Pràctica amb Audacity

Audacity és un programa lliure, de codi obert, multiplataforma i multilingüe que permet la gravació i l'edició de so.

Mitjançant aquest programa he pogut editar una cançó des d'un arxiu MP3 seguint aquests passos:

• Obro l'arxiu mp3 amb el programa Audacity.
• Elimino una part inicial i una part final de la cançó fins a obtenir una durada d'aproximadament un minut.
• Afegeixo un efecte de "fàding d'inici" als primers 4 segons i un efecte de "fàding final" als 4 últims segons.
• En una nova pista d'àudio, gravo la meva veu amb el micròfon dient el títol i l'artista de la cançó. Edito aquesta pista per eliminar els trossos en què jo no parlo i només se sent soroll.
• Els segons de la pista de la cançó que coincideixen amb la durada de la pista en què m'he gravat jo parlant, els baixo el volum amb l'efecte d'"amplificar".
• Els segons anteriors i posteriors a haver-hi baixat el volum, els hi afegeixo un efecte de fàding inicial i final per tal que la baixada de volum sigui progressiva.
• Edito les etiquetes ID3 per tal de registrar el nom de la cançó i de l'artista.
• Exporto com a MP3 ja que vull posar aquest arxiu al bloc, i serà millor comprimir-ho i que l'arxiu pesi menys.
• La pàgina web Goear em permet pujar l'arxiu MP3 i em facilita un codi HTML per compartir i un codi HTML per enbedir-la al meu bloc.

Alerta, per Amaral

Es la historia de mi vida  
una huida hacia delante.  
Y si pierdo la cabeza,  
¿quién me va decir que pare?  

Tienen prisa por hacer que me calle  
pero, yo canto lo que quiero y lo que siento.  
Canto lo que me sale  
igual que mi corazón late.  

Igual que respiro,
o igual me caigo por un precipicio.  
Pero yo soy la que decido  
cuando salto y con quién me río.  

Y si lloro, y si lloro, yo decido  
a quién le muestro mis lágrimas.

Reflexió

Portem més d'un mes de curs i m'agradaria parar-me a reflexionar sobre tot el que estic fent i aprenent.

M'encanta això del bloc, jo treballo amb pàgines web (HTML, Flash) però mai no m'havia ficat en els blocs, les wikis... M'agrada el Blogger perquè et permet modificar tant l'HTML com el CSS i estic veient que té moltes possibilitats educatives que mai abans m'havia plantejat. Igual que també utilitzant els Power Points, els vídeos, les gravacions... en pot sortir un material molt creatiu!

També he après la importància del programari lliure i el valor de compartir imatges, el treball col·laboratiu... trobo que és molt enriquidor compartir recursos. Acabo de pujar algunes de les meves fotos a la pàgina web de Flickr, trobo que és fantàstic poder utilitzar fotografies precioses d'altres persones i que algú pugui aprofitar alguna de les meves en comptes d'estar guardades en un armari.

Els nostres mestres - Seminari 27 d'octubre

Vam dedicar aquesta sessió de seminari a parlar del treball que hem realitzat sobre "Com eren els meus mestres?". Vam repassar, etapa per etapa, des d'infantil fins a secundària, com van ser els nostres mestres, quins records en guardem, bons i dolents, anècdotes... Ha estat un exercici per adonar-me de les coses que valorava en els meus mestres, dels detalls que guardo en la memòria perquè van ser moments clau per al meu aprenentatge o desenvolupament personal. Això et fa plantejar quin tipus de mestra vull arribar a ser.

Fotografia per: Lizette Greco

Com a cada començament de classe, dues companyes van explicar un conte. En aquest cas, van coincidir (casualitats de la vida) amb El Patufet. Ahir no venia al cas perquè calia valorar com elles havien explicat el conte, però avui, des del meu bloc, vull plantejar la revisió dels nostres contes, ja que aquests serveixen als infants com a model, com a mètode per a l'aprenentatge, i cal tenir en compte que molts dels contes clàssics representen un model femení i masculí molt marcats que no afavoreixen la coeducació. Em proposo fer una nova entrada d'aquí uns dies per ampliar aquest tema, queda dit.

Bernat, l'artista contat

Aquest és el conte que presentaré a la classe de seminari, es titula "Bernat, l'artista contat". És un conte que vaig sentir explicar una vegada en una festa infantil i del qual en guardo algunes fotografies que us deixo a continuació. El conte l'explicaven entre dos conta-contes: la narradora i senyoreta, i el Bernat. Eren molt i molt expressius i feien participar als infants fent-los pujar a l'escenari. Jo m'ho vaig passar molt bé veient-los actuar i el conte em va semblar maquíssim i per això el vull compartir amb vosaltres.

Crecer en red

La Junta de Andalucía va presentar el "Decreto del Menor. Crecer en red" amb l'objectiu "d'establir un conjunt de mesures dirigides a fomentar la utilització, per part de les persones menors d'edat, de les TICs, així com promoure la seguretat del seu ús i prevenir els riscos que se'n puguin derivar de la seva utilització".

Fotografia per: John Watson

Les accions principals que s'estan duent a terme són:

• Portals del menor i de l'adolescent.
• Estudis sobre noves tecnologies en la infància i l'adolescència.
• Material formatiu.
• Filtres de continguts per garantir un entorn segur.
• Actuacions de conscienciació.

Vist a Educación en Valores.

Pràctica amb GIMP

El GIMP és un programa lliure que serveix per al retoc digital d'imatges. Han creat versions per als diferents sistemes operatius i per a molts llenguatges.

Primerament, he fet una fotografia amb la càmera digital al meu dibuix de la classe de Plàstica. Aquest és l'arxiu original a partir del qual treballaré:

He retocat aquesta foto original:

• Eines - Eines de transformació - Rotar
• Eines - Eines de transformació - Retallar
• Colors - Curves i nivells per tal d'ajustar el fons a blanc i els colors més foscos

I així obtinc una imatge a partir de la qual treballaré a partir d'ara. Aquí us la mostro amb una amplada de 400px i 72ppi perquè s'adapti al bloc:

Ara us mostro un fragment de la imatge original que he aconseguit rotant, retallant, pintant de blanc els marges amb el pincell i escalant a 400px i 72ppi.

I la última foto la he retocat amb les eines de clonar i sanejar:

Qui ets tu?

El meu treball de "Qui ets tu?" de l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital ha consistit en un joc de pistes creat en aquest bloc del Qui ets tu?.

L'exposició ha consistit en interactuar amb els companys i companyes perquè anessin esbrinant les pistes:

• Escollir entrar a la porta de les noies o dels nois
• Escollir a quina caricatura s'hi podia assemblar més
• Els canto el "feliç no-aniversari" i els faig bufar les espelmes, trobem que té 21 anys en el "pastís invers"
• A sobre del videoclip he fet una descripció escrita sobre la persona, i la pista final és el seu nom
• La última entrada és la solució amb la seva caricatura i el seu nom

La por escènica - Seminari 20 d'octubre

A partir de l'exposició del conte de la Roser (a la pobre se li ha quedat la ment en blanc per culpa dels nervis) hem reflexionat sobre els factors que influeixen en els nervis a l'hora de parlar en públic. Per exemple, en aixecar-nos per sobre de la resta de companys que estan asseguts i estant tan aprop, la sensació de què t'estan mirant, observant i que t'estas exposant és molt gran; estar tan pendent de tot això desconcentra, i se'n diu "l'efecte melic" (RUBIO J. i PUIGPELAT F. Com parlar bé en públic. 1a. edició. Barcelona: Pòrtic, 2002). Alguns consells que vam comentar a la classe van ser: imaginar-te en un context que et sigui còmode, tenir molt clar el que has de dir per no despistar-te del fil de la història, no voler córrer (fer també silencis per ajudar a l'emoció del discurs), mirar a la gent fa que rebis el seu feed-back i puguis adaptar la història segons les reaccions del públic. És molt important començar i acabar els contes amb una frase coneguda pels infants, els fa estar atents i els ensenya que tot té un inici i un final.

Mentre comentàvem el treball del llibre "Educació i vida quotidiana" va sortir el tema de com tractar la mort amb els infants. Jo sóc de la opinió que se'ls ha de parlar amb claredat, sense mentides i sense tabús, facilitar que es puguin expressar. He trobat aquest bloc que parla de El dol en la infància i l'he trobat molt interessant. Parla de que el dol és universal, no és una malaltia, és necessari... Com facilitar o quines coses poden ajudar a explicar i a entendre, quines són les reaccions normals i com tractar-ho segons l'edat de l'infant.

Fotografia per: Simply Lory

Treball col·laboratiu blocosfera

A l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC hem realitzat un treball col·laboratiu de blocosfera. El grup format per la Soraya Corpas, la Roser González, la María Rodríguez, l'Anna Taberner i jo hem escollit el tema del "TDAH i les noves tecnologies" perquè ens va semblar un tema molt interessant i a la vegada relacionat amb els nostres estudis i amb l'assignatura. Vam decidir el tema i vam començar a desenvolupar-lo: una a una, vam anar creant una nova entrada cada bloc personal complementant la informació de les anteriors companyes, i així després, entre totes, vam poder fer comentaris a les diferents entrades per recalcar, ampliar, suggerir, etc. i acabar d'arrodonir el tema què proposàvem.

Aquests són els links per poder seguir el procés del meu treball:

1. La Roser González escriu una entrada sobre el TDAH en l'etapa infantil titulada TDAH Infantil!
2. Jo escric una entrada ampliant la informació de la Roser i parlant del treball a les escoles i en relació amb les noves tecnologies que titulo TDAH i noves tecnologies i faig un comentari a l'entrada de la Roser perquè sàpiga que l'he citada
3. L'Anna Taberner em fa un comentari perquè ha ampliat informació de la meva entrada al seu bloc: Beneficis de les noves tecnologies amb els infants amb TDAH
4. Seguint les anteriors entrades, la María Rodríguez em fa un comentari a la meva entrada perquè també a ampliat informació al seu bloc: Característiques dels programes informàtics per a nens amb TDAH
5. La Soraya Corpas ha trobat interessant ampliar el tema a L'entorn del TDAH i així m'ho ha fet saber en el seu comentari
6. M'ha interessat el funcionament del cervell dels infants amb TDAH de què parlava la Roser, i li he fet un comentari amb més informació sobre el tema.
7. La María proposava una pàgina web i he decidit provar els seus programes. Li he deixat un comentari a la María amb el què he vist.
8. La Soraya ens proposava tota una sèrie de recursos, adreces, associacions, i m'ha semblat bé de recalcar la importància de què les famílies estiguin ben informades i li he deixat un comentari a la seva entrada.
9. L'Anna comentava que s'han fet investigacions sobre els beneficis de l'ús d'ordinadors i programes especials pel TDAH, i m'ha semblat adient complementar-ho amb dues investigacions concretes, li he deixat un comentari.

Penso que la meva aportació personal al grup ha estat molt positiva ja què he participat molt activament en la organització i en la recerca de dades per a mi i per a les meves companyes. Crec que he fet aportacions significatives que complementen el treball de totes en conjunt.

Dibuix de l'animal

I com a resultat de l'exercici de l'assignatura de Plàstica, aquest és el dibuix que n'ha sortit de la fotografia presentada anteriorment, aquest difícil i pintoresc suricata:

La fiabilitat de la Wikipedia

Hi ha persones que creuen que la Wikipedia no és una font fiable, com per exemple Sam Vaknin, què es declara en contra de la Wikipedia per sis "pecats capitals": 1. És opaca: no es coneix als autors dels articles; 2. És anàrquica; 3. La força és el principal dret editorial, doncs l'autoritat va en funció de la quantia de participació (sense importar la qualitat d'ells); 4. Està contra el veritable coneixement, doncs els experts reconeguts són rebutjats i atacats en ella. ¿Qui són els erudits?; 5. No és una enciclopèdia encara que es presenti com a tal; 6. És una font de difamació i violacions del copyright.

Però en contra d'aquestes opinions, al 2005, la popular revista Nature va fer un estudi per comparar la fiabilitat de la Wikipedia amb la de la Enciclopèdia Britànica (abans considerada "l'enciclopèdia més antiga i més gran del món"). En l'estudi, revisors qualificats i anònims van revisar i comparar 42 articles de les dues enciclopèdies sense saber a quina pertanyien. Un cop es va analitzar els resultat, l'article que es va publicar duia per títol "La Wikipedia és tan fiable com l'Enciclopèdia Britànica".

Altres estudis donen com a resultat que la precisió de la Wikipedia era d'un 80% en comparació al 95-96% de les altres fonts.

La diferència entre la Wikipedia i qualsevol altra enciclopèdia tradicional radica en què els errors trobats als articles de la Wikipedia ja estan corregits!

Wikipedia i altres wikis

La Wikipedia és un portal web (una wiki) multilingüe i una enciclopèdia lliure creada de forma col·laborativa i voluntària per part dels seus lectors. L'únic requeriment per utilitzar i editar l'enciclopèdia és tenir accés a internet. Està adreçada a qualsevol persona, de qualsevol edat. La gran quantitat d'hipertexts que trobem en cada article i que ens uneix amb d'altres, facilita molt el procés d'informar-se sobre un tema. La seva versió en català és la Viquipèdia.

Wikimedia Commons és un portal web (una wiki) multilingüe i un dipòsit multimèdia on s'hi poden trobar fotografies, diagrames, dibuixos animats, música, veu gravada, vídeo, i arxius multimèdia lliures. Igual que la Wikipedia, es manté per artistes voluntaris. Tots els arxius són lliures i es poden utilitzar sempre que se'n citi la font i es distribueixin de la mateixa manera.

Wikibooks és un portal web (una wiki) multilingüe i una biblioteca de llibres de text i manuals lliures que es manté i s'edita igual que la Wikipedia.

Eduwiki és un portal web (una wiki) en català i una enciclopèdia lliure adreçada a l'alumnat de Primària i Secundària de Catalunya. També tenen un espai reservat al professorat i a les escoles.

Cargol Treubanya

A la classe d'ahir d'Educació Física discutíem la lletra de la cançó Cargol treubanya, perquè tot i ser una de les cançons infantils catalanes més conegudes, hi havia diverses opcions per cantar-la.

A partir dels enllaços del Calaix de Músic de l'assignatura de Música, he trobat diferents versions. Ara: quina és la bona? La versió que més he trobat ha estat "cargol treu vi", però totes ho són, sempre que facin la seva funció.

Cargol treu vi           Cargol treu bri           Cargol boví

Anàlisi d'un dibuix

La Sílvia és la meva veïna-artista, i té cinc anys i sis mesos.

Després de passar un vespre dibuixant amb ella, i també una estoneta amb la seva germana d'un any i mig, l'Abril, puc dir que m'ha agradat molt perquè he pogut veure en directe moltes de les característiques del dibuix infantil i de les etapes que havíem estudiat a l'assignatura d'educació visual i plàstica. Dels dibuixos que vam fer, en presentaré un treball, aquí deixo només constar les obres d'art que en van sortir:

Etapes del grafisme infantil

LOWENFELD V. i LAMBERT BRITTAIN W. Desarrollo de la capacidad creadora. 2a. edició. Buenos Aires: Kapelusz, 1980.

Aquest llibre està molt bé com a complement al què hem estudiat a les primeres classes d'educació visual i plàstica sobre les etapes del grafisme infantil. Tot i què som conscients de que ara vivim en una altra època, que s'han fet crítiques en relació a l'ensenyament de l'educació artística fonamentat en l'espontaneïtat creadora, que les etapes s'han d'entendre com a un estadi evolutiu... és un llibre interessant de curiosejar per tal de veure les possibilitats del dibuix infantil.

Els seus temes són:

• El significat de l'art en l'educació
• Comprensió del desenvolupament
• El desenvolupament de la capacitat creadora
• L'art en l'escola primària
• Els inicis de l'autoexpressió: l'etapa del gargot: de 2 a 4 anys
• Primers intents de representació. L'etapa pre-esquemàtica: de 4 a 7 anys
• L'obtenció d'un concepte de la forma. L'etapa esquemàtica: de 7 a 9 anys
• El començament del realisme. L'edat de la colla de 9 a 12 anys
• La importància de l'art en l'escola secundària
• L'edat del raonament. L'etapa pseudonaturalista: de 12 a 14 anys
• El període de la decisió. L'art dels adolescents en l'escola secundària: de 14 a 17 anys
• El desenvolupament de la consciència estètica

Bufaré, bufaré...! - Seminari 6 d'octubre

Contes
Per tal de anar perdent la por i les vergonyes, millorar la nostra expressió oral i la capacitat d'improvisació, a cada sessió de seminari, algú explicarà un conte. A la primera sessió, vam tenir dos contes de ben diferents: l'Anna ens va explicar els tres porquets, i d'aquí el títol d'aquesta entrada, perquè ho feia molt bé: "bufaré, bufaré i la teva casa ensorraré!". I l'altre conte, ens el va llegir la Sílvia, i després ens el va explicar improvisadament. Va quedar molt clar que un conte explicat (no llegit) arriba molt més directe, crea més emoció, i si l'acompanyem de gestos i expressions, tindrà molt més èxit. També és veritat i entenc perfectament la Sílvia quan deia que fer-ho davant els nanos és una cosa, i fer-ho davant d'adults n'és una altra ben diferent... però ens en sortirem!

Citar documents
Vam analitzar com es citen documents i documents electrònics i vam repassar com es busquen els llibres, les revistes i els enregistraments sonors a la biblioteca.

Actualitat educativa
Dins d'aquesta secció, vaig presentar la noticia sobre l'acomiadament un professor per fer servir els blocs a l'aula.

Vam descobrir que el 5 d'octubre és el Dia Mundial del Docent i que aquest any, s'havia aprofitat aquesta jornada per celebrar els Premis Catalunya d'Educació 2009 on destaquem la noticia de que l'Escola de Mestres Blanquerna va ser premiada en la categoria d'institucions per haver esdevingut una referència en la formació del professorat.

A partir de la noticia ens vam adonar que sabíem ben poca cosa sobre els orígens i el significat del nom de la nostra universitat. Així que ens vam proposar fer una petita recerca:

• Ramon Llull, Mallorca, s.XIII. Va ser una persona que va destacar en molt àmbits, com a escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner.
• Blanquerna és una de les seves novel·les i també el nom del seu heroi, el protagonista de tota una sèrie d'aventures fantàstiques, però que en el fons, només són la disfressa per tal d'ensenyar al seu públic el model de vida cristiana.

TDAH i noves tecnologies

M'agradaria ampliar el tema que proposava la Roser González sobre els infants amb TDAH i ambientar-ho en les escoles.

Resulta evident que un infant amb un trastorn de dèficit d'atenció i/o hiperactivitat, tindrà molts problemes a l'hora de seguir el mateix ritme que els seus companys i companyes de classe, ja que es tracta d'una persona amb alguna o totes les següents característiques ^{1, 2, 3}, de les que ja en parlava la Roser, i que repercutiran negativament als seus resultats acadèmics:

• Inatenció:
• Baixa capacitat de concentració en una tasca, i més encara si aquesta tasca necessita de diferents nivells d'atenció (p.ex: escoltar un dictat, pensar en les paraules que sent, representar-les gràficament i pensar en les normes ortogràfiques).
• Es distreuen molt fàcilment amb qualsevol estímul extern (companys, música, finestres...).
• Tenen problemes amb la pròpia organització (sobre tot a llarg plaç), obliden tasques que han de fer, perden material necessari per fer-les, etc.
• Hiperactivitat:
• Els costa molt mantenir-se asseguts al pupitre durant llargues estones, són nerviosos i inquiets.
• Triaran activitats inadequades al context, com pot ser xerrar durant les classes o enfilar-se o córrer en llocs oberts.
• Impulsivitat:
• Actuen abans de pensar.
• Són impacients a l'hora d'esperar el seu torn, també pel torn de paraula. Responen ràpidament sense esperar a finalitzar les preguntes, etc.
• Són poc col·laboratius. No segueixen les regles dels jocs. Són poc flexibles. Els converteix en alumnes impopulars.
• Baixa autoestima:
• Falta de motivació.
• Desisteixen davant l'error o la dificultat.
• Dificultats afegides:
• Pobre coordinació visomotriu (retallat, còpia).
• Dificultats aritmètiques (freqüents errors en operacions i en el càlcul).

Entre un 5% i un 10% dels infants en edat escolar pateixen un TDAH⁴, això indica que, probablement, a totes les aules escolars hi ha, al menys, un nen amb TDAH ¹ (diagnosticat o no). Donat que aquest trastorn és un trastorn neurobiolològic, em refereixo a que no és només un nen "mogut, mandrós, despistat...", cal ajudar-lo i posar-hi mitjans per tal que millori aquest dèficit de la memòria de treball. Molts pares i mares es poden preguntar per què el seu fill/a es capaç d'estar llargues estones concentrat en activitats com els jocs d'ordinador, videoconsoles, o veient una pel·lícula atractiva, i en canvi, no poden concentrar-se per fer els deures de l'escola o qualsevol tasca que requereixi un esforç intel·lectual; la resposta és que hi ha una motivació forta i la gratificació immediata els estimula i fa que mantinguin l'atenció ¹. Si sabem això, podem aprofitar-nos i estudiar quins poden ser els beneficis de les noves tecnologies amb els infants amb TDAH. En aquests alumnes, l'ordinador pot convertir-se en no només una simple forma de jugar amb jocs interactius interessants, sinó també en una eina poderosa per al desenvolupament d'habilitats cognoscitives, la investigació i revisió de continguts, i l'expressió escrita ⁵. S'ha demostrat que els ordinadors permeten als alumnes aprendre al seu ritme, amb més paciència, els proporcionen privacitat, promouen l'aprenentatge i els ajuden a desenvolupar la capacitat per resoldre problemes, poden ser una eina motivadora, els dóna un reforçament i elogis immediats i feedback ³.

 

Existeixen maneres molt variades de treballar les noves tecnologies amb els infants de TDAH:

• Programes específics que estimulen la memòria de treball: per exemple, exercicis per memoritzar la col·locació o l'ordre de lletres o números. S'ha demostrat que el treball continu i diari aporta breus millores en la seva capacitat d'atenció ⁶.
• Programes - joc per treballar una matèria concreta: el format joc (sense moltes animacions que els puguin distreure) fa que la seva atenció augmenti, i així, prolongant el temps dedicat a una tasca, aconsegueix un avanç en l'aprenentatge ⁷.
• Programes d'auto-instrucció: el programa substitueix l'explicació del mestre. L'avantatge és que poden seguir l'explicació al seu ritme i poden també llegir al seu ritme ⁷.
• Teoria conductual: limiten a l'alumne a l'execució d'una resposta controlada pel programa. Són activitats molt estructurades basades en la metodologia d'assaig-error ².
• Teoria cognitiva-conductual: se'ls hi ofereix un model d'execució de l'activitat, seqüenciant-la en passos, mitjançant auto-instruccions guiades què a poc a poc s'aniran reduint a mesura que l'alumne adquireixi la conducta ².
• Com a reforçador secundari: es poden utilitzar com a recompensa/càstig. P.ex.: donar/treure temps per anar a l'aula d'informàtica, o permetre escollir un programa informàtic ².
• Com a reforçador social: fent activitats en parelles o grups, p.ex.: es poden aconseguir més minuts a l'aula d'informàtica².

Característiques molt importants a l'hora d'escollir programes informàtics per a infants amb TDAH:

• Cal que estiguin adaptats a la seva capacitat. Si fos molt fàcil, s'avorririen i perdrien l'interès. Si, per el contrari, fos molt difícil, desistirien després d'una sèrie d'errors continuats ².
• Que siguin reforçadors. En cas de ser un programa en què has d'escollir una resposta, si assenyalen una d'equivocada, no donar cap so ni missatge d'error, sinó donar ànims per tornar-ho a intentar ².
• S'ha de plantejar com un element que afavoreixi la motivació i la tranquil·litat ².

 

¹ SANS FITÓ, A. ¿Por qué me cuesta tanto aprender? Trastornos del aprendizaje. 1a. edició. Barcelona: Edebé, 2008. (Col·lecció Familia & Salud, Hospital Sant Joan de Déu).

² GONZÁLEZ G. i OLIVER R. La Informática en el Déficit de Atención con Hiperactividad [En línia]. Sevilla: Jornadas de Hiperactividad, 2002. <http://www.tecnoneet.org/docs/2002/3-142002.pdf>. [Consulta: octubre 2009].

³ JOURNAL OF EDUCATIONAL MULTIMEDIA AND HYPERMEDIA. Information and Communication Technologies (ICT) and pupils with Attention Deficit Hyperactivity Disorder (ADHD) symptoms: do the software and the instruction method affect their behavior?. [En línia]. EUA: Goliath, 2004 .<http://goliath.ecnext.com/coms2/gi_0199-22836/Information-and-Communication-Technologies-ICT.html>. [Consulta: octubre 2009].

⁴ PAGONABARRAGA MORA J. Unidad de trastornos de atención e hiperactividad. [En línia]. Barcelona: Servicio de Neurología Instituto Universitario Dexeus, 2005. <http://www.neurodexeus.org/unidad-de-trastornos-de-atencion-e-hiperactividad>. [Consulta: octubre 2009].

⁵ BROWN, TH. E. Trastornos por déficit de atención y comorbilidades en niños, adolescentes y adultos. 1a. edició. Barcelona: Masson, 2003.

⁶ MYOMANCY. Memory Training Aids ADHD. [En línia]. 2005. <http://www.myomancy.com/2005/02/memory_training>. [Consulta: octubre 2009].

⁷ SIMÓ Ma. P. i MIRANDA A. Estudiantes con problemas atencionales: tecnología informática aplicada a la evaluación y tratamiento. [En línia]. València: Quaderns digitals .net. <http://www.quadernsdigitals.net/datos_web/hemeroteca/r_1/nr_4/a_37/37.html>. [Consulta: octubre 2009].

Significat de les paraules

Instal·lació d'art a Hirshhorn, a Washington D.C. Fotografia per: Chris Hanz

"Quatre colors, quatre paraules", punt. Si comunicar-se fos així de senzill, el món seria molt diferent.

La setmana passada vam parlar a classe de Comunicació oral, escrita i digital sobre el vocabulari, i com aquest afecta diferentment a cada persona, ja que hi ha molts factors que fan que cadascú rebi el missatge d'una manera diferent. Aquests factors poden venir donats per la nostra cultura (o microcultura) què ens aporta diferents coneixements, punts de vista, hàbits, etc.

A Comunicación oral efectiva, de Rudolph F. Verderber, es parla del significat denotatiu i connotatiu de les paraules.

• Denotació: significat directe i explícit, el què dóna el diccionari.
• Connotació: comprèn els sentiments o els qualificatius associats amb cada paraula.

El problema de comunicació arriba per diversos motius:

• Les paraules es defineixen diferentment en cada diccionari i els significats poden canviar amb el pas del temps.
• El significat pot variar segons el context (la posició de la paraula dins l'oració) i segons la situació en què es pronuncien.
• Tindrà un significat diferent per a cada receptor segons les seves experiències viscudes.
• Cada subgrup cultural pot assignar un significat propi.

Per experiència pròpia sé que el diàleg intercultural no és gens fàcil i em sembla molt adient que nosaltres com a estudiants i futurs comunicadors tinguem en compte tot el fet cultural.

La competència comunicativa

A les classes de Comunicació oral, escrita i digital hem estat parlant de les competències i estratègies comunicatives.

Segons Gumperz i Hymes, la competència comunicativa és "allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants".

Per tal de ser un bon comunicador, necessitem unes habitats i coneixements:

• Competència lingüística/gramatical (domini del codi lingüístic): a nivell fonològic, morfològic, sintàctic, lèxic i semàntic.
• Competència sociolingüística (regles socioculturals d’ús): situació dels participants, propòsit de la interacció, normes i convencions de la interacció.
• Competència discursiva: combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.
• Competència estratègica: estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències, i per afavorir l’efectivitat de la comunicació.

(Apunts de l'Anna Mackay)

 

Amb el visionat del discurs Do schools kill creativity? d'en Sir Ken Robinson, trobem les següents estratègies comunicatives:

• Comença el discurs organitzant-lo en apartats per tal de què els oients entenguin l'organització del discurs.
• Parla amb un llenguatge planer, posant exemples reals i experiències personals que provoquen el riure, dóna confiança.
• Té una bona entonació i ritme adequat al què està dient, remarcant les paraules importants, fent pauses per reflexionar després d'una conclusió.
• Mira a la gent per captar la seva atenció. Fa preguntes a l'aire per "dialogar" amb el públic.
• No s'expressa efusivament amb el cos ni les mans, només per remarcar les paraules importants s'acompanya del moviment de les mans.

La panera dels tresors

M'ha semblat molt interessant el vídeo que hem visionat a la classe d'Educació Visual i Plàstica sobre La panera dels tresors, no n'havia sentit a parlar.

També he descobert què eren els jocs heurístics i qui era Elinor Goldschmied.

Fotografia per: bubble dumpster

Fotografia d'animals

A l'assignatura d'Educació Visual i Plàstica he presentat aquesta fotografia d'un suricata feta per mi mateixa al zoo de Barcelona, sense saber que després l'hauria de dibuixar i pintar... En pròximes entrades en veureu el resultat!

Chema Madoz

A l'Assignatura d'Educació Visual i Plàstica, se'ns va demanar presentar-nos amb una imatge. Jo em vaig presentar amb la fotografia de "Desagüe seco" de Chema Madoz per diversos motius: la fotografia en blanc i negre m'enamora, les "senzilles" composicions de Madoz em descol·loquen, la manera com transmet les seves idees iròniques, metafòriques, paradoxals... I en resum, de com una fotografia (sense cap retoc digital) tan senzilla en la seva composició i en els objectes quotidians que utilitza, poden transmetre tantes emocions.

Mirar i dibuixar

La màxima de l'assignatura d'Educació Visual i Plàstica és:

SI SABEM MIRAR, SABEM DIBUIXAR

Imatge per: Panshipanshi

Les rutines creen hàbits

El començament de l'assignatura d'Eduació Física va ser aquest:

LES RUTINES CREEN HÀBITS

Fotografia per: D. Sharon Pruitt

Fem audició, quina emoció!

Per fer audició amb els infants, caldrà que l'adult creiï un ambient d'interès, d'emoció, de curiositat i predisposició pel què van a escoltar.

Podem treballar amb tot tipus de músiques, estils, instrumentacions... per tal que tinguin noves experiències.

La música en directe és un fet molt important, és molt encisadora, hi pararan molta atenció.

Si, en canvi, escoltem música registrada, serà millor començar amb peces que ells i elles puguin reconèixer, i anar-les repetint per tal que les interioritzin. I, molt important, que siguin de curta durada.

Fem audició per: gaudir-ne, tenir noves experiències, aconseguir l'atenció i el silenci, per sensibilitzar i transmetre emocions, conèixer diferents instruments i estils musicals, identificar cançons, per estimular el sentit rítmic, provocar el moviment o bé inhibir el moviment, per relacionar amb objectes o contes, per educar l'oïda, per crear un hàbit i una actitut davant la música, etc.

La màquina d'escriure

A l'assignatura de Música, hem vist com es pot fer música sense instruments o amb objectes normals, o com músics professionals incorporen objectes quotidians a les seves composicions, com per exemple Leroy Anderson a La màquina d'escriure (EEUU 1950).

El so de la màquina d'escriure pot no ser reconegut fàcilment pels infants d'avui dia, però ens pot servir per mostrar-li's què és, com s'utilitza, i el so tan característic que té. I podem jugar a fer una acció cada vegada que soni el "clink" de la màquina.

Interactivitat: llibres i vídeos

INTERACTIVITAT I LLIBRES
Itinerarios de Lectura és un mapa de llibres. Han creat un mapa interactiu on llibres, històries i textos de tot tipus es relacionen entre ells. Hi podem trobar, de cada llibre, referències, biografia i entrevistes amb l'autor, vídeos i pàgines web relacionats, enllaços a la Wikipèdia i a les llibreries, etc. Un lloc molt interessant per compartir lectures. Per exemple, podria fer aquest recorregut: La historia interminable --> Alicia en el País de las Maravillas --> Peter Pan --> Las aventuras de Huckeleberry Finn --> La isla del tesoro...

INTERACTIVITAT I VÍDEOS
José Abellán és un estudiant de periodisme que ha creat el projecte de 7Hipopótamos. Mitjançant el vídeo i l'Internet, ha creat un discurs interactiu sobre l'educació, la web 2.0 i el periodisme. Una explicació en què l'usuari pot anar fent el recorregut que més l'interessi, es pot aturar en explicacions externes sobre un tema, escollir la següent explicació... Tot amb un to distès i divertit.

Vist al bloc d'Aníbal de la Torre

Delicious

Delicious és un Social Bookmarking (marcadors socials) que permet crear un compte propi a on guardar adreces d'Internet que pots tenir disponibles des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet. I no només guardar-les, sinó que pots afegir-hi un títol, una descripció, i l'aplicació les organitza mitjançant tags (paraules clau), les agrupa, les comptabilitza i les ordena, i això facilita la seva cerca i el seu posterior ús.

Tenim la opció de fer el perfil públic, i així poder compartir els nostres recursos i troballes. Així que aquí us deixo el link al meu compte de Delicious: mlj.miriam.

Cultura i programari lliure

A partir de la lectura sobre Cultura Lliure i Programari Lliure. Una mica de lectura.

Cultura lliure
"Creative Commons (CC) és una organització dedicada a promoure l'accés a la cultura i a una major flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual." (El País)
Neix amb la intenció de donar suport legal als artistes que vulguin divulgar la seva obra a través d'Internet i disposar de diferents tipus de llicències que estan entre el Copyright (tots els drets reservats) i el domini públic (cap dret reservat):

	Reconeixement: es permet la distribució i la còpia de la obra, sempre que se'n citi l'autor.
	No comercial: es permet fer servir la obra sense fins lucratius.
	Obra no derivada: es permet la distribució i la còpia sempre que no es modifiqui.
	Compartir igual: si transforma la obra i la distribueix, ha de ser sota les mateixes llicències.

La Fundación Copyleft també ofereix diferents tipus de llicències.

Programari lliure
Les aplicacions informàtiques funcionen amb seqüències d'instruccions, el codi font. Per fer que un processador entengui aquestes instruccions, es compilen i se n'obté el codi executable. Per tal de fer servir un programa, no necessitem el codi font, només l'executable.

El programari convencional o privatiu el podem utilitzar, però no permet modificar el codi font de l'aplicació, el podem classificar:

• Programari gratuït (freeware): no es paga per utilitzar-lo.
• Programari de prova (shareware): cal pagar pel seu ús després del període de proves.
• Programari comercial: cal un pagament previ per a poder utilitzar-lo.

El Programari de codi obert (open source) sí permet l'accés al codi font i així garanteix la llibertat d'usar-lo, estudiar-lo, redistribuir-lo, modificar-lo i fer-ne pública la nova versió. Aquests projectes acostumen a ser desenvolupats per col·lectius de programadors que voluntàriament desenvolupen noves aplicacions informàtiques o millores en aplicacions existents de manera col·laborativa.

Acomiadament per utilitzar blocs a l'aula

"Surprise" per: Tom Woodward

Sorpresa! I no de les agradables... Una escola concertada del País Basc ha acomiadat a un professor al·legant com a motiu: “... La metodología que usted ha utilizado para dar sus clases no se ajusta a los parámetros establecidos por la normativa en vigor (Diseño Curricular Base del Ciclo de Educación Infantil), ya que usted la ha basado en el uso del blog como elemento motor de la asignatura.” (Aulablog)

En Félix, des del blog d'Aníbal de la Torre, fa una petita investigació de la llei orgànica, de les competències mínimes d'infantil i del País Basc. I troba coses interessants com aquesta: "La importancia de las tecnologías como parte de los elementos del entorno aconsejan que niñas y niños identifiquen el papel que estas tecnologías tienen en sus vidas, interesándose por su conocimiento e iniciándose en su uso." (BOE)