Com a cloenda, he creat aquest còmic amb tires de Mafalda extretes de la web de El mundo de Mafalda per demostrar-vos (amb humor) tot el què hem après a cadascuna de les assignatures.
Cliqueu aquí per obrir la imatge i després cliqueu a la lupa per ampliar-la.
La Roser González i jo vam voler fer una presentació original i vam pensar en dues coses: 1. havíem de fer un discurs de 3 minuts on hi recollíssim totes les reflexions que ens plantejaven fer en el fulletó de la setmana d'activitats, i 2. que tingués un format original i divertit per presentar-lo al nostre grup.
Vam treballar el discurs partint d'una metàfora que vam sentir en la conferència de l'Eulàlia Bosch i que ens va semblar un bon recurs per exemplificar la idea que volíem transmetre de que cal aprendre en la ciutat i de la ciutat. Els 3 minuts ens van resultar molt i molt curts per explicar la quantitat de coses que havíem vist i après, però no ha estat impossible.
Després vam pensar en un format de vídeo on recollir el material gràfic, i vam agafar la idea d'alguns vídeos que hem fet servir a l'assignatura de TIC, ens va semblar que era prou divertit i original, a la vegada que ens ajudaria a presentar millor les fotografies, els vídeos, i cadascun del apartats. Per poder fer aquest vídeo, el diumenge vam fer un curset accelerat i personalitzat del programa Adobe Premier, i, tot i que ens va costar molt de fer, n'estem orgulloses del resultat.
Tot i que a l'hora de pujar el vídeo al YouTube ha perdut bastant qualitat i es veu més fosc i amb menys color, aquí us el deixo:
Música: Well, well de Nelly Furtado i They don't believe de Russian Red.
Espero que us hagi agradat i emocionat molt el treball de territori que hem presentat avui l'Anna Taberner i jo. Realment ens hem esforçat molt per crear una presentació emotiva per presentar-vos un territori, si més no, original, com és el ventre d'una mare.
La presentació ha consistit en dos personatges, jo representava el Roc que vivia dins el ventre de la mare i no acabava d'entendre totes les coses que li passaven; i l'Anna representava una narradora externa que explicava més científicament el què li passava a en Roc i ens regalava unes paraules molt poètiques, com per exemple quan definia el territori com "un lloc per on hi hem passat tots, un lloc que ens fa iguals. La panxa de la mare, el niu de les civilitzacions, la cultura, les religions, un lloc on es mesclen les races on tots som germans. El punt d’unió de la humanitat. El punt d’inici de la vida. El primer lloc que coneixem i el primer que oblidem. Un lloc on comencem a ser qui som".
Hem volgut remarcar molt els dos punts de vista i per això, la meva part de presentació s'acompanyava de fotografies en blanc i negre (i colors per ressaltar algun element) per tal d'acompanyar estèticament i també amb significats afegits al què jo parlava (per exemple, el bebè explica com se sent quan escolta un soroll, però és la imatge què explica que es tracta d'un petó); mentre que els discursos de l'Anna els hem acompanyat d'uns vídeos molt bonics d'imatges de bebès dins la panxa amb músiques que creessin un ambient tranquil. També hem preparat una posada en escena en què el bebè s'hi estava assegut en un racó (en el seu propi territori) mentre que la narradora exposava de peu i de cara al públic; val a dir que hem volgut escollir els colors de la nostra vestimenta i el color dels apunts que ens acompanyaven: blau pel bebè, negre per la narradora.
Totes les fotografies han estat escollides expressament per la seva bellesa i per crear una presentació coherent en l'estil. Els vídeos també, els hem mesclat dins el MovieMaker agafant les escenes que ens semblaven més tendres. Amb l'Audacity hem editat les cançons, per exemple la última, en que hem volgut acurtar-la agafant el principi i el final perquè coincidís amb els temps de la nostra exposició. També hem fet servir aquest programa per gravar l'Anna taral·larejant la nana. La cançó dels crèdits també té el seu perquè, és una cançó molt maca i més animada per trencar el clima de tensió i tracta sobre el naixement del Roc, comença així: "En Roc tot just ha arribat a la vida...".
Personalment he gaudit molt preparant aquesta presentació en què el tema ha estat un secret fins l'últim moment perquè volíem sorprendre a la classe i aconseguir emocionar-vos amb el territori que hem presentat. Realment, preparant-la, he après moltes coses sobre els diferents programes amb què hem treballat i hem reflexionat molt sobre com era la millor manera de comunicar-nos verbalment, expressivament, la posada en escena, el PowerPoint, escollir les fotografies, les músiques... Crec que l'Anna i jo ens hem complementat molt bé i hem fet un bon treball en equip.
No he trobat la manera de compartir amb vosaltres el nostre Power Point, així que us deixo el treball per parts:
El text de l'exposició:
Les fotografies de l'exposició del Roc (sense so):
Els vídeos de l'exposició de la narradora:
La nana cantada per l'Anna i gravada amb l'Audacity:
La cançó de com "el Roc tot just ha arribat a la vida", de Lax'n'Busto:
La primera activitat de la Setmana d'Activitats Extraordinàries va ser la conferència de l'Eulàlia Bosch.
En començar la sessió la van introduir al públic definit-la amb tres característiques principals:
El tema de la seva conferència va ser "Fer de mestre en el marc d'una ciutat"
Quan es parla de "fer de mestre", automàticament pensem en els infants. Però més aviat hauríem de pensar en els infants que creixen ja que aquests canvien com a reacció a les coses que els hi diem, estan davant nostre creixent, i nosaltres intervenim en el seu creixement.
Si parlem d'estrangeria, podem dir que els infants són els més estrangers de tots, perquè han de trobar el seu lloc en el món on han nascut i ho tenen tot per aprendre. La ciutat on un creix és molt important, perquè aprenem de la ciutat i en la ciutat. L'educació no només té lloc a l'escola, sinó que el conjunt de gent de la ciutat que ens la descobreix; és a dir, que tots fem de mestres de tots.
Aprendre a viure a la teva ciutat és aprendre a viure a qualsevol ciutat, ens permetrà fer comparacions i situar-nos en un context que no és el nostre. Si tu no pots arrelar al lloc on has nascut, no podràs viure en cap altre ciutat; encara que decideixis que la ciutat no t'agrada, has d'arrelar-te a la ciutat. I nosaltres hem d'ajudar els infants (en la seva singularitat) a trobar el seu lloc a la ciutat. La complexitat de la ciutat és la unitat mínima per a què un nen reconegui el seu entorn.
Tot seguit ens va proposar revisar alguns dels treballs més actuals en què hi ha participat i que tenen lloc a la nostra ciutat: Barcelona.
És l'any Cerdà, i s'ha creat una pàgina web que té un apartat especial per a l'educació. Trobarem, com a element especial, un navegador on es mostra el mapa de Barcelona en el què s'han senyalat les escoles, cosa que no es sol fer, però cal que siguin representades als mapes, juntament amb altres centres de cultura, ja que són un motor de la ciutat. Així, tenim un plànol on l'educació no passa només a l'escola sinó que es pot aprofitar d'altres recursos de centres culturals que ofereixen a les escoles creativitat constant. La idea és que l'educació ha de passar a primera plana perquè els infants són qui sustenten el canvi constant d'aquesta ciutat.
La Pedrera és un altre projecte interessant. En l'espai d'educació podem trobar una activitat de metàfores visuals on hi ha un exercici de relacionar elements de la ciutat com les xemeneies de la pedrera amb altres elements aleatoris, com per exemple un mussol.
Ens va explicar una metàfora molt exemplificadora per explicar la relació entre l'escola i la ciutat: les vaques són els estudiants, i deixen l'estable per anar a buscar herba fresca, i després tornen a l'estable a rumiar el què han trobat. És a dir: l'aliment del coneixement està fora, a la ciutat, i cal anar-lo a buscar a diferents llocs i conèixer els recursos de la nostra ciutat i tornar a l'escola a rumiar, a investigar i a integrar-ho dins la vida pròpia, treballar tot allò què ens a sorprès fora.
Els nens són curiosos per necessitat, si no es fan preguntes, no es podran ubicar al món. I sobre aquesta curiositat hem de treballar, cal alimentar-la. I s'ha de fer a partir de l'entorn, ni una persona, ni una escola pot donar resposta, cal mostrar la ciutat. Com a mestres, hem de conèixer suficientment la ciutat en la què vivim per ajudar les noves generacions a trobar el seu lloc dins la ciutat i poder alimentar la curiositat insaciable dels nens. Hem de servir-los de guia i companyia en el seu creixement.
El gran aliat dels mestres són les arts. Amb les arts cultivem la curiositat (tant dels adults com dels infants); les arts mantenen oberta la curiositat i mantenen la satisfacció de la contemplació; són una porta al coneixement. Hi ha una dimensió en la relació amb les arts d'on rebem una perspectiva nova sobre un tema, i fins i tot podem trobar-nos que parla sobre nosaltres mateixos. Cal que els adults tinguin curiositat i ser capaços d'arribar a la curiositat dels infants.
Les experiències estètiques no són dies puntuals de visita al museu, sinó que estan en la vida quotidiana. Cal aprendre a tenir gust per les coses, emocionar-se amb el gust estètic. Cal aconseguir que la curiositat i el potencial de viure com a extraordinaris els fets quotidians com per exemple la ceràmica.
A continuació, vam estar veient exemples aplicats a l'educació en relació a les diferents arts: la música, la literatura, el cinema, el teatre...
Hi ha una diferència entre fer de mestre i ser mestre. S'esdevé mestre quan les arts ajuden a situar-se en un lloc. Per ser docent cal voler ser savi, no es pot ser ensenyant de veritat si no es desitja ser savi. Com a savi, cal posar l'accent en el coneixement. La didàctica sola no va a enlloc, la didàctica és necessària quan hi ha un desig de voler entendre. Cal dedicar-se a la descoberta del món; si no tenim aquesta actitud, no podem ser mestres. Hem de buscar aliats com l'art, els noves tecnologies... com tampoc no podem ensenyar a llegir si no som grans lectors.
La conferència em va semblar d'allò més interessant, l'estona em va passar volant davant d'aquella gran persona, mestra i comunicadora. Em va resultar molt i molt interessant, tant el contingut com la forma. Durant aquesta setmana, en les diferents activitats educatives que he visitat, m'he estat plantejant el tema de l'educació i la ciutat de què ens parlava l'Eulàlia Bosch, crec que el que diu és molt savi.
Hi ha un altre tema que em sembla també obvi i a tenir en compte durant els estudis i és que per ser mestre i voler "ensenyar", abans hem de tenir el desig i la curiositat d'aprendre.
Durant el discurs, vaig estar fixant-me en les coses que hem treballar a classe i em va semblar un bon discurs oral i que es va fer un bon ús del Power Point ja que aquest no tenia cap frase escrita, sinó que acompanyava l'explicació aportant imatges evocadores, links a pàgines web per trobar exemples, vídeos que demostraven a la pràctica el què ens explicava... Vaig sortir amb el sentiment d'admirar aquesta dona.
A l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital vam treballar ja fa unes setmanes el llibre de "Com parlar bé en públic" de la Joana Rubio i el Francesc Puigpelat. És un llibre molt interessant de llegir perquè a més de les explicacions té molts exemples pràctics molt útils per tenir-los en compte a l'hora de preparar els nostres discursos.
Dels meus apunts del llibre, m'agradaria compartir amb vosaltres algunes cites que hi apareixen i que m'han semblat curioses:
"El cervell humà és un invent magnífic. Funciona des del naixement fins al moment que t’aixeques per pronunciar un discurs" Mark Twain
"Rarament ens penedim d’haver parlat poc; molts cops d’haver xerrat massa. Aquesta és una màxima trivial que tothom sap i tothom oblida" Jean de La Bruyère
"Aquell que no sàpiga somriure no ha de tenir botiga" Proverbi xinès
"Si se’m permet parlar deu minuts, em cal una setmana per a preparar-me. Si puc parlar una hora, necessito dos dies. Però si el meu temps és il•limitat, puc començar ara mateix" Winston Churchill
"Abans d’aprendre a escriure, heu d’aprendre a pensar" Nicolas Boileau
"El pensament creatiu no és incompatible amb el lògic. Al contrari, si es desenvolupen tots dos alhora, el pensament lògic té més potència i profunditat" Edward de Bono
"Sigui optimista. No és gaire útil ser d’una altra manera" Winston Churchill
"No entenc per què, si els nens són tan intel•ligents, els adults són tan ximples. Deu ser fruit de l’educació" Alexandre Dumas
"Per a qualsevol persona, el seu nom és el so més dolç i important en qualsevol idioma" Dale Carnegie
"No hi ha res tan increïble que l’oratoria no pugui tornar-ho acceptable" Ciceró
L'exercici de lectura de l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital l'he fet conjuntament amb l'Anna Taberner. Hem llegit la cançó d'en Jaume Sisa "Qualsevol nit pot sortir el sol". Es tracta d'una cançó que ens agrada molt, i vam pensar què, perquè no?, es podia llegir com si d'un conte i els seus personatges es tractés.
El meu treball de "Qui ets tu?" de l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital ha consistit en un joc de pistes creat en aquest bloc del Qui ets tu?.
L'exposició ha consistit en interactuar amb els companys i companyes perquè anessin esbrinant les pistes:
"Quatre colors, quatre paraules", punt. Si comunicar-se fos així de senzill, el món seria molt diferent.
La setmana passada vam parlar a classe de Comunicació oral, escrita i digital sobre el vocabulari, i com aquest afecta diferentment a cada persona, ja que hi ha molts factors que fan que cadascú rebi el missatge d'una manera diferent. Aquests factors poden venir donats per la nostra cultura (o microcultura) què ens aporta diferents coneixements, punts de vista, hàbits, etc.
A Comunicación oral efectiva, de Rudolph F. Verderber, es parla del significat denotatiu i connotatiu de les paraules.
Per experiència pròpia sé que el diàleg intercultural no és gens fàcil i em sembla molt adient que nosaltres com a estudiants i futurs comunicadors tinguem en compte tot el fet cultural.
A les classes de Comunicació oral, escrita i digital hem estat parlant de les competències i estratègies comunicatives.
Segons Gumperz i Hymes, la competència comunicativa és "allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants".
Per tal de ser un bon comunicador, necessitem unes habitats i coneixements:
Amb el visionat del discurs Do schools kill creativity? d'en Sir Ken Robinson, trobem les següents estratègies comunicatives:
Entrades
