TDAH i noves tecnologies

M'agradaria ampliar el tema que proposava la Roser González sobre els infants amb TDAH i ambientar-ho en les escoles.

Resulta evident que un infant amb un trastorn de dèficit d'atenció i/o hiperactivitat, tindrà molts problemes a l'hora de seguir el mateix ritme que els seus companys i companyes de classe, ja que es tracta d'una persona amb alguna o totes les següents característiques ^{1, 2, 3}, de les que ja en parlava la Roser, i que repercutiran negativament als seus resultats acadèmics:

• Inatenció:
• Baixa capacitat de concentració en una tasca, i més encara si aquesta tasca necessita de diferents nivells d'atenció (p.ex: escoltar un dictat, pensar en les paraules que sent, representar-les gràficament i pensar en les normes ortogràfiques).
• Es distreuen molt fàcilment amb qualsevol estímul extern (companys, música, finestres...).
• Tenen problemes amb la pròpia organització (sobre tot a llarg plaç), obliden tasques que han de fer, perden material necessari per fer-les, etc.
• Hiperactivitat:
• Els costa molt mantenir-se asseguts al pupitre durant llargues estones, són nerviosos i inquiets.
• Triaran activitats inadequades al context, com pot ser xerrar durant les classes o enfilar-se o córrer en llocs oberts.
• Impulsivitat:
• Actuen abans de pensar.
• Són impacients a l'hora d'esperar el seu torn, també pel torn de paraula. Responen ràpidament sense esperar a finalitzar les preguntes, etc.
• Són poc col·laboratius. No segueixen les regles dels jocs. Són poc flexibles. Els converteix en alumnes impopulars.
• Baixa autoestima:
• Falta de motivació.
• Desisteixen davant l'error o la dificultat.
• Dificultats afegides:
• Pobre coordinació visomotriu (retallat, còpia).
• Dificultats aritmètiques (freqüents errors en operacions i en el càlcul).

Entre un 5% i un 10% dels infants en edat escolar pateixen un TDAH⁴, això indica que, probablement, a totes les aules escolars hi ha, al menys, un nen amb TDAH ¹ (diagnosticat o no). Donat que aquest trastorn és un trastorn neurobiolològic, em refereixo a que no és només un nen "mogut, mandrós, despistat...", cal ajudar-lo i posar-hi mitjans per tal que millori aquest dèficit de la memòria de treball. Molts pares i mares es poden preguntar per què el seu fill/a es capaç d'estar llargues estones concentrat en activitats com els jocs d'ordinador, videoconsoles, o veient una pel·lícula atractiva, i en canvi, no poden concentrar-se per fer els deures de l'escola o qualsevol tasca que requereixi un esforç intel·lectual; la resposta és que hi ha una motivació forta i la gratificació immediata els estimula i fa que mantinguin l'atenció ¹. Si sabem això, podem aprofitar-nos i estudiar quins poden ser els beneficis de les noves tecnologies amb els infants amb TDAH. En aquests alumnes, l'ordinador pot convertir-se en no només una simple forma de jugar amb jocs interactius interessants, sinó també en una eina poderosa per al desenvolupament d'habilitats cognoscitives, la investigació i revisió de continguts, i l'expressió escrita ⁵. S'ha demostrat que els ordinadors permeten als alumnes aprendre al seu ritme, amb més paciència, els proporcionen privacitat, promouen l'aprenentatge i els ajuden a desenvolupar la capacitat per resoldre problemes, poden ser una eina motivadora, els dóna un reforçament i elogis immediats i feedback ³.

 

Existeixen maneres molt variades de treballar les noves tecnologies amb els infants de TDAH:

• Programes específics que estimulen la memòria de treball: per exemple, exercicis per memoritzar la col·locació o l'ordre de lletres o números. S'ha demostrat que el treball continu i diari aporta breus millores en la seva capacitat d'atenció ⁶.
• Programes - joc per treballar una matèria concreta: el format joc (sense moltes animacions que els puguin distreure) fa que la seva atenció augmenti, i així, prolongant el temps dedicat a una tasca, aconsegueix un avanç en l'aprenentatge ⁷.
• Programes d'auto-instrucció: el programa substitueix l'explicació del mestre. L'avantatge és que poden seguir l'explicació al seu ritme i poden també llegir al seu ritme ⁷.
• Teoria conductual: limiten a l'alumne a l'execució d'una resposta controlada pel programa. Són activitats molt estructurades basades en la metodologia d'assaig-error ².
• Teoria cognitiva-conductual: se'ls hi ofereix un model d'execució de l'activitat, seqüenciant-la en passos, mitjançant auto-instruccions guiades què a poc a poc s'aniran reduint a mesura que l'alumne adquireixi la conducta ².
• Com a reforçador secundari: es poden utilitzar com a recompensa/càstig. P.ex.: donar/treure temps per anar a l'aula d'informàtica, o permetre escollir un programa informàtic ².
• Com a reforçador social: fent activitats en parelles o grups, p.ex.: es poden aconseguir més minuts a l'aula d'informàtica².

Característiques molt importants a l'hora d'escollir programes informàtics per a infants amb TDAH:

• Cal que estiguin adaptats a la seva capacitat. Si fos molt fàcil, s'avorririen i perdrien l'interès. Si, per el contrari, fos molt difícil, desistirien després d'una sèrie d'errors continuats ².
• Que siguin reforçadors. En cas de ser un programa en què has d'escollir una resposta, si assenyalen una d'equivocada, no donar cap so ni missatge d'error, sinó donar ànims per tornar-ho a intentar ².
• S'ha de plantejar com un element que afavoreixi la motivació i la tranquil·litat ².

 

¹ SANS FITÓ, A. ¿Por qué me cuesta tanto aprender? Trastornos del aprendizaje. 1a. edició. Barcelona: Edebé, 2008. (Col·lecció Familia & Salud, Hospital Sant Joan de Déu).

² GONZÁLEZ G. i OLIVER R. La Informática en el Déficit de Atención con Hiperactividad [En línia]. Sevilla: Jornadas de Hiperactividad, 2002. <http://www.tecnoneet.org/docs/2002/3-142002.pdf>. [Consulta: octubre 2009].

³ JOURNAL OF EDUCATIONAL MULTIMEDIA AND HYPERMEDIA. Information and Communication Technologies (ICT) and pupils with Attention Deficit Hyperactivity Disorder (ADHD) symptoms: do the software and the instruction method affect their behavior?. [En línia]. EUA: Goliath, 2004 .<http://goliath.ecnext.com/coms2/gi_0199-22836/Information-and-Communication-Technologies-ICT.html>. [Consulta: octubre 2009].

⁴ PAGONABARRAGA MORA J. Unidad de trastornos de atención e hiperactividad. [En línia]. Barcelona: Servicio de Neurología Instituto Universitario Dexeus, 2005. <http://www.neurodexeus.org/unidad-de-trastornos-de-atencion-e-hiperactividad>. [Consulta: octubre 2009].

⁵ BROWN, TH. E. Trastornos por déficit de atención y comorbilidades en niños, adolescentes y adultos. 1a. edició. Barcelona: Masson, 2003.

⁶ MYOMANCY. Memory Training Aids ADHD. [En línia]. 2005. <http://www.myomancy.com/2005/02/memory_training>. [Consulta: octubre 2009].

⁷ SIMÓ Ma. P. i MIRANDA A. Estudiantes con problemas atencionales: tecnología informática aplicada a la evaluación y tratamiento. [En línia]. València: Quaderns digitals .net. <http://www.quadernsdigitals.net/datos_web/hemeroteca/r_1/nr_4/a_37/37.html>. [Consulta: octubre 2009].