Vam dedicar aquesta sessió de seminari a parlar del treball que hem realitzat sobre "Com eren els meus mestres?". Vam repassar, etapa per etapa, des d'infantil fins a secundària, com van ser els nostres mestres, quins records en guardem, bons i dolents, anècdotes... Ha estat un exercici per adonar-me de les coses que valorava en els meus mestres, dels detalls que guardo en la memòria perquè van ser moments clau per al meu aprenentatge o desenvolupament personal. Això et fa plantejar quin tipus de mestra vull arribar a ser.
Com a cada començament de classe, dues companyes van explicar un conte. En aquest cas, van coincidir (casualitats de la vida) amb El Patufet. Ahir no venia al cas perquè calia valorar com elles havien explicat el conte, però avui, des del meu bloc, vull plantejar la revisió dels nostres contes, ja que aquests serveixen als infants com a model, com a mètode per a l'aprenentatge, i cal tenir en compte que molts dels contes clàssics representen un model femení i masculí molt marcats que no afavoreixen la coeducació. Em proposo fer una nova entrada d'aquí uns dies per ampliar aquest tema, queda dit.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada