Competències digitals

A ningú se li escapa que en el món en què vivim és completament necessari tenir certes competències digitals, i, tenint en compte la professió que hem escollit, ens són útils i necessàries per moltes coses: per mostrar les tecnologies als nostres infants, com a eina de suport a les nostres classes, com a eina per al treball amb els professors, per gestionar informació...

Hem après diferents eines i programes: blocs, wikis, editors d'imatges, de vídeo, de so... I això ens representa un camí per on començar, ja que existeixen moltes possibilitats i la tecnologia canvia molt ràpidament i hem d'estar actualitzant-nos constantment i hem de ser innovadors, no hem de tenir por a equivocar-nos.

L'ús de les noves tecnologies és molt motivador per als infants, però cal saber utilitzar-les adequadament. A classe vam veure com la idea de veure un vídeo a classe podia semblar molt divertida, sempre i quan no fos un documental avorrit, sinó alguna cosa què ens fes pensar. També vam intentar crear unes presentacions de Power Point què ens ajudessin a treballar el tema del programari lliure, i trobar una dinàmica en la qual els alumnes poguessin participar i dir la seva, i entre tots arribar a la conclusió, ja que és molt més efectiu aquest sistema que no pas donar la resposta sense abans haver-ho raonat.

També hem treballat la ciutadania digital, i hem vist que gràcies a les noves tecnologies és molt més fàcil accedir a continguts, compartir-los, utilitzar-los... Cal tenir en compte i transmetre als alumnes la importància de ser responsables i legals, i de les avantatges de compartir els nostres recursos per a poder enriquir-nos mútuament.

Pràctica amb JClic

La zonaClic és una pàgina web on podem trobar tot un seguit d'aplicacions educatives creades (i compartides) per educadors/es mitjançant un programa lliure, el JClic Author, amb el què hem fet aquesta pràctica.

Amb el programa JClic Author instal·lat a l'ordinador, creem un nou projecte on hi creem quatre activitats: dos puzzles d'intercanvi i dues associacions simples. En crear una activitat, definim les seves opcions bàsiques i els missatges que mostrarem a l'inici i al final de l'activitat. Després passem a crear la part visual, escollint fotografies o arxius que haguem inclòs dins el projecte, o bé amb texts; i col·loquem els elements especificant (si cal) l'ordre, la mida, els colors... Un cop està tot definit i preparat, es pot provar el funcionament de l'activitat. I una vegada el projecte està acabat, es guarda com a pàgina web; per tant, al nostre ordinador tindrem un arxiu .html i un jclic.zip que haurem de pujar a un espai de la WWW, nosaltres, per fer-ho, utilitzem l'accés des del Blink; i un cop pujat, hi podem accedir des d'Internet.

Jo he creat un projecte amb el tema del Nadal, aquí es veu molt petit, podeu accedir-hi des d'aquest enllaç: "El joc de Nadal".

Les fotografies utilitzades pertanyen a: Nereski i a Racchio.

Pràctica amb CmapTools

El programa CmapTools serveix per crear mapes conceptuals, i ens pot ser molt útil a l'hora de gestionar la informació.

La pràctica consisteix en passar una història escrita sobre el sopar de Nadal i transformar-la en un mapa conceptual. Per dur-la a terme, he creat un nou projecte amb el programa i he començat a crear els conceptes principals, després, els he començat a relacionar amb les fletxes i els connectors per tal de que s'entenguessin les relacions entre uns i altres. Quan ho he tingut tot organitzat, he canviat la mida de les lletres i els colors per ajudar a la lectura.

El mapa que he obtingut és aquest, tot i que aquí és molt petit, podeu fer click per veure-ho més gran.

Pràctica amb MovieMaker

Windows Movie Maker és un programa d'edició de vídeo; permet, per exemple, mesclar vídeos, afegir-hi música, transicions, títols...

Val a dir que aquesta pràctica la vaig fer abans del vídeo de la setmana cultural, aquest és el meu primer muntatge de vídeo (que mareja una mica), he trigat en posar-la al bloc perquè aquests dies he estat buscant una música de pel·lícula muda que anés bé amb el vídeo perquè li doni un efecte com de moviment de pel·lícula muda, tot i que sóc conscient de que fa molts tombs!

Per fer aquest vídeo, m'ha calgut obrir un projecte nou amb el Windows Movie Maker i importar-hi 11 arxius de vídeo que vaig gravar amb una càmera petita de fotos (per això no tenen gaire qualitat) el dia que vam anar a visitar el MNAC. Un cop importats al projecte, els col·loco en ordre sobre la línia de temps del vídeo i els retallo per davant i/o per darrera per agafar les imatges que m'interessen. Després hi afegeixo transicions entre uns i altres perquè abans de que un tros s'acabi, n'aparegui un altre difonent-se. A més, els hi afegeixo un efecte de vídeo de "accelerar, doble" per tal de que vagi més ràpid i un de "escala de grisos" per deixar-lo en blanc i negre. El so dels vídeos està silenciat i el que faig és importar un arxiu de so que afegeixo a la línia de temps de l'àudio i la retallo perquè duri tant com la pel·lícula; seleccionant "atenuació" i "intensificació" aconsegueixo que el volum augmenti i disminueixi progressivament en el començament i el final. Per poder pujar l'arxiu de vídeo al YouTube guardo l'arxiu de pel·lícula en mida petita.

Música: Charlie At The Assembly Line Belt - Charlie Chaplin - Soundtrack: Modern Times

Viquipèdia: Eulàlia Bosch

Es tracta d'un treball col·laboratiu que he realitzat juntament amb la Soraya Corpas, la Roser González, la María Rodríguez i l'Anna Taberner en què hem creat una nova entrada a la Viquipèdia sobre l'Eulàlia Bosch.

Per tal de dur a terme el treball, individualment vam crear-nos comptes per registrar-nos a la Viquipèdia, la Roser va crear la nova entrada i tot seguit cadascuna va anar modificant les parts què més o menys de paraula ens havíem repartit per tal de completar els diferents apartats que hi volíem crear.

El primer que vaig haver de fer va ser llegir com funcionen els estils, com crear l'índex, els links, les referències, com afegir imatges... Realment, està tot molt bé documentat per tal de que tothom qui crea un article a la Viquipèdia pugui utilitzar el mateix estil i organització a les entrades.

Crec que la meva aportació dins el grup ha estat molt bona ja que he facilitat a les companyes la feina de llegir tota la documentació i passar-ne exemples. He participat activament per tal d'organitzar i completar l'entrada cercant informació, completant apartats i corregint ortografia i estils.

Aquí us deixo l'enllaç a l'entrada de l'Eulàlia Bosch.

Documents de Google

A la classe de dimecres vam realitzar un treball en petit grup, junt amb la l'Aina Rossell, l'Anna Fernández i l'Anna Taberner per treballar els Documents de Google, una eina gratuïta amb la que, a través de la xarxa, es poden compartir i publicar documents de text, presentacions, fulls de càlcul i formularis. Aquest sistema és molt útil per a treballar col·laborativament ja que pots compartir els documents amb les persones que t'interessin per a què totes puguin aportar-hi coses, i un cop està acabat, es publica per mostrar-ho a altres persones.

Nosaltres vam anar provant els diferents tipus de documents que ofereix. No vam realitzar treballs molt elaborats (ni tans sols acabats), però vam poder veure com funciona aquesta eina i els avantatges que ens ofereix.

Document de text
L'Anna Taberner va crear un nou document de text que portava per títol "La caputxeta vermella", i ens va convidar (compartir) a la resta del grup per tal que totes poguéssim accedir a modificar l'arxiu; i així, cadascuna podia modificar i guardar, i si les altres modificaven i guardaven, es veien els canvis que havien fet. Per poder mostrar-vos a tots el document que en va sortir, l'he publicat com a pàgina web i ara és un document públic:

Presentació
Jo vaig crear un nou document de presentació de "La caputxeta vermelleta" i vaig compartir-lo amb la resta del grup. Aquesta vegada, sense necessitat de guardar cada vegada que acabaves de fer un canvi, podíem veure el que s'estava modificant des de quatre ordinadors diferents. A més, a l'hora de visualitzar la presentació, podíem fer servir un chat per comentar els canvis que calia fer-hi. Per tal d'ara poder mostrar-vos la presentació, l'he publicat i embedit en el bloc:

Formulari
L'Anna Fernández va crear un nou formulari de títol "Preguntes per respondre" i totes juntes des d'un ordinador vam anar afegint preguntes on poguéssim utilitzar diferents tipus de resposta (respostes múltiples, respostes úniques, camps de text, puntuació...). Un cop finalitzat, vam enviar-nos-el per e-mail i el vam contestar separadament; així, l'Anna va rebre les respostes que es poden visualitzar en un document de càlcul. I ara, per ensenyar-vos-el, l'embedeixo al bloc:

Crec que és una molt bona eina, molt útil per als treballs col·laboratius, així com ja parlàvem de les avantatges de crear col·laborativament a les wikis, aquesta eina, a més, permet obtenir-ne un document de text, o presentació... Ja no cal treballar per separat i després ajuntar les diferents parts, sinó que es pot crear conjuntament.

Dos entorns per a l'educació infantil

M'he disposat a comparar aquests dos entorns educatius: Edu365 i Educ@lia:

El document que jo he creat l'he pogut compartir gràcies al programa Scribd.

Bondats del programari lliure

He preparat el següent Power Point per a una classe d'infants a partir de 9 anys que prèviament han llegit el punt 1.4. d'aquest document.

Es tractaria de veure a la pràctica el què han llegit, per tal de repassar els diferents conceptes, centrar-nos en els més importants, aclarir dubtes i exemplificar l'explicació per tal que ho entenguin i ho recordin molt millor.

En aquest cas, he escollit per a exemplificar el navegaror web Firefox perquè:

1. Acompleix les característiques d'un programari lliure
2. És una aplicació que de ben segur tots els estudiants utilitzen sovint
3. Té complements per adaptar-se als infants

Donat que els alumnes coneixen el temari, es crearia una classe interactiva on els alumnes podrien anar descrivint les bondats del programari lliure que es van succeint en les diapositives. En posaríem un exemple amb el Firefox, i si fos necessari, linkaríem a la pàgina per ampliar i investigar les possibilitats que ens ofereixen.

Aquest document l'he pogut compartir gràcies al programa SlideShare.

Pràctica amb Audacity

Audacity és un programa lliure, de codi obert, multiplataforma i multilingüe que permet la gravació i l'edició de so.

Mitjançant aquest programa he pogut editar una cançó des d'un arxiu MP3 seguint aquests passos:

• Obro l'arxiu mp3 amb el programa Audacity.
• Elimino una part inicial i una part final de la cançó fins a obtenir una durada d'aproximadament un minut.
• Afegeixo un efecte de "fàding d'inici" als primers 4 segons i un efecte de "fàding final" als 4 últims segons.
• En una nova pista d'àudio, gravo la meva veu amb el micròfon dient el títol i l'artista de la cançó. Edito aquesta pista per eliminar els trossos en què jo no parlo i només se sent soroll.
• Els segons de la pista de la cançó que coincideixen amb la durada de la pista en què m'he gravat jo parlant, els baixo el volum amb l'efecte d'"amplificar".
• Els segons anteriors i posteriors a haver-hi baixat el volum, els hi afegeixo un efecte de fàding inicial i final per tal que la baixada de volum sigui progressiva.
• Edito les etiquetes ID3 per tal de registrar el nom de la cançó i de l'artista.
• Exporto com a MP3 ja que vull posar aquest arxiu al bloc, i serà millor comprimir-ho i que l'arxiu pesi menys.
• La pàgina web Goear em permet pujar l'arxiu MP3 i em facilita un codi HTML per compartir i un codi HTML per enbedir-la al meu bloc.

Alerta, per Amaral

Es la historia de mi vida  
una huida hacia delante.  
Y si pierdo la cabeza,  
¿quién me va decir que pare?  

Tienen prisa por hacer que me calle  
pero, yo canto lo que quiero y lo que siento.  
Canto lo que me sale  
igual que mi corazón late.  

Igual que respiro,
o igual me caigo por un precipicio.  
Pero yo soy la que decido  
cuando salto y con quién me río.  

Y si lloro, y si lloro, yo decido  
a quién le muestro mis lágrimas.

Pràctica amb GIMP

El GIMP és un programa lliure que serveix per al retoc digital d'imatges. Han creat versions per als diferents sistemes operatius i per a molts llenguatges.

Primerament, he fet una fotografia amb la càmera digital al meu dibuix de la classe de Plàstica. Aquest és l'arxiu original a partir del qual treballaré:

He retocat aquesta foto original:

• Eines - Eines de transformació - Rotar
• Eines - Eines de transformació - Retallar
• Colors - Curves i nivells per tal d'ajustar el fons a blanc i els colors més foscos

I així obtinc una imatge a partir de la qual treballaré a partir d'ara. Aquí us la mostro amb una amplada de 400px i 72ppi perquè s'adapti al bloc:

Ara us mostro un fragment de la imatge original que he aconseguit rotant, retallant, pintant de blanc els marges amb el pincell i escalant a 400px i 72ppi.

I la última foto la he retocat amb les eines de clonar i sanejar:

Treball col·laboratiu blocosfera

A l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC hem realitzat un treball col·laboratiu de blocosfera. El grup format per la Soraya Corpas, la Roser González, la María Rodríguez, l'Anna Taberner i jo hem escollit el tema del "TDAH i les noves tecnologies" perquè ens va semblar un tema molt interessant i a la vegada relacionat amb els nostres estudis i amb l'assignatura. Vam decidir el tema i vam començar a desenvolupar-lo: una a una, vam anar creant una nova entrada cada bloc personal complementant la informació de les anteriors companyes, i així després, entre totes, vam poder fer comentaris a les diferents entrades per recalcar, ampliar, suggerir, etc. i acabar d'arrodonir el tema què proposàvem.

Aquests són els links per poder seguir el procés del meu treball:

1. La Roser González escriu una entrada sobre el TDAH en l'etapa infantil titulada TDAH Infantil!
2. Jo escric una entrada ampliant la informació de la Roser i parlant del treball a les escoles i en relació amb les noves tecnologies que titulo TDAH i noves tecnologies i faig un comentari a l'entrada de la Roser perquè sàpiga que l'he citada
3. L'Anna Taberner em fa un comentari perquè ha ampliat informació de la meva entrada al seu bloc: Beneficis de les noves tecnologies amb els infants amb TDAH
4. Seguint les anteriors entrades, la María Rodríguez em fa un comentari a la meva entrada perquè també a ampliat informació al seu bloc: Característiques dels programes informàtics per a nens amb TDAH
5. La Soraya Corpas ha trobat interessant ampliar el tema a L'entorn del TDAH i així m'ho ha fet saber en el seu comentari
6. M'ha interessat el funcionament del cervell dels infants amb TDAH de què parlava la Roser, i li he fet un comentari amb més informació sobre el tema.
7. La María proposava una pàgina web i he decidit provar els seus programes. Li he deixat un comentari a la María amb el què he vist.
8. La Soraya ens proposava tota una sèrie de recursos, adreces, associacions, i m'ha semblat bé de recalcar la importància de què les famílies estiguin ben informades i li he deixat un comentari a la seva entrada.
9. L'Anna comentava que s'han fet investigacions sobre els beneficis de l'ús d'ordinadors i programes especials pel TDAH, i m'ha semblat adient complementar-ho amb dues investigacions concretes, li he deixat un comentari.

Penso que la meva aportació personal al grup ha estat molt positiva ja què he participat molt activament en la organització i en la recerca de dades per a mi i per a les meves companyes. Crec que he fet aportacions significatives que complementen el treball de totes en conjunt.

TDAH i noves tecnologies

M'agradaria ampliar el tema que proposava la Roser González sobre els infants amb TDAH i ambientar-ho en les escoles.

Resulta evident que un infant amb un trastorn de dèficit d'atenció i/o hiperactivitat, tindrà molts problemes a l'hora de seguir el mateix ritme que els seus companys i companyes de classe, ja que es tracta d'una persona amb alguna o totes les següents característiques ^{1, 2, 3}, de les que ja en parlava la Roser, i que repercutiran negativament als seus resultats acadèmics:

• Inatenció:
• Baixa capacitat de concentració en una tasca, i més encara si aquesta tasca necessita de diferents nivells d'atenció (p.ex: escoltar un dictat, pensar en les paraules que sent, representar-les gràficament i pensar en les normes ortogràfiques).
• Es distreuen molt fàcilment amb qualsevol estímul extern (companys, música, finestres...).
• Tenen problemes amb la pròpia organització (sobre tot a llarg plaç), obliden tasques que han de fer, perden material necessari per fer-les, etc.
• Hiperactivitat:
• Els costa molt mantenir-se asseguts al pupitre durant llargues estones, són nerviosos i inquiets.
• Triaran activitats inadequades al context, com pot ser xerrar durant les classes o enfilar-se o córrer en llocs oberts.
• Impulsivitat:
• Actuen abans de pensar.
• Són impacients a l'hora d'esperar el seu torn, també pel torn de paraula. Responen ràpidament sense esperar a finalitzar les preguntes, etc.
• Són poc col·laboratius. No segueixen les regles dels jocs. Són poc flexibles. Els converteix en alumnes impopulars.
• Baixa autoestima:
• Falta de motivació.
• Desisteixen davant l'error o la dificultat.
• Dificultats afegides:
• Pobre coordinació visomotriu (retallat, còpia).
• Dificultats aritmètiques (freqüents errors en operacions i en el càlcul).

Entre un 5% i un 10% dels infants en edat escolar pateixen un TDAH⁴, això indica que, probablement, a totes les aules escolars hi ha, al menys, un nen amb TDAH ¹ (diagnosticat o no). Donat que aquest trastorn és un trastorn neurobiolològic, em refereixo a que no és només un nen "mogut, mandrós, despistat...", cal ajudar-lo i posar-hi mitjans per tal que millori aquest dèficit de la memòria de treball. Molts pares i mares es poden preguntar per què el seu fill/a es capaç d'estar llargues estones concentrat en activitats com els jocs d'ordinador, videoconsoles, o veient una pel·lícula atractiva, i en canvi, no poden concentrar-se per fer els deures de l'escola o qualsevol tasca que requereixi un esforç intel·lectual; la resposta és que hi ha una motivació forta i la gratificació immediata els estimula i fa que mantinguin l'atenció ¹. Si sabem això, podem aprofitar-nos i estudiar quins poden ser els beneficis de les noves tecnologies amb els infants amb TDAH. En aquests alumnes, l'ordinador pot convertir-se en no només una simple forma de jugar amb jocs interactius interessants, sinó també en una eina poderosa per al desenvolupament d'habilitats cognoscitives, la investigació i revisió de continguts, i l'expressió escrita ⁵. S'ha demostrat que els ordinadors permeten als alumnes aprendre al seu ritme, amb més paciència, els proporcionen privacitat, promouen l'aprenentatge i els ajuden a desenvolupar la capacitat per resoldre problemes, poden ser una eina motivadora, els dóna un reforçament i elogis immediats i feedback ³.

 

Existeixen maneres molt variades de treballar les noves tecnologies amb els infants de TDAH:

• Programes específics que estimulen la memòria de treball: per exemple, exercicis per memoritzar la col·locació o l'ordre de lletres o números. S'ha demostrat que el treball continu i diari aporta breus millores en la seva capacitat d'atenció ⁶.
• Programes - joc per treballar una matèria concreta: el format joc (sense moltes animacions que els puguin distreure) fa que la seva atenció augmenti, i així, prolongant el temps dedicat a una tasca, aconsegueix un avanç en l'aprenentatge ⁷.
• Programes d'auto-instrucció: el programa substitueix l'explicació del mestre. L'avantatge és que poden seguir l'explicació al seu ritme i poden també llegir al seu ritme ⁷.
• Teoria conductual: limiten a l'alumne a l'execució d'una resposta controlada pel programa. Són activitats molt estructurades basades en la metodologia d'assaig-error ².
• Teoria cognitiva-conductual: se'ls hi ofereix un model d'execució de l'activitat, seqüenciant-la en passos, mitjançant auto-instruccions guiades què a poc a poc s'aniran reduint a mesura que l'alumne adquireixi la conducta ².
• Com a reforçador secundari: es poden utilitzar com a recompensa/càstig. P.ex.: donar/treure temps per anar a l'aula d'informàtica, o permetre escollir un programa informàtic ².
• Com a reforçador social: fent activitats en parelles o grups, p.ex.: es poden aconseguir més minuts a l'aula d'informàtica².

Característiques molt importants a l'hora d'escollir programes informàtics per a infants amb TDAH:

• Cal que estiguin adaptats a la seva capacitat. Si fos molt fàcil, s'avorririen i perdrien l'interès. Si, per el contrari, fos molt difícil, desistirien després d'una sèrie d'errors continuats ².
• Que siguin reforçadors. En cas de ser un programa en què has d'escollir una resposta, si assenyalen una d'equivocada, no donar cap so ni missatge d'error, sinó donar ànims per tornar-ho a intentar ².
• S'ha de plantejar com un element que afavoreixi la motivació i la tranquil·litat ².

 

¹ SANS FITÓ, A. ¿Por qué me cuesta tanto aprender? Trastornos del aprendizaje. 1a. edició. Barcelona: Edebé, 2008. (Col·lecció Familia & Salud, Hospital Sant Joan de Déu).

² GONZÁLEZ G. i OLIVER R. La Informática en el Déficit de Atención con Hiperactividad [En línia]. Sevilla: Jornadas de Hiperactividad, 2002. <http://www.tecnoneet.org/docs/2002/3-142002.pdf>. [Consulta: octubre 2009].

³ JOURNAL OF EDUCATIONAL MULTIMEDIA AND HYPERMEDIA. Information and Communication Technologies (ICT) and pupils with Attention Deficit Hyperactivity Disorder (ADHD) symptoms: do the software and the instruction method affect their behavior?. [En línia]. EUA: Goliath, 2004 .<http://goliath.ecnext.com/coms2/gi_0199-22836/Information-and-Communication-Technologies-ICT.html>. [Consulta: octubre 2009].

⁴ PAGONABARRAGA MORA J. Unidad de trastornos de atención e hiperactividad. [En línia]. Barcelona: Servicio de Neurología Instituto Universitario Dexeus, 2005. <http://www.neurodexeus.org/unidad-de-trastornos-de-atencion-e-hiperactividad>. [Consulta: octubre 2009].

⁵ BROWN, TH. E. Trastornos por déficit de atención y comorbilidades en niños, adolescentes y adultos. 1a. edició. Barcelona: Masson, 2003.

⁶ MYOMANCY. Memory Training Aids ADHD. [En línia]. 2005. <http://www.myomancy.com/2005/02/memory_training>. [Consulta: octubre 2009].

⁷ SIMÓ Ma. P. i MIRANDA A. Estudiantes con problemas atencionales: tecnología informática aplicada a la evaluación y tratamiento. [En línia]. València: Quaderns digitals .net. <http://www.quadernsdigitals.net/datos_web/hemeroteca/r_1/nr_4/a_37/37.html>. [Consulta: octubre 2009].

Anàlisi de blocs

Blocs del Raval
Tipus de bloc	|	Bloc col·lectiu
Autor/s	|	Administrador del lloc
Tipus d'interacció entre els participants	|	Tots els usuaris registrats creen el contingut
Web 2.0. Plataforma	|	pLog
Tipus d'activitat	|	Comunitat de blocs del barri barceloní del Raval
Tipus d'entrades	|	RSS de blocs registrats
Eines utilitzades	|	Blogroll dels més actius, articles més comentats i més llegits
Aspectes didàctics	|	Segons els blocs enllaçats

Arran de pupitre
Tipus de bloc	|	Bloc de professor (dirigit als col·legues)
Autor/s	|	Ramon Barlam
Tipus d'interacció entre els participants	|	L'autor escriu les entrades i companys de professió hi col·laboren amb comentaris
Web 2.0. Plataforma	|	Blogspot
Tipus d'activitat	|	Educació i TIC
Tipus d'entrades	|	L'autor exposa fets, notícies, comentaris, vídeos, imatges, opinions, cartes/mails que li envien, crea debats, etc.
Eines utilitzades	|	Twitter, Blip.fm, imatges, presentació d'imatges, Codis QR, enllaços (de text i d'imatge), blogroll, subscriptors (RSS), arxiu
Aspectes didàctics	|	Sobre l'actualitat de l'educació, eines i recursos d'Internet
Relació entre tecnologia i metodologia	|	Es serveix de la tecnologia dels blocs per difondre articles i notícies. I per mostrar noves eines i tecnologies

Bitàcola deMestraTic
Tipus de bloc	|	Bloc de professor (dirigit als col·legues)
Autor/s	|	Anna Pérez
Tipus d'interacció entre els participants	|	L'autora exposa fets, notícies, comentaris, vídeos, imatges, opinions, cartes/mails que li envien, crea debats, etc. sobre l'educació
Web 2.0. Plataforma	|	pLog
Tipus d'activitat	|	Educació i TIC
Tipus d'entrades	|	L'autora exposa fets, notícies, comentaris, opinions, cartes/mails que li envien, crea debats, etc.
Eines utilitzades	|	Categories, arxiu, calendari, RSS, blogroll
Aspectes didàctics	|	Sobre l'actualitat de l'educació i les TIC, eines i recursos d'Internet
Relació entre tecnologia i metodologia	|	Es serveix de la tecnologia dels blocs per difondre articles i notícies. I per mostrar noves eines i tecnologies

Jordi Adell
Tipus de bloc	|	Bloc de professor (dirigit als col·legues)
Autor/s	|	Jordi Adell
Tipus d'interacció entre els participants	|	L'autor escriu les entrades i companys de professió hi col·laboren amb comentaris
Web 2.0. Plataforma	|	WordPress
Tipus d'activitat	|	Educació i TIC
Tipus d'entrades	|	L'autor exposa fets, notícies, comentaris, vídeos, imatges, opinions, cartes/mails que li envien, crea debats, etc. sobre l'educació i les TIC. A més de les entrades, té altres apartats: presentació, portafoli, publicacions, El Cent, vídeos i lifestreaming
Eines utilitzades	|	Etiquetes, enllaços, buscador, vídeos, FriendFeed
Aspectes didàctics	|	Sobre l'actualitat de l'educació i les TIC, eines i recursos d'Internet
Relació entre tecnologia i metodologia	|	Es serveix de la tecnologia dels blocs per difondre articles i notícies. I per mostrar noves eines i tecnologies

De les TIC a les TAC
Tipus de bloc	|	Bloc de professor (dirigit als col·legues)
Autor/s	|	Jordi Vivancos Martí
Tipus d'interacció entre els participants	|	L'autor escriu les entrades i companys de professió o persones interessades hi col·laboren amb comentaris
Web 2.0. Plataforma	|	Blogspot
Tipus d'activitat	|	Educació, TIC i TAC
Tipus d'entrades	|	L'autor exposa fets, notícies, comentaris, opinions, cartes/mails que li envien, crea debats, etc.
Eines utilitzades	|	Enllaços mitjançant hypertexts, logotips o imatges (hipermèdies), blogroll, arxiu, RSS, darrers posts
Aspectes didàctics	|	Sobre l'actualitat de l'educació i les TIC, eines i recursos d'Internet
Relació entre tecnologia i metodologia	|	Es serveix de la tecnologia dels blocs per difondre articles i notícies. I per mostrar noves eines i tecnologies

Bloc del CEIP Pla de l'Avellà
Tipus de bloc	|	Bloc de centre
Autor/s	|	Responsable de l'escola
Tipus d'interacció entre els participants	|	L'escola publica les entrades i els pares i els alumnes poden col·laborar amb comentaris
Web 2.0. Plataforma	|	WordPress i XTEC Blocs
Tipus d'activitat	|	Centre escolar
Tipus d'entrades	|	Les entrades inicials són de tipus informatives pels pares i alumnes. Els diferents apartats de la web són per presentar el centre
Eines utilitzades	|	Imatges, calendari, formulari de contacte, blogroll, darrers posts
Aspectes didàctics	|	És més informatiu
Relació entre tecnologia i metodologia	|	Es serveix de la tecnologia dels blocs per difondre informacions

Bloc d'Educació Infantil del CEIP Enric Grau Fontseré de Flix
Tipus de bloc	|	Bloc d'aula del professor (del cicle d'infantil)
Autor/s	|	Professors d'infantil
Tipus d'interacció entre els participants	|	Els professors publiquen entrades i els pares poden col·laborar amb comentaris
Web 2.0. Plataforma	|	WordPress i XTEC Blocs
Tipus d'activitat	|	Aules d'educació infantil del centre
Tipus d'entrades	|	Els professors publiquen informacions pels pares i descripcions i fotos del que fan a classe o d'excursió
Eines utilitzades	|	Presentacions de fotos, calendari, darrers posts, categories, blogroll, cercador, comptador visites, RSS, enllaços
Aspectes didàctics	|	Enllaços a recursos web. Recull d'activitats on-line
Relació entre tecnologia i metodologia	|	Fan servir recursos web per a projectes i activitats de matemàtiques, contes, lectoescriptura...

CEIP LLAGUT curs 2009-2010
Tipus de bloc	|	Bloc de centre
Autor/s	|	Cristina Bota
Tipus d'interacció entre els participants	|	Des de l'escola publiquen entrades i els pares i els alumnes poden col·laborar amb comentaris
Web 2.0. Plataforma	|	WordPress i XTEC Blocs
Tipus d'activitat	|	Centre escolar
Tipus d'entrades	|	Les entrades inicials són de tipus informatives pels pares i alumnes. Els diferents apartats de la web són per presentar el centre
Eines utilitzades	|	Calendari, blogroll, hipertexts i hipermèdies, Scribd
Aspectes didàctics	|	És més informatiu
Relació entre tecnologia i metodologia	|	Es serveix de la tecnologia dels blocs per difondre informacions

Aula Oberta - IES Ítaca
Tipus de bloc	|	Bloc d'aula del professor
Autor/s	|	Cristina, Lucas i Amàlia, professors de l'aula oberta del centre
Tipus d'interacció entre els participants	|	Els professors publiquen i els alumnes poden col·laborar amb comentaris
Web 2.0. Plataforma	|	WordPress i XTEC Blocs
Tipus d'activitat	|	Aula oberta del centre
Tipus d'entrades	|	Els professors informen sobre les activitats i els propòsits de l'aula oberta. I proposen activitats de lectura, visionat de pel·lícules, creació de blocs personals, aprenentatge de recursos web...
Eines utilitzades	|	Blogroll, calendari, cercador, enllaços
Aspectes didàctics	|	Ensenyen sobre noves tecnologies
Relació entre tecnologia i metodologia	|	Fan servir el bloc per anunciar activitats, informar, fan servir noves tecnologies, pengen vídeos tutorials per aprendre...

Dígits, del número al bit

Els ordinadors van nèixer com a eines de càlcul, però amb el temps, s’han convertit en eines de comunicació gràcies al fenòmen de la interactivitat.

La interactivitat trenca amb la lectura lineal, permet un diàleg entre màquina i usuari, permet moure’s mitjançant conceptes relacionats. Amb la tecnologia actual, gràcies a Internet, pot inclús existir un diàleg entre diferents persones per compartir coses a través de la xarxa d’Internet.

Vannevar Bush, científic estadounidens, va crear, a mitjans del segle XX, un model d’interactivitat basat en la idea de que les màquines havien de funcionar com la ment de les persones, per associació d’idees; però la tecnologia d’aquell moment no ho permetia.

Ted Nelson va crear el projecte Xanadú, una idea molt aproximada a l’actual Internet, tot i que 30 anys abans. D’aquí van sorgir les paraules hipertext (aplicat als texts) i hipermèdia (aplicat a texts, sons, imatges i animacions), enteses com els punts de conexió o enllaços que permeten la interactivitat per moure’s d’un contingut a un altre.

La tecnologia va seguir evolucionant per tal de fer aquestes idees realitat. Douglas Engelbart, inventor estadounidens, va idear el ratolí, eina que sí permetia la comunicació interactiva.

Els primers interactius van ser amb finalitats educatives i estaven guardats en CD-ROM. Més endavant es van crear altres tipus d’aplicacions, com ara els videojocs, on la interactivitat n’és un element essencial.