A partir de l'exposició del conte de la Roser (a la pobre se li ha quedat la ment en blanc per culpa dels nervis) hem reflexionat sobre els factors que influeixen en els nervis a l'hora de parlar en públic. Per exemple, en aixecar-nos per sobre de la resta de companys que estan asseguts i estant tan aprop, la sensació de què t'estan mirant, observant i que t'estas exposant és molt gran; estar tan pendent de tot això desconcentra, i se'n diu "l'efecte melic" (RUBIO J. i PUIGPELAT F. Com parlar bé en públic. 1a. edició. Barcelona: Pòrtic, 2002). Alguns consells que vam comentar a la classe van ser: imaginar-te en un context que et sigui còmode, tenir molt clar el que has de dir per no despistar-te del fil de la història, no voler córrer (fer també silencis per ajudar a l'emoció del discurs), mirar a la gent fa que rebis el seu feed-back i puguis adaptar la història segons les reaccions del públic. És molt important començar i acabar els contes amb una frase coneguda pels infants, els fa estar atents i els ensenya que tot té un inici i un final.
Mentre comentàvem el treball del llibre "Educació i vida quotidiana" va sortir el tema de com tractar la mort amb els infants. Jo sóc de la opinió que se'ls ha de parlar amb claredat, sense mentides i sense tabús, facilitar que es puguin expressar. He trobat aquest bloc que parla de El dol en la infància i l'he trobat molt interessant. Parla de que el dol és universal, no és una malaltia, és necessari... Com facilitar o quines coses poden ajudar a explicar i a entendre, quines són les reaccions normals i com tractar-ho segons l'edat de l'infant.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada