protagonitzada per Rachel Weisz i dirigida per Alejandro Amenábar.

Va ser molt interessant, vam parlar de molts temes, però sobretot de la llibertat, la llibertat de pensament. I ho vam lligar al debat que vam tenir en el seminari del 12 de novembre sobre la flexibilitat a l'hora de pensar i acceptar noves opinions. Vam deduir que és molt fàcil manipular les idees de les persones, i que normalment s'escull el camí fàcil, que és creure el que creu tothom i acceptar-ho com a vàlid, però pot ser que existeixin altres perspectives que no hem tingut en compte.

Parlant, també vam coincidir en què la situació de les dones dins la societat no ha canviat tant com ens vulguin fer creure. Ens va semblar molt interessant el paper d'Hipàtia com a dona científica perquè normalment les dones, al llarg de la història, han estat silenciades. Entorn a aquest tema, us proposo llegir un article de Mujeres en Red, el periódico feminista titulat Mujeres en la Historia que vaig llegir fa uns anys i em va semblar molt interessant per dos motius: 1. per adonar-nos de la gran quantitat de dones amagades que hi ha hagut a la nostra història i conèixer alguns casos concrets, i 2. per conèixer el treball que algunes persones dediquen a recuperar aquests personatges oblidats.

Pràctica amb MovieMaker

Windows Movie Maker és un programa d'edició de vídeo; permet, per exemple, mesclar vídeos, afegir-hi música, transicions, títols...

Val a dir que aquesta pràctica la vaig fer abans del vídeo de la setmana cultural, aquest és el meu primer muntatge de vídeo (que mareja una mica), he trigat en posar-la al bloc perquè aquests dies he estat buscant una música de pel·lícula muda que anés bé amb el vídeo perquè li doni un efecte com de moviment de pel·lícula muda, tot i que sóc conscient de que fa molts tombs!

Per fer aquest vídeo, m'ha calgut obrir un projecte nou amb el Windows Movie Maker i importar-hi 11 arxius de vídeo que vaig gravar amb una càmera petita de fotos (per això no tenen gaire qualitat) el dia que vam anar a visitar el MNAC. Un cop importats al projecte, els col·loco en ordre sobre la línia de temps del vídeo i els retallo per davant i/o per darrera per agafar les imatges que m'interessen. Després hi afegeixo transicions entre uns i altres perquè abans de que un tros s'acabi, n'aparegui un altre difonent-se. A més, els hi afegeixo un efecte de vídeo de "accelerar, doble" per tal de que vagi més ràpid i un de "escala de grisos" per deixar-lo en blanc i negre. El so dels vídeos està silenciat i el que faig és importar un arxiu de so que afegeixo a la línia de temps de l'àudio i la retallo perquè duri tant com la pel·lícula; seleccionant "atenuació" i "intensificació" aconsegueixo que el volum augmenti i disminueixi progressivament en el començament i el final. Per poder pujar l'arxiu de vídeo al YouTube guardo l'arxiu de pel·lícula en mida petita.

Música: Charlie At The Assembly Line Belt - Charlie Chaplin - Soundtrack: Modern Times

Presentació de la setmana cultural

La Roser González i jo vam voler fer una presentació original i vam pensar en dues coses: 1. havíem de fer un discurs de 3 minuts on hi recollíssim totes les reflexions que ens plantejaven fer en el fulletó de la setmana d'activitats, i 2. que tingués un format original i divertit per presentar-lo al nostre grup.

Vam treballar el discurs partint d'una metàfora que vam sentir en la conferència de l'Eulàlia Bosch i que ens va semblar un bon recurs per exemplificar la idea que volíem transmetre de que cal aprendre en la ciutat i de la ciutat. Els 3 minuts ens van resultar molt i molt curts per explicar la quantitat de coses que havíem vist i après, però no ha estat impossible.

Després vam pensar en un format de vídeo on recollir el material gràfic, i vam agafar la idea d'alguns vídeos que hem fet servir a l'assignatura de TIC, ens va semblar que era prou divertit i original, a la vegada que ens ajudaria a presentar millor les fotografies, els vídeos, i cadascun del apartats. Per poder fer aquest vídeo, el diumenge vam fer un curset accelerat i personalitzat del programa Adobe Premier, i, tot i que ens va costar molt de fer, n'estem orgulloses del resultat.

Tot i que a l'hora de pujar el vídeo al YouTube ha perdut bastant qualitat i es veu més fosc i amb menys color, aquí us el deixo:

Música: Well, well de Nelly Furtado i They don't believe de Russian Red.

El ventre de la mare - territori

Espero que us hagi agradat i emocionat molt el treball de territori que hem presentat avui l'Anna Taberner i jo. Realment ens hem esforçat molt per crear una presentació emotiva per presentar-vos un territori, si més no, original, com és el ventre d'una mare.

La presentació ha consistit en dos personatges, jo representava el Roc que vivia dins el ventre de la mare i no acabava d'entendre totes les coses que li passaven; i l'Anna representava una narradora externa que explicava més científicament el què li passava a en Roc i ens regalava unes paraules molt poètiques, com per exemple quan definia el territori com "un lloc per on hi hem passat tots, un lloc que ens fa iguals. La panxa de la mare, el niu de les civilitzacions, la cultura, les religions, un lloc on es mesclen les races on tots som germans. El punt d’unió de la humanitat. El punt d’inici de la vida. El primer lloc que coneixem i el primer que oblidem. Un lloc on comencem a ser qui som".

Hem volgut remarcar molt els dos punts de vista i per això, la meva part de presentació s'acompanyava de fotografies en blanc i negre (i colors per ressaltar algun element) per tal d'acompanyar estèticament i també amb significats afegits al què jo parlava (per exemple, el bebè explica com se sent quan escolta un soroll, però és la imatge què explica que es tracta d'un petó); mentre que els discursos de l'Anna els hem acompanyat d'uns vídeos molt bonics d'imatges de bebès dins la panxa amb músiques que creessin un ambient tranquil. També hem preparat una posada en escena en què el bebè s'hi estava assegut en un racó (en el seu propi territori) mentre que la narradora exposava de peu i de cara al públic; val a dir que hem volgut escollir els colors de la nostra vestimenta i el color dels apunts que ens acompanyaven: blau pel bebè, negre per la narradora.

Totes les fotografies han estat escollides expressament per la seva bellesa i per crear una presentació coherent en l'estil. Els vídeos també, els hem mesclat dins el MovieMaker agafant les escenes que ens semblaven més tendres. Amb l'Audacity hem editat les cançons, per exemple la última, en que hem volgut acurtar-la agafant el principi i el final perquè coincidís amb els temps de la nostra exposició. També hem fet servir aquest programa per gravar l'Anna taral·larejant la nana. La cançó dels crèdits també té el seu perquè, és una cançó molt maca i més animada per trencar el clima de tensió i tracta sobre el naixement del Roc, comença així: "En Roc tot just ha arribat a la vida...".

Personalment he gaudit molt preparant aquesta presentació en què el tema ha estat un secret fins l'últim moment perquè volíem sorprendre a la classe i aconseguir emocionar-vos amb el territori que hem presentat. Realment, preparant-la, he après moltes coses sobre els diferents programes amb què hem treballat i hem reflexionat molt sobre com era la millor manera de comunicar-nos verbalment, expressivament, la posada en escena, el PowerPoint, escollir les fotografies, les músiques... Crec que l'Anna i jo ens hem complementat molt bé i hem fet un bon treball en equip.

No he trobat la manera de compartir amb vosaltres el nostre Power Point, així que us deixo el treball per parts:

El text de l'exposició:

Les fotografies de l'exposició del Roc (sense so):

Els vídeos de l'exposició de la narradora:

La nana cantada per l'Anna i gravada amb l'Audacity:

La cançó de com "el Roc tot just ha arribat a la vida", de Lax'n'Busto:

Viquipèdia: Eulàlia Bosch

Es tracta d'un treball col·laboratiu que he realitzat juntament amb la Soraya Corpas, la Roser González, la María Rodríguez i l'Anna Taberner en què hem creat una nova entrada a la Viquipèdia sobre l'Eulàlia Bosch.

Per tal de dur a terme el treball, individualment vam crear-nos comptes per registrar-nos a la Viquipèdia, la Roser va crear la nova entrada i tot seguit cadascuna va anar modificant les parts què més o menys de paraula ens havíem repartit per tal de completar els diferents apartats que hi volíem crear.

El primer que vaig haver de fer va ser llegir com funcionen els estils, com crear l'índex, els links, les referències, com afegir imatges... Realment, està tot molt bé documentat per tal de que tothom qui crea un article a la Viquipèdia pugui utilitzar el mateix estil i organització a les entrades.

Crec que la meva aportació dins el grup ha estat molt bona ja que he facilitat a les companyes la feina de llegir tota la documentació i passar-ne exemples. He participat activament per tal d'organitzar i completar l'entrada cercant informació, completant apartats i corregint ortografia i estils.

Aquí us deixo l'enllaç a l'entrada de l'Eulàlia Bosch.

Auditori

Com a cloenda de la setmana, vam fer una visita a l'Auditori que va consistir en un ràpid recorregut pel Museu de la Música, després vam assistir a un assaig de l'espectacle Corda i descorda i per últim una presentació del departament educatiu de l'Auditori.

El Museu de la Música presenta, amb una estètica molt cuidada, tot un seguit d'instruments (antics, clàssics, folklòrics...) i també documents, audiovisuals, audicions... l'espai és molt atractiu pels infants, amb una llum tènue, una catifa vermella, vitrines per poder acostar-s'hi, una sala per poder tocar, audiovisuals...

Tenen diferents propostes educatives per tal de visitar el museu, com per exemple propostes per a la construcció d'instruments, treballar la interculturalitat dins la sala d'instruments del món, reflexionar sobre el pas del temps (instruments antics - moderns)...

La visita es fa guiada per una educadora que durant tot el recorregut fa preguntes per tal que els infants es plantegin el què estan veient i sentint, per exemple reflexionar sobre què fa que sonin els instruments, en quines situacions trobem la música, observar les diferències entre instruments, reconèixer el so dels instruments, reflexionar sobre la melodia i el soroll rítmic.

A la sala dels instruments d'orquestra, se'ls fa actuar, s'han de col·locar com una orquestra, cadascú és un instrument, i analitzaran perquè cada instrument té un lloc més adequat i què fa "aquell home que mou els braços".

El concert de Corda i descorda és molt especial, perquè es tracta de cinc instruments de corda interpretant peces clàssiques, música infantil i bromes varies, tot són sorpreses sonores. És un espectacle dirigit a llars d'infants en què els músics s'acosten de tant en tant al públic per fer-lo més proper.

L'objectiu del departament educatiu de l'Auditori és aproximar la música de qualitat a tot el públic, des dels cero als cent anys. Quan ideen un concert, fan un projecte educatiu per tal que transcendeixi, per poder treballar el concert a l'escola abans i després d'assistir-hi. Creuen que la música és un fet important perquè és un art que està en la vida de tothom, que és inconscient i forma part de nosaltres des de que naixem. L'Auditori es proposa educar (no ensenyar), educar com un acompanyament a l'escolta d'un concert, explicar coses sense ser explícit, que es puguin aprendre coses de manera sensorial, sense adonar-se'n; això és possible perquè la música connecta amb els sentiments. En tots els concerts que preparen, la música és el gran protagonista, no és una història, o un conte, ni dansa ni teatre, tot i que ho puguin acompanyar. "La música no és un luxe, és una necessitat, com l'aire que respirem o l'aigua que bebem" (Simon Rattle).

Valoració
El Museu de la Música em va semblar un ambient perfecte per tal que els infants aprenguin un munt de coses sobre música, instruments, però també per poder reflexionar sobre altres coses com les cultures, els temps passats... Crec que un grup d'infants, si se'ls motiva i es crea un ambient màgic per entrar al museu, gaudirien molt de la visita.

El concert em va semblar molt bonic, molt divertit i molt especial. Sí crec que és adequat per a infants perquè és una música senzilla (cinc instruments a la vegada com a molt), és divertit (els agradaria participar en més concerts), està adaptat a les seves reaccions (no fan molt de soroll ni molta foscor en la tempesta, per exemple), toquen algunes cançons que poden reconèixer, i els músics toquen sovint al seu voltant (els apropen i els sorprenen). Tot i que també crec que els infants molt petits no serien capaços d'entendre algunes bromes que feien ni de reconèixer algunes cançons infantils. M'hagués agradat veure com és la posada en escena final, si van vestits de manera divertida o màgica, i si eren més expressius amb els infants que amb nosaltres.

Centre d'estudis Joan XXIII

La següent activitat en la que vam participar durant la setmana va ser la visita a una escola, el centre Joan XXIII, on primerament ens van explicar com és el centre, i què ofereixen, i després vam fer una visita a les aules d'infantil i al Centre de Tecnologies Ituarte.

L'Escola Joan XXIII és una institució privada promoguda pels Jesuïtes de Catalunya i que tenen com a finalitat oferir activitats de formació en la seva triple dimensió: personal, social i religiosa. Promouen una formació innovadora, compromesa i personalitzada que satisfaci les demandes de l'entorn (el barri de Bellvitge, L'Hospitalet) atenint-se a criteris de promoció social i de qualitat.

El centre té quatre objectius bàsics:

• Formació acadèmica: aprendre a aprendre.
• Formació personal: aprendre a ser.
• Formació social: aprendre a conviure.
• Formació cristiana: aprendre a cultivar la vida interior.

Els seus principis bàsics són:

• Atenció personalitzada: procurar que els alumnes se sentin estimats, respectats i escoltats i respectar el nivell maduratiu i el procés d'aprenentatge de cada infant (atenció a la diversitat, relació amb famílies, orientació).
• Innovació pedagògica i en les TIC: despertar l'interés per aprendre. Diferents tècniques: treballs per projectes, per racons, el joc, la plàstica, les TIC, treballs cooperatius...
• Arrelada a l'entorn.
• Treball en xarxa.

Les TIC les utilitzen amb dos objectius principals: motivar i ajudar a la comprensió, perquè passen d'un ensenyament només auditiu a que també sigui visual. Ja des de petits fan treballs cooperatius per fomentar la interacció, l'ajuda entre ells, la comunicació i les relacions socials.

Treballen conjuntament amb el Centre de Tecnologies Ituarte, un espai on estan en constant actualització en les noves tecnologies. Tenen diferents projectes:

• Formació de gent gran
• Projecte Dona
• Estudi de ràdio
• Aules de simulació i aprenentatge amb pissarres digitals interactives

Valoració
Em sembla ideal l'esperit de constant formació, l'adequació als temps i les tecnologies, el treball en equip i l'atenció personalitzada als infants. Crec que tenen uns principis molt motivadors, tant per als infants com per al personal docent.

En quant a les TIC, vaig poder observar de primera mà com és una aula d'infantil adaptada a les noves tecnologies. Hi havia infants treballant autònomament amb diferents aparells electrònics, com per exemple: un nen encerclava les vocals, cada una amb un color diferent en una pissarra digital, uns altres reproduïen figures amb una pantalla portàtil digital... Mitjançant aquests sistemes, s'amplien les possibilitats d'aprenentatge i és perfecte perquè des de ben petits siguin capaços d'adaptar-se a diferents sistemes i ambients de treball.

Em va agradar molt el sistema de treball per racons en el què per petits grups treballaven coses diferents, per exemple: una classe descobria el color taronja, un altre grup pintava, un altre treballava la lateralitat amb jocs i cercles... Crec que la manera com l'escola planteja les activitats i la manera de presentar els coneixements als infants és més motivadora i que en poden treure molt més profit.

M'hagués agradat veure més en detall les possibilitats educatives de tot el material tecnològic del que disposaven.

Biblioteca Sagrada Família

He visitat la Biblioteca Sagrada Família perquè té una oferta educativa molt variada pels infants del barri. No només té una àrea infantil on poden trobar un espai adaptat a les seves mides i necessitats sinó que a més fan moltes activitats educatives entorn els llibres. Crec en la importància de millorar l’hàbit de la lectura i la comprensió lectora, ja què els llibres són una porta al coneixement i la cultura.

L'àrea infantil de la biblioteca destinada a infants de 0 a 6 anys es distribueix de la següent manera:

• Secció taronja, diferents calaixos:
  • Buscar i trobar
  • Primers coneixements
  • Personatges clàssics
  • Contes populars
  • Desplegables
• Secció blava, diferents calaixos:
  • Lletra de pal
  • Lletra lligada
  • Lletra de pal i lligada
  • Contes de 0-6 per ordre alfabètic d'autor
  • Contes d'arreu del món
• Diferents prestatges amb:
  • Novetats
  • Destacats
  • Revistes infantils
  • Còmics
  • CDs i DVD musicals o de contes
  • Documentals
  • Jocs d'ordinador
  • Racó de pares i mares: revistes i llibres sobre l'embaràs, la família, l'alimentació, la salut...

Tot el mobiliari està adaptat a la seva mida i comoditat, tenen tauletes petites, taules grans per seure amb els pares i ordinadors amb filtres i duració controlada.

La biblioteca prepara activitats molt variades amb l'objectiu d'apropar als infants al món dels llibres i que s'hi engresquin:

• Visites escolars: fan visites guiades i lúdiques on els expliquen el conte del lleó de la biblioteca i també un vídeo de dibuixos. Són sessions d'una hora de durada.
• Petit format: propostes escèniques basades en llibres (de 3 a 9 anys)
• Sac de rondalles: contes els diumenges amb temàtiques relacionades amb fets culturals de la ciutat (més de 3 anys)
• Contes a la mà: narracions en què es mostra el conte mentre s'explica (de 2 a 4 anys)
• Mots en joc: tallers per descobrir un llibre, un artista... (més de 3 anys)
• Aperitius musicals: audicions didàctiques (d'1 a 4 anys)
• Primeres passes: familiaritzar els nadons amb el món dels llibres. Activitats sensorials: mirar, tocar, escoltar. (de 6 mesos a 3 anys)
• Dia de la biblioteca: tauler de joc per descobrir la biblioteca (més de 4 anys)
• Per Nadal, qui a res no juga, res no val: jocs i contes durant el Nadal
• Què llegim: converses al voltant de la literatura infantil (per a pares i mares)

La biblioteca, com a part de la xarxa educativa de la ciutat, intenta estar sempre relacionada amb la cultura actual de Barcelona. I així, els contes que s'expliquen cada diumenge tracten temes relacionats, com per exemple el diumenge passat va ser sobre la castanyada, i diumenge que ve sobre Darwin i la ciència.

La decoració de la sala sempre està conforme al tema del moment, aquest mes és la tardor i hi ha mòbils de fulles de tardor i castanyes penjats del terra a més d'un mural fet pels infants amb dibuixos de fulles, cargols, fades, nens amb paraigües, arbres sense fulles... El mes que ve serà sobre el consum responsable.

Quan treballen un tema a la biblioteca, per exemple, actualment, Darwin i la ciència, preparen una petita exposició artística i de llibres i també ofereixen una guia de lectura amb una relació de llibres sobre el tema (que es poden trobar a la sala infantil) i pàgines web relacionades.

He participat en dues activitats de la biblioteca: un conta-contes i un taller de lectura.

El passat diumenge 15 de novembre vaig anar a l'activitat del Sac de Rondalles que aquell dia tenia la sessió de contes sobre "Castanyes i contes amb banyes". Es realitzava dins l'àrea infantil de la biblioteca apartant els calaixos i posant cadiretes; això permet que els infants estiguin en contacte amb els llibres abans, durant i després de l'activitat. El conta-contes va estar molt bé, una noia va explicar tres contes no populars als infants i aquests estaven molt interessats, tot i que els més petits no van aguantar tota la sessió. El problema és que els contes no tractaven sobre la castanyada... (No vaig poder fer fotografies de la sessió per temes de drets d'imatge)

La segona activitat en la què vaig participar no és per a infants de 0 a 6, però van ser les dues propostes en què podia participar perquè les altres les fan amb petits grups i amb famílies. Es tracta d'una sessió d'Enreda't amb l'acció, en aquest cas titulada "Qui ha passat per aquí?", que és el títol del llibre sobre el qual treballen amb una educadora de l'Associació Miloca. L'activitat es divideix en tres sessions (una per setmana) on primer van conèixer el llibre i van fer d'investigadors de petjades i rastres tot descobrint com són els animals del bosc; la segona sessió van fer tallers de petjades; i a la tercera (on hi vaig estar el passat dimecres 18 de novembre) van fer unes fitxes d'observació, van pintar-les i van fer un joc de taula amb preguntes, mímica i pictogrames. Crec que és una molt bona manera d'introduir als infants pel gust de la lectura i per treballar diferents temes, en aquest cas, puc assegurar que vam aprendre moltes coses sobre els animals del bosc.

Després de visitar durant uns quants dies l'àrea infantil de la biblioteca opino que és un espai excel·lent on desenvolupar la imaginació, l'aprenentatge i la cultura dels infants. Estan en un ambient cuidat i molt ben adaptat on es fan tot tipus de propostes educatives molt interessants i molt variades.

MNAC

La tercera activitat de la setmana va ser la visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya on vam poder escoltar una explicació sobre el departament d'educació del museu i també participar en una visita guiada adaptada a grups escolars d'infantil.

El MNAC compta amb un departament d'educació que neix l'any 1975 com a capdavanter de tots els museus. El departament es preocupa de posar a l'abast el patrimoni artístic a les escoles. Valoren la importància d'apropar l'art als infants i per això dissenyen visites adaptades als grups escolars. De tota manera, la seva tasca i organització ha anat canviant i adaptant-se amb els anys. Actualment hi treballen tres persones formades en Història de l'Art i Belles Arts, i una d'elles a més és mestra d'infantil (l'especialitat d'educador de museus és molt nova al nostre país, actualment és pot fer un postgrau).

Les principals línies de treball del departament d'educació del MNAC són:

• Desenvolupar activitats per programes escolars amb l'objectiu d'acostar l'art a l'escola.
• Formació del professorat per presentar les propostes i les pautes metodològiques.
• Cursos de formació permanent: són cursos reconeguts pel Departament d'Educació i el seu contingut varia depenent de la proposta de l'exposició temporal o noves propostes o algun tema d'interès.
• Desenvolupament de material didàctic (format CD, dossier, PDF...) que s'adreça als educadors com a suport a les visites per tal de que la visita sigui part d'un treball prolongat (abans i després d'anar al museu) per a poder treballar-ho des de l'escola. S'hi sol incloure no només el treball directe amb les obres d'art sinó que també es fa una selecció de músiques o altres recursos.

El públic que participi en aquestes propostes pot ser molt variat: grups escolars, famílies, joves (entorn a les exposicions fotogràfiques), organitzacions de lleure (esplais, casals, caus...), i també hi ha programes específics per a persones amb discapacitat cognitiva o física i amb problemes de salut mental.

La visita en què vaig participar es titula "So i color" i té lloc dins l'exposició del Romànic. La proposta té com a objectiu fer una primera presa de contacte amb aquest tipus d'art mitjançant tres llenguatges diferents: el plàstic (les obres), la música (peces que acompanyen l'observació) i el corporal (experimentació). El Romànic no és un art fàcil perquè és molt simbòlic i religiós i no resulta evident, però sí és un estil colorista i senzill que pot ser atractiu pels més petits.

Per realitzar la visita, s'escullen algunes obres dins el recorregut per treballar temes diferents a cadascuna (el docent pot escollir l'itinerari que més li interessi):

• La Mare de Déu: la maternitat. Per parelles es posen en la posició de l'escultura i analitzen els sentiments.
• Sant Climent (Crist en majestat): adonar-se de la posició on està i com ens afecta. Es construeix un trencaclosques per analitzar amb més detall.
• Frontal de Cardet: es pot explicar la història del nen Jesús o bé una historia sense noms. Es fixen en com s'estructura i l'ordre en què es llegeix.
• Representació d'animals fantàstics: es tracta d'un hipogrif (mig àliga, mig lleó) i es raona que no existeix, però com actuaria per protegir el seu arbre màgic.
• Santa Maria de Taüll: representació de sanefes com a sistema ornamental. Creen una composició musical a partir de la combinació dels mòduls de les sanefes.
• Àngels serafins: se'ls fa parar atenció, mica en mica, en els detalls i comparar-ho amb ells mateixos. Acaben adonant-se de que hi ha moltes maneres de comunicar-se i de contemplar el món.

La visita està dinamitzada per una educadora que ens presenta el Jerònim, un titella d'estètica semblant al romànic què es un joglar que duu un instrument també de l'època. Un cop s'ha introduït al Jerònim, s'escolta una cançó que parla sobre el que veuran durant la visita. El Jerònim diu que hi trobaran pintures dels seus amics i que ell té son, i que el despertem quan haguem acabat el recorregut. Així, es començarà l'itinerari i a cada obra es treballarà conjuntament amb una peça musical que servirà per crear l'ambient adequat.

Natupark

La segona activitat de la setmana cultural va ser la preparada des de l'assignatura d'Educació Física on vam posar en pràctica com es prepara una excursió / sortida amb infants.

Partint de la idea de que el que vivencies ho valores més, vam anar a Natupark a fer un recorregut de cordes a través dels arbres del Bosc Tancat. Aquí vam poder veure una activitat innovadora que té un circuit adaptat per infants.

Natupark promociona les seves activitats per a escoles per tractar-se d'una activitat divertida, emocionant i educativa. Expliquen que les instal·lacions estan construïdes respectant el medi ambient i que es pot realitzar una sortida orientada al contacte i el respecte per la natura. També és veritat que aquesta activitat representa un repte i cal superar pors, confiar en les pròpies habilitats; l'infant comprovarà el seu valor i destresa en la realitat i no en un joc de simulació.

Fer de mestre - Eulàlia Bosch

La primera activitat de la Setmana d'Activitats Extraordinàries va ser la conferència de l'Eulàlia Bosch.

En començar la sessió la van introduir al públic definit-la amb tres característiques principals:

• S'interessa pel diàleg entre una gran varietat de disciplines com ara la ciència, l'art, la ciutat, els infants, les famílies... I aquests són els fils sobre els què teixeix la seva obra i la seva creativitat.
• Té un constant interès per l'educació. En qualsevol activitat hi posa una mirada útil a l'educació.
• Manté una proximitat amb aquests elements (la filosofia, els professors, els infants, els joves, l'art, la ciència...).

El tema de la seva conferència va ser "Fer de mestre en el marc d'una ciutat"

Quan es parla de "fer de mestre", automàticament pensem en els infants. Però més aviat hauríem de pensar en els infants que creixen ja que aquests canvien com a reacció a les coses que els hi diem, estan davant nostre creixent, i nosaltres intervenim en el seu creixement.

Si parlem d'estrangeria, podem dir que els infants són els més estrangers de tots, perquè han de trobar el seu lloc en el món on han nascut i ho tenen tot per aprendre. La ciutat on un creix és molt important, perquè aprenem de la ciutat i en la ciutat. L'educació no només té lloc a l'escola, sinó que el conjunt de gent de la ciutat que ens la descobreix; és a dir, que tots fem de mestres de tots.

Aprendre a viure a la teva ciutat és aprendre a viure a qualsevol ciutat, ens permetrà fer comparacions i situar-nos en un context que no és el nostre. Si tu no pots arrelar al lloc on has nascut, no podràs viure en cap altre ciutat; encara que decideixis que la ciutat no t'agrada, has d'arrelar-te a la ciutat. I nosaltres hem d'ajudar els infants (en la seva singularitat) a trobar el seu lloc a la ciutat. La complexitat de la ciutat és la unitat mínima per a què un nen reconegui el seu entorn.

Tot seguit ens va proposar revisar alguns dels treballs més actuals en què hi ha participat i que tenen lloc a la nostra ciutat: Barcelona.

És l'any Cerdà, i s'ha creat una pàgina web que té un apartat especial per a l'educació. Trobarem, com a element especial, un navegador on es mostra el mapa de Barcelona en el què s'han senyalat les escoles, cosa que no es sol fer, però cal que siguin representades als mapes, juntament amb altres centres de cultura, ja que són un motor de la ciutat. Així, tenim un plànol on l'educació no passa només a l'escola sinó que es pot aprofitar d'altres recursos de centres culturals que ofereixen a les escoles creativitat constant. La idea és que l'educació ha de passar a primera plana perquè els infants són qui sustenten el canvi constant d'aquesta ciutat.

La Pedrera és un altre projecte interessant. En l'espai d'educació podem trobar una activitat de metàfores visuals on hi ha un exercici de relacionar elements de la ciutat com les xemeneies de la pedrera amb altres elements aleatoris, com per exemple un mussol.

Ens va explicar una metàfora molt exemplificadora per explicar la relació entre l'escola i la ciutat: les vaques són els estudiants, i deixen l'estable per anar a buscar herba fresca, i després tornen a l'estable a rumiar el què han trobat. És a dir: l'aliment del coneixement està fora, a la ciutat, i cal anar-lo a buscar a diferents llocs i conèixer els recursos de la nostra ciutat i tornar a l'escola a rumiar, a investigar i a integrar-ho dins la vida pròpia, treballar tot allò què ens a sorprès fora.

Els nens són curiosos per necessitat, si no es fan preguntes, no es podran ubicar al món. I sobre aquesta curiositat hem de treballar, cal alimentar-la. I s'ha de fer a partir de l'entorn, ni una persona, ni una escola pot donar resposta, cal mostrar la ciutat. Com a mestres, hem de conèixer suficientment la ciutat en la què vivim per ajudar les noves generacions a trobar el seu lloc dins la ciutat i poder alimentar la curiositat insaciable dels nens. Hem de servir-los de guia i companyia en el seu creixement.

El gran aliat dels mestres són les arts. Amb les arts cultivem la curiositat (tant dels adults com dels infants); les arts mantenen oberta la curiositat i mantenen la satisfacció de la contemplació; són una porta al coneixement. Hi ha una dimensió en la relació amb les arts d'on rebem una perspectiva nova sobre un tema, i fins i tot podem trobar-nos que parla sobre nosaltres mateixos. Cal que els adults tinguin curiositat i ser capaços d'arribar a la curiositat dels infants. Les experiències estètiques no són dies puntuals de visita al museu, sinó que estan en la vida quotidiana. Cal aprendre a tenir gust per les coses, emocionar-se amb el gust estètic. Cal aconseguir que la curiositat i el potencial de viure com a extraordinaris els fets quotidians com per exemple la ceràmica.

A continuació, vam estar veient exemples aplicats a l'educació en relació a les diferents arts: la música, la literatura, el cinema, el teatre...

Hi ha una diferència entre fer de mestre i ser mestre. S'esdevé mestre quan les arts ajuden a situar-se en un lloc. Per ser docent cal voler ser savi, no es pot ser ensenyant de veritat si no es desitja ser savi. Com a savi, cal posar l'accent en el coneixement. La didàctica sola no va a enlloc, la didàctica és necessària quan hi ha un desig de voler entendre. Cal dedicar-se a la descoberta del món; si no tenim aquesta actitud, no podem ser mestres. Hem de buscar aliats com l'art, els noves tecnologies... com tampoc no podem ensenyar a llegir si no som grans lectors.

La conferència em va semblar d'allò més interessant, l'estona em va passar volant davant d'aquella gran persona, mestra i comunicadora. Em va resultar molt i molt interessant, tant el contingut com la forma. Durant aquesta setmana, en les diferents activitats educatives que he visitat, m'he estat plantejant el tema de l'educació i la ciutat de què ens parlava l'Eulàlia Bosch, crec que el que diu és molt savi.

Hi ha un altre tema que em sembla també obvi i a tenir en compte durant els estudis i és que per ser mestre i voler "ensenyar", abans hem de tenir el desig i la curiositat d'aprendre.

Durant el discurs, vaig estar fixant-me en les coses que hem treballar a classe i em va semblar un bon discurs oral i que es va fer un bon ús del Power Point ja que aquest no tenia cap frase escrita, sinó que acompanyava l'explicació aportant imatges evocadores, links a pàgines web per trobar exemples, vídeos que demostraven a la pràctica el què ens explicava... Vaig sortir amb el sentiment d'admirar aquesta dona.

Tecnologia de l'educació

A la pàgina web de E-learning, conocimiento en red he trobat un vídeo interessant de com en un futur pròxim canviaria la manera d'aprendre i ensenyar, la manera de comunicar-se interactivament i de treballar col·laborativament. Es parla de que l'individu pot aprendre molt més còmodament, té moltes més possibilitats i aconseguirà arribar a nivells més elevats de coneixement. Es destaca la importància del reforçament positiu, de tenir ganes i desig d'aprendre i ser capaços d'adaptar-se als canvis.

Com parlar bé en públic

A l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital vam treballar ja fa unes setmanes el llibre de "Com parlar bé en públic" de la Joana Rubio i el Francesc Puigpelat. És un llibre molt interessant de llegir perquè a més de les explicacions té molts exemples pràctics molt útils per tenir-los en compte a l'hora de preparar els nostres discursos.

Dels meus apunts del llibre, m'agradaria compartir amb vosaltres algunes cites que hi apareixen i que m'han semblat curioses:

"El cervell humà és un invent magnífic. Funciona des del naixement fins al moment que t’aixeques per pronunciar un discurs" Mark Twain

"Rarament ens penedim d’haver parlat poc; molts cops d’haver xerrat massa. Aquesta és una màxima trivial que tothom sap i tothom oblida" Jean de La Bruyère

"Aquell que no sàpiga somriure no ha de tenir botiga" Proverbi xinès

"Si se’m permet parlar deu minuts, em cal una setmana per a preparar-me. Si puc parlar una hora, necessito dos dies. Però si el meu temps és il•limitat, puc començar ara mateix" Winston Churchill

"Abans d’aprendre a escriure, heu d’aprendre a pensar" Nicolas Boileau

"El pensament creatiu no és incompatible amb el lògic. Al contrari, si es desenvolupen tots dos alhora, el pensament lògic té més potència i profunditat" Edward de Bono

"Sigui optimista. No és gaire útil ser d’una altra manera" Winston Churchill

"No entenc per què, si els nens són tan intel•ligents, els adults són tan ximples. Deu ser fruit de l’educació" Alexandre Dumas

"Per a qualsevol persona, el seu nom és el so més dolç i important en qualsevol idioma" Dale Carnegie

"No hi ha res tan increïble que l’oratoria no pugui tornar-ho acceptable" Ciceró

Flexibilitat - Seminari 12 de novembre

Vam fer una posada comú i reflexió sobre la pel·lícula de Billy Elliot i el document de Gènere i multiculturalitat: els reptes d'una educació física en moviment, per la Sara Figueras.

Vam començar comentant la pel·lícula, i vam coincidir en què era una història de molts contrastos, per exemple, la violència i la innocència de la nena que camina picant amb un pal a la paret i també sobre la policia; també que els rols d'homes i dones estaven molt marcats, els estereotips que s'apliquen a nens i nenes diferentment. De la pel·lícula, basada en els anys 80, vam traslladar-nos als nostres dies, adonant-nos de que encara vivim les mateixes situacions: als nens i les nenes se'ls eduquen de manera diferent, s'esperen d'ells diferents coses, se'ls proposen diferents metes, diferents activitats, diferents joguines... tot i que sí podem dir que mica en mica, les coses van canviant. Vam comentar que ja de ben petits, els infants aprenen (a casa, a la televisió, els germans grans...) tots els estereotips socials que distingeixen homes de dones i són capaços de ser molt cruels amb un nen que, per exemple, juga amb nines o es disfressa amb un vestit. Cal tenir en compte que tot això ho aprenen per imitació dels adults i que moltes vegades no els donem suficient llibertat d'escollir el que els agrada i que això no tindrà res a veure amb la seva orientació sexual quan siguin grans.

Vam tenir un petit debat, jo sóc de la opinió que cal donar total llibertat a escollir joguines, contes, activitats, roba, colors... cal donar-los l'oportunitat de provar i que ells mateixos decideixin i així puguin gaudir amb el que més els agradi; cal donar-los llibertat en tots els sentits.

D. Sharon Pruitt

Un altre tema que va sorgir va ser la importància que se li dóna al cos. Per una banda, l'Imma ens explicava que hi ha moltíssims casos d'enfermetats relacionades amb l'obsessió pel propi cos, i coincidíem en què és la societat qui imposa uns cànons de bellesa que molts cops atempten contra la salut.

D. Sharon Pruitt

En el debat, jo era de l'opinió que és molt trist veure com actualment se li dóna tanta importància a l'aspecte físic, però hi havia persones que consideraven que una operació estètica et fa més feliç.

Per una altra banda, vam comentar la notícia del primer Congrés Mundial de l'Esport Escolar a Catalunya, vam ressaltar la importància dels hàbits infantils què en molts casos són costums sedentàries acompanyades d'una alimentació no equilibrada, i coincidíem que tot i els complicats horaris laborals de les famílies, és una responsabilitat que els pares i mares han de tenir molt present. Em va semblar molt adequat el que va comentar l'Anna Pruna (Secretària General de l'Esport): "L'esport escolar fomenta hàbits saludables, ajuda l'equilibri entre nois i noies i la integració de valors socials".

L'Imma ens va proposar que, com a ciutadans de la societat en la què ens ha tocat viure, i com a futurs mestres, hem de reflexionar i tenir una opinió, i aquesta, de tant en tant, "posar-la a remullar" i veure si, parant atenció a altres opinions, cal que modifiquem la nostra. Hauríem de tenir certa flexibilitat per poder enriquir-nos de les idees dels altres i que ens permeti dialogar pacíficament.

Billy Elliot - Seminari 10 de novembre

En aquesta sessió de seminari vam veure la Pel·lícula de Billy Elliot, que tracta d'un nen d'onze anys que viu amb el seu pare, el germà gran i l'àvia a Anglaterra als anys 80. La història està plena de contrastos i estereotips socials. El pare i el germà estan de vaga de miners, Billy va a classes de boxa tal i com desitja el seu pare, però no és el que a ell més li agrada, sinó que descobreix que la seva vocació és el ball. Però és clar, no és el que s'espera d'un nen, així que ha d'anar a les classes de ballet d'amagat. Podeu veure el resum de la pel·lícula en el trailer:

Documents de Google

A la classe de dimecres vam realitzar un treball en petit grup, junt amb la l'Aina Rossell, l'Anna Fernández i l'Anna Taberner per treballar els Documents de Google, una eina gratuïta amb la que, a través de la xarxa, es poden compartir i publicar documents de text, presentacions, fulls de càlcul i formularis. Aquest sistema és molt útil per a treballar col·laborativament ja que pots compartir els documents amb les persones que t'interessin per a què totes puguin aportar-hi coses, i un cop està acabat, es publica per mostrar-ho a altres persones.

Nosaltres vam anar provant els diferents tipus de documents que ofereix. No vam realitzar treballs molt elaborats (ni tans sols acabats), però vam poder veure com funciona aquesta eina i els avantatges que ens ofereix.

Document de text
L'Anna Taberner va crear un nou document de text que portava per títol "La caputxeta vermella", i ens va convidar (compartir) a la resta del grup per tal que totes poguéssim accedir a modificar l'arxiu; i així, cadascuna podia modificar i guardar, i si les altres modificaven i guardaven, es veien els canvis que havien fet. Per poder mostrar-vos a tots el document que en va sortir, l'he publicat com a pàgina web i ara és un document públic:

Presentació
Jo vaig crear un nou document de presentació de "La caputxeta vermelleta" i vaig compartir-lo amb la resta del grup. Aquesta vegada, sense necessitat de guardar cada vegada que acabaves de fer un canvi, podíem veure el que s'estava modificant des de quatre ordinadors diferents. A més, a l'hora de visualitzar la presentació, podíem fer servir un chat per comentar els canvis que calia fer-hi. Per tal d'ara poder mostrar-vos la presentació, l'he publicat i embedit en el bloc:

Formulari
L'Anna Fernández va crear un nou formulari de títol "Preguntes per respondre" i totes juntes des d'un ordinador vam anar afegint preguntes on poguéssim utilitzar diferents tipus de resposta (respostes múltiples, respostes úniques, camps de text, puntuació...). Un cop finalitzat, vam enviar-nos-el per e-mail i el vam contestar separadament; així, l'Anna va rebre les respostes que es poden visualitzar en un document de càlcul. I ara, per ensenyar-vos-el, l'embedeixo al bloc:

Crec que és una molt bona eina, molt útil per als treballs col·laboratius, així com ja parlàvem de les avantatges de crear col·laborativament a les wikis, aquesta eina, a més, permet obtenir-ne un document de text, o presentació... Ja no cal treballar per separat i després ajuntar les diferents parts, sinó que es pot crear conjuntament.

Dos entorns per a l'educació infantil

M'he disposat a comparar aquests dos entorns educatius: Edu365 i Educ@lia:

El document que jo he creat l'he pogut compartir gràcies al programa Scribd.

Xarxes socials i blocs a les aules

El passat dilluns dia 9 de novembre trobava aquesta notícia a El Periódico de Catalunya.

Xarxes socials i blocs comparteixen ara pupitre amb els llibres de text.
Segons Javier Celaya, soci fundador de l’observatori de noves tecnologies en l’entorn cultural i educatiu dosdoce.com, «en els mercats anglès i nord-americà, l’ús de les eines 2.0 a les aules ja és una realitat, però no substitueixen el llibre de text, sinó que el complementen». A Espanya, en canvi, anem molt endarrerits, «i la seva introducció en l’educació s’està produint de manera més gradual».
Els experts coincideixen en els múltiples avantatges que aporten aquestes xarxes socials en l’educació: un aprenentatge més autèntic; augment de la motivació dels alumnes al veure’s «examinats» pels seus companys; una varietat àmplia i rica dels recursos; la possibilitat de ser, a la vegada, estudiant i docent; que el professor no imparteixi una classe magistral sinó que es doni veu a l’alumne i s’afavoreixi el seu esperit crític i creatiu...

Controlar els nervis - Seminari 5 de novembre

Vam poder veure com l'Ana, de per sí molt nerviosa, va explicar-nos el conte controlant molt bé els nervis. Crec que estem millorant molt, que hem fet diferents exercicis: lectures, recitacions, les xerrades i posades en comú a les classes de seminari... que mica en mica ens van donant més confiança. I també es bo poder parlar del què hem fet, de com ens hem sentit... que és el que vam fer la primera estona, parlant de la lectura del dia anterior.

Fotografia per: Taro

Després vam estar comentant el treball del llibre d'Educació i vida quotidiana i de com havia de ser presentat un treball a la universitat, del registre que havíem d'utilitzar, estils i coses a tenir en compte...

I per últim, ens van presentar la versió definitiva de la "setmana cultural" en què farem diferents visites i n'haurem d'extreure una presentació per parelles, la meva: la Roser!

Betty Edwards

M'ha semblat molt interessant el què ens va explicar la Mercè a classe sobre la Betty Edwards, i els experiments que es van dur a terme, i com treballem diferentment amb els nostres "dos cervells".

La teoria és la següent: tenim dos cervells, el dret i l'esquerre.

• Esquerre: verbal i racional; pensa per passos i redueix els pensaments a números, lletres i paraules.
• Dret: no verbal i intuïtiu; pensa en pautes o dibuixos, mira el conjunt i no redueix els pensaments a passos, ni números, ni lletres, ni paraules.

Fotografia per: J. Parks

A la pàgina web de Drawing on the Right Side of the Brain trobem articles molt interessants, com per exemple, el dibuix del jerro/cares que vam fer a classe o un capítol del llibre Drawing on the Right Side of the Brain on s'explica el què tantes vegades ens ha dit la Mercè: que es pot ensenyar/aprendre a dibuixar, que no és cap do màgic i que cal aprendre a mirar. També podem veure el resultats d'uns tallers en què persones que deien que no sabien dibuixar, aprenen a mirar amb el cervell dret i aconsegueixen resultats espectaculars dibuixant retrats. El llibre explica que s'escull dibuixar retrats per tres motius: 1. perquè es sol pensar que és el més difícil; 2. perquè el cervell dret és especialista en reconèixer cares; i 3. perquè es fascinant acabar el dibuix i reconèixer la persona.

Caminar

Aquest vídeo ens ha servit com a exemple de les habilitats motrius i els reflexos en els infants. S'hi analitza el procés que fan els nadons humans fins que aconsegueixen caminar.

El que més em va sorprendre és veure com un nadó de només dos dies, amb el reflex de marxa enrere, fa el moviment de les cames per caminar. Sembla increïble i inexplicable que aquests reflexos, com el d'apnea, els tenim en néixer, i després els perdem per a haver-los d'aprendre després.

Explico un conte! - Seminari 3 de Novembre

Va ser un dia important... vaig explicar un conte! Ha estat una bona pràctica per posar a prova els meus nervis i les meves capacitats comunicatives. Crec que me'n vaig sortir prou bé al principi, però els nervis em van fer saltar-me explicacions del final del conte per voler acabar més ràpid...

El conte, com ja explicava fa una setmana, es titula "Bernat, l'artista contat". I recordeu que "tot" és qüestió de dibuixar un punt...

Georges Seurat

Georges Seurat

Qualsevol nit pot sortir el sol

L'exercici de lectura de l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital l'he fet conjuntament amb l'Anna Taberner. Hem llegit la cançó d'en Jaume Sisa "Qualsevol nit pot sortir el sol". Es tracta d'una cançó que ens agrada molt, i vam pensar què, perquè no?, es podia llegir com si d'un conte i els seus personatges es tractés.

Contes i sexisme

És possible que moltes persones no se n'adonin del poder socialitzador dels contes. A Vivir los cuentos. Campaña del juego y el juguete no sexista, no violento es numeren les següents coses què fem mitjançant els contes:

• Socialitzem, inculquem idees, creences i valors socials.
• Legitimitzem institucions o instancies socials, funcions i rols.
• Oferim models d'actuació.
• Oferim models d'identificació des del punt de vista emocional.
• Ensenyem com solucionar conflictes.
• Oferim un món màgic, que l'infant viu, i en el que poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals.
• Oferim una font d'imaginació i creació. A partir d'ells, l'alumnat crearà les seves pròpies històries i imaginaran el seu món ideal, els seus somnis i els seus malsons.

En una entrada d'aquesta setmana comentava la importància de parar molta atenció als contes tradicionals que expliquem als nostres infants perquè molt sovint es reprodueixen situacions i rols sexistes. Cal detectar el sexisme i també la violència en els contes; això no vol dir que no es puguin explicar, però s'ha de tenir en compte a l'hora d'escollir per oferir varietat, i en el cas que es cregui convenient, fer un treball posterior per reflexionar sobre aquestes situacions.

Molt sovint trobem que els personatges femenins i els masculins tenen unes característiques molt marcades:

Elles:

• Sempre esperen, cusen, netegen, ploren...
• El poder del personatge femení màgic (la fada) radica precisament en la seva màgia atorgada per alguna cosa o algú.
• La maldat del personatge femení radica en la gelosia i la lletjor (bruixes).
• Finals que representen la forma més perfecta d'existència desitjada: casar-se amb el príncep i convertir-se en reina.
• Las nenes i dones es descriuen com boniques, dolces, delicades, pobres, ingènues, intel·lectualment maldestres, intuïtives, volubles...

Ells:

• Sempre lluiten, salven, rescaten, viatgen...
• El poder del personatge masculí màgic (el mag) radica en la seva saviesa.
• La maldat del personatge masculí radica en el seu poder (llop) o en l'avarícia (lladre).
• Els nens i homes en general es descriuen por la seva valentia o covardia, astúcia, agressivitat, eficàcia i pels seus treballs o per les seves situacions de poder.

Tot això són estereotips de la nostra societat, que tot i que molta gent pensi que ja no som una societat masclista, no és així, ni de bon tros. Cal inculcar uns valors de co-educació als nostres infants per tal que quan creixin no reprodueixin aquests estereotips i siguin lliures d'escollir com volen ser, amb què volen jugar, amb qui volen anar, com són les seves relacions amb els nens i les nenes...

Per això, no és d'estranyar que aquest Halloween les nenes s'han disfressat de bruixes, com a Carnestoltes veurem totes les nenes disfressades de princesa...

Fotografia per: Flexgraph

Fotografia per: D. Sharon Pruitt

KidZui

En una entrada anterior plantejava la necessitat de controlar i fomentar el bon ús d'Internet per part dels infants. Avui he trobat que Firefox té un complement anomenat KidZui que es pot instal·lar per tal d'oferir als infants un navegador personalitzat.

Els permet navegar per Internet (restringit), jocs, pel·lícules, contes, dibuixar, animals, música, televisió, vídeos... tot apte per a un públic infantil. I amb el permís dels pares, poden anar donant accés a altres aplicacions o pàgines web.

Bondats del programari lliure

He preparat el següent Power Point per a una classe d'infants a partir de 9 anys que prèviament han llegit el punt 1.4. d'aquest document.

Es tractaria de veure a la pràctica el què han llegit, per tal de repassar els diferents conceptes, centrar-nos en els més importants, aclarir dubtes i exemplificar l'explicació per tal que ho entenguin i ho recordin molt millor.

En aquest cas, he escollit per a exemplificar el navegaror web Firefox perquè:

1. Acompleix les característiques d'un programari lliure
2. És una aplicació que de ben segur tots els estudiants utilitzen sovint
3. Té complements per adaptar-se als infants

Donat que els alumnes coneixen el temari, es crearia una classe interactiva on els alumnes podrien anar descrivint les bondats del programari lliure que es van succeint en les diapositives. En posaríem un exemple amb el Firefox, i si fos necessari, linkaríem a la pàgina per ampliar i investigar les possibilitats que ens ofereixen.

Aquest document l'he pogut compartir gràcies al programa SlideShare.

Pràctica amb Audacity

Audacity és un programa lliure, de codi obert, multiplataforma i multilingüe que permet la gravació i l'edició de so.

Mitjançant aquest programa he pogut editar una cançó des d'un arxiu MP3 seguint aquests passos:

• Obro l'arxiu mp3 amb el programa Audacity.
• Elimino una part inicial i una part final de la cançó fins a obtenir una durada d'aproximadament un minut.
• Afegeixo un efecte de "fàding d'inici" als primers 4 segons i un efecte de "fàding final" als 4 últims segons.
• En una nova pista d'àudio, gravo la meva veu amb el micròfon dient el títol i l'artista de la cançó. Edito aquesta pista per eliminar els trossos en què jo no parlo i només se sent soroll.
• Els segons de la pista de la cançó que coincideixen amb la durada de la pista en què m'he gravat jo parlant, els baixo el volum amb l'efecte d'"amplificar".
• Els segons anteriors i posteriors a haver-hi baixat el volum, els hi afegeixo un efecte de fàding inicial i final per tal que la baixada de volum sigui progressiva.
• Edito les etiquetes ID3 per tal de registrar el nom de la cançó i de l'artista.
• Exporto com a MP3 ja que vull posar aquest arxiu al bloc, i serà millor comprimir-ho i que l'arxiu pesi menys.
• La pàgina web Goear em permet pujar l'arxiu MP3 i em facilita un codi HTML per compartir i un codi HTML per enbedir-la al meu bloc.

Alerta, per Amaral

Es la historia de mi vida  
una huida hacia delante.  
Y si pierdo la cabeza,  
¿quién me va decir que pare?  

Tienen prisa por hacer que me calle  
pero, yo canto lo que quiero y lo que siento.  
Canto lo que me sale  
igual que mi corazón late.  

Igual que respiro,
o igual me caigo por un precipicio.  
Pero yo soy la que decido  
cuando salto y con quién me río.  

Y si lloro, y si lloro, yo decido  
a quién le muestro mis lágrimas.

Reflexió

Portem més d'un mes de curs i m'agradaria parar-me a reflexionar sobre tot el que estic fent i aprenent.

M'encanta això del bloc, jo treballo amb pàgines web (HTML, Flash) però mai no m'havia ficat en els blocs, les wikis... M'agrada el Blogger perquè et permet modificar tant l'HTML com el CSS i estic veient que té moltes possibilitats educatives que mai abans m'havia plantejat. Igual que també utilitzant els Power Points, els vídeos, les gravacions... en pot sortir un material molt creatiu!

També he après la importància del programari lliure i el valor de compartir imatges, el treball col·laboratiu... trobo que és molt enriquidor compartir recursos. Acabo de pujar algunes de les meves fotos a la pàgina web de Flickr, trobo que és fantàstic poder utilitzar fotografies precioses d'altres persones i que algú pugui aprofitar alguna de les meves en comptes d'estar guardades en un armari.

Els nostres mestres - Seminari 27 d'octubre

Vam dedicar aquesta sessió de seminari a parlar del treball que hem realitzat sobre "Com eren els meus mestres?". Vam repassar, etapa per etapa, des d'infantil fins a secundària, com van ser els nostres mestres, quins records en guardem, bons i dolents, anècdotes... Ha estat un exercici per adonar-me de les coses que valorava en els meus mestres, dels detalls que guardo en la memòria perquè van ser moments clau per al meu aprenentatge o desenvolupament personal. Això et fa plantejar quin tipus de mestra vull arribar a ser.

Fotografia per: Lizette Greco

Com a cada començament de classe, dues companyes van explicar un conte. En aquest cas, van coincidir (casualitats de la vida) amb El Patufet. Ahir no venia al cas perquè calia valorar com elles havien explicat el conte, però avui, des del meu bloc, vull plantejar la revisió dels nostres contes, ja que aquests serveixen als infants com a model, com a mètode per a l'aprenentatge, i cal tenir en compte que molts dels contes clàssics representen un model femení i masculí molt marcats que no afavoreixen la coeducació. Em proposo fer una nova entrada d'aquí uns dies per ampliar aquest tema, queda dit.

Bernat, l'artista contat

Aquest és el conte que presentaré a la classe de seminari, es titula "Bernat, l'artista contat". És un conte que vaig sentir explicar una vegada en una festa infantil i del qual en guardo algunes fotografies que us deixo a continuació. El conte l'explicaven entre dos conta-contes: la narradora i senyoreta, i el Bernat. Eren molt i molt expressius i feien participar als infants fent-los pujar a l'escenari. Jo m'ho vaig passar molt bé veient-los actuar i el conte em va semblar maquíssim i per això el vull compartir amb vosaltres.

Crecer en red

La Junta de Andalucía va presentar el "Decreto del Menor. Crecer en red" amb l'objectiu "d'establir un conjunt de mesures dirigides a fomentar la utilització, per part de les persones menors d'edat, de les TICs, així com promoure la seguretat del seu ús i prevenir els riscos que se'n puguin derivar de la seva utilització".

Fotografia per: John Watson

Les accions principals que s'estan duent a terme són:

• Portals del menor i de l'adolescent.
• Estudis sobre noves tecnologies en la infància i l'adolescència.
• Material formatiu.
• Filtres de continguts per garantir un entorn segur.
• Actuacions de conscienciació.

Vist a Educación en Valores.

Pràctica amb GIMP

El GIMP és un programa lliure que serveix per al retoc digital d'imatges. Han creat versions per als diferents sistemes operatius i per a molts llenguatges.

Primerament, he fet una fotografia amb la càmera digital al meu dibuix de la classe de Plàstica. Aquest és l'arxiu original a partir del qual treballaré:

He retocat aquesta foto original:

• Eines - Eines de transformació - Rotar
• Eines - Eines de transformació - Retallar
• Colors - Curves i nivells per tal d'ajustar el fons a blanc i els colors més foscos

I així obtinc una imatge a partir de la qual treballaré a partir d'ara. Aquí us la mostro amb una amplada de 400px i 72ppi perquè s'adapti al bloc:

Ara us mostro un fragment de la imatge original que he aconseguit rotant, retallant, pintant de blanc els marges amb el pincell i escalant a 400px i 72ppi.

I la última foto la he retocat amb les eines de clonar i sanejar:

Qui ets tu?

El meu treball de "Qui ets tu?" de l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital ha consistit en un joc de pistes creat en aquest bloc del Qui ets tu?.

L'exposició ha consistit en interactuar amb els companys i companyes perquè anessin esbrinant les pistes:

• Escollir entrar a la porta de les noies o dels nois
• Escollir a quina caricatura s'hi podia assemblar més
• Els canto el "feliç no-aniversari" i els faig bufar les espelmes, trobem que té 21 anys en el "pastís invers"
• A sobre del videoclip he fet una descripció escrita sobre la persona, i la pista final és el seu nom
• La última entrada és la solució amb la seva caricatura i el seu nom

La por escènica - Seminari 20 d'octubre

A partir de l'exposició del conte de la Roser (a la pobre se li ha quedat la ment en blanc per culpa dels nervis) hem reflexionat sobre els factors que influeixen en els nervis a l'hora de parlar en públic. Per exemple, en aixecar-nos per sobre de la resta de companys que estan asseguts i estant tan aprop, la sensació de què t'estan mirant, observant i que t'estas exposant és molt gran; estar tan pendent de tot això desconcentra, i se'n diu "l'efecte melic" (RUBIO J. i PUIGPELAT F. Com parlar bé en públic. 1a. edició. Barcelona: Pòrtic, 2002). Alguns consells que vam comentar a la classe van ser: imaginar-te en un context que et sigui còmode, tenir molt clar el que has de dir per no despistar-te del fil de la història, no voler córrer (fer també silencis per ajudar a l'emoció del discurs), mirar a la gent fa que rebis el seu feed-back i puguis adaptar la història segons les reaccions del públic. És molt important començar i acabar els contes amb una frase coneguda pels infants, els fa estar atents i els ensenya que tot té un inici i un final.

Mentre comentàvem el treball del llibre "Educació i vida quotidiana" va sortir el tema de com tractar la mort amb els infants. Jo sóc de la opinió que se'ls ha de parlar amb claredat, sense mentides i sense tabús, facilitar que es puguin expressar. He trobat aquest bloc que parla de El dol en la infància i l'he trobat molt interessant. Parla de que el dol és universal, no és una malaltia, és necessari... Com facilitar o quines coses poden ajudar a explicar i a entendre, quines són les reaccions normals i com tractar-ho segons l'edat de l'infant.

Fotografia per: Simply Lory

Treball col·laboratiu blocosfera

A l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC hem realitzat un treball col·laboratiu de blocosfera. El grup format per la Soraya Corpas, la Roser González, la María Rodríguez, l'Anna Taberner i jo hem escollit el tema del "TDAH i les noves tecnologies" perquè ens va semblar un tema molt interessant i a la vegada relacionat amb els nostres estudis i amb l'assignatura. Vam decidir el tema i vam començar a desenvolupar-lo: una a una, vam anar creant una nova entrada cada bloc personal complementant la informació de les anteriors companyes, i així després, entre totes, vam poder fer comentaris a les diferents entrades per recalcar, ampliar, suggerir, etc. i acabar d'arrodonir el tema què proposàvem.

Aquests són els links per poder seguir el procés del meu treball:

1. La Roser González escriu una entrada sobre el TDAH en l'etapa infantil titulada TDAH Infantil!
2. Jo escric una entrada ampliant la informació de la Roser i parlant del treball a les escoles i en relació amb les noves tecnologies que titulo TDAH i noves tecnologies i faig un comentari a l'entrada de la Roser perquè sàpiga que l'he citada
3. L'Anna Taberner em fa un comentari perquè ha ampliat informació de la meva entrada al seu bloc: Beneficis de les noves tecnologies amb els infants amb TDAH
4. Seguint les anteriors entrades, la María Rodríguez em fa un comentari a la meva entrada perquè també a ampliat informació al seu bloc: Característiques dels programes informàtics per a nens amb TDAH
5. La Soraya Corpas ha trobat interessant ampliar el tema a L'entorn del TDAH i així m'ho ha fet saber en el seu comentari
6. M'ha interessat el funcionament del cervell dels infants amb TDAH de què parlava la Roser, i li he fet un comentari amb més informació sobre el tema.
7. La María proposava una pàgina web i he decidit provar els seus programes. Li he deixat un comentari a la María amb el què he vist.
8. La Soraya ens proposava tota una sèrie de recursos, adreces, associacions, i m'ha semblat bé de recalcar la importància de què les famílies estiguin ben informades i li he deixat un comentari a la seva entrada.
9. L'Anna comentava que s'han fet investigacions sobre els beneficis de l'ús d'ordinadors i programes especials pel TDAH, i m'ha semblat adient complementar-ho amb dues investigacions concretes, li he deixat un comentari.

Penso que la meva aportació personal al grup ha estat molt positiva ja què he participat molt activament en la organització i en la recerca de dades per a mi i per a les meves companyes. Crec que he fet aportacions significatives que complementen el treball de totes en conjunt.