Centre d'estudis Joan XXIII

La següent activitat en la que vam participar durant la setmana va ser la visita a una escola, el centre Joan XXIII, on primerament ens van explicar com és el centre, i què ofereixen, i després vam fer una visita a les aules d'infantil i al Centre de Tecnologies Ituarte.

L'Escola Joan XXIII és una institució privada promoguda pels Jesuïtes de Catalunya i que tenen com a finalitat oferir activitats de formació en la seva triple dimensió: personal, social i religiosa. Promouen una formació innovadora, compromesa i personalitzada que satisfaci les demandes de l'entorn (el barri de Bellvitge, L'Hospitalet) atenint-se a criteris de promoció social i de qualitat.

El centre té quatre objectius bàsics:

• Formació acadèmica: aprendre a aprendre.
• Formació personal: aprendre a ser.
• Formació social: aprendre a conviure.
• Formació cristiana: aprendre a cultivar la vida interior.

Els seus principis bàsics són:

• Atenció personalitzada: procurar que els alumnes se sentin estimats, respectats i escoltats i respectar el nivell maduratiu i el procés d'aprenentatge de cada infant (atenció a la diversitat, relació amb famílies, orientació).
• Innovació pedagògica i en les TIC: despertar l'interés per aprendre. Diferents tècniques: treballs per projectes, per racons, el joc, la plàstica, les TIC, treballs cooperatius...
• Arrelada a l'entorn.
• Treball en xarxa.

Les TIC les utilitzen amb dos objectius principals: motivar i ajudar a la comprensió, perquè passen d'un ensenyament només auditiu a que també sigui visual. Ja des de petits fan treballs cooperatius per fomentar la interacció, l'ajuda entre ells, la comunicació i les relacions socials.

Treballen conjuntament amb el Centre de Tecnologies Ituarte, un espai on estan en constant actualització en les noves tecnologies. Tenen diferents projectes:

• Formació de gent gran
• Projecte Dona
• Estudi de ràdio
• Aules de simulació i aprenentatge amb pissarres digitals interactives

Valoració
Em sembla ideal l'esperit de constant formació, l'adequació als temps i les tecnologies, el treball en equip i l'atenció personalitzada als infants. Crec que tenen uns principis molt motivadors, tant per als infants com per al personal docent.

En quant a les TIC, vaig poder observar de primera mà com és una aula d'infantil adaptada a les noves tecnologies. Hi havia infants treballant autònomament amb diferents aparells electrònics, com per exemple: un nen encerclava les vocals, cada una amb un color diferent en una pissarra digital, uns altres reproduïen figures amb una pantalla portàtil digital... Mitjançant aquests sistemes, s'amplien les possibilitats d'aprenentatge i és perfecte perquè des de ben petits siguin capaços d'adaptar-se a diferents sistemes i ambients de treball.

Em va agradar molt el sistema de treball per racons en el què per petits grups treballaven coses diferents, per exemple: una classe descobria el color taronja, un altre grup pintava, un altre treballava la lateralitat amb jocs i cercles... Crec que la manera com l'escola planteja les activitats i la manera de presentar els coneixements als infants és més motivadora i que en poden treure molt més profit.

M'hagués agradat veure més en detall les possibilitats educatives de tot el material tecnològic del que disposaven.

Biblioteca Sagrada Família

He visitat la Biblioteca Sagrada Família perquè té una oferta educativa molt variada pels infants del barri. No només té una àrea infantil on poden trobar un espai adaptat a les seves mides i necessitats sinó que a més fan moltes activitats educatives entorn els llibres. Crec en la importància de millorar l’hàbit de la lectura i la comprensió lectora, ja què els llibres són una porta al coneixement i la cultura.

L'àrea infantil de la biblioteca destinada a infants de 0 a 6 anys es distribueix de la següent manera:

• Secció taronja, diferents calaixos:
  • Buscar i trobar
  • Primers coneixements
  • Personatges clàssics
  • Contes populars
  • Desplegables
• Secció blava, diferents calaixos:
  • Lletra de pal
  • Lletra lligada
  • Lletra de pal i lligada
  • Contes de 0-6 per ordre alfabètic d'autor
  • Contes d'arreu del món
• Diferents prestatges amb:
  • Novetats
  • Destacats
  • Revistes infantils
  • Còmics
  • CDs i DVD musicals o de contes
  • Documentals
  • Jocs d'ordinador
  • Racó de pares i mares: revistes i llibres sobre l'embaràs, la família, l'alimentació, la salut...

Tot el mobiliari està adaptat a la seva mida i comoditat, tenen tauletes petites, taules grans per seure amb els pares i ordinadors amb filtres i duració controlada.

La biblioteca prepara activitats molt variades amb l'objectiu d'apropar als infants al món dels llibres i que s'hi engresquin:

• Visites escolars: fan visites guiades i lúdiques on els expliquen el conte del lleó de la biblioteca i també un vídeo de dibuixos. Són sessions d'una hora de durada.
• Petit format: propostes escèniques basades en llibres (de 3 a 9 anys)
• Sac de rondalles: contes els diumenges amb temàtiques relacionades amb fets culturals de la ciutat (més de 3 anys)
• Contes a la mà: narracions en què es mostra el conte mentre s'explica (de 2 a 4 anys)
• Mots en joc: tallers per descobrir un llibre, un artista... (més de 3 anys)
• Aperitius musicals: audicions didàctiques (d'1 a 4 anys)
• Primeres passes: familiaritzar els nadons amb el món dels llibres. Activitats sensorials: mirar, tocar, escoltar. (de 6 mesos a 3 anys)
• Dia de la biblioteca: tauler de joc per descobrir la biblioteca (més de 4 anys)
• Per Nadal, qui a res no juga, res no val: jocs i contes durant el Nadal
• Què llegim: converses al voltant de la literatura infantil (per a pares i mares)

La biblioteca, com a part de la xarxa educativa de la ciutat, intenta estar sempre relacionada amb la cultura actual de Barcelona. I així, els contes que s'expliquen cada diumenge tracten temes relacionats, com per exemple el diumenge passat va ser sobre la castanyada, i diumenge que ve sobre Darwin i la ciència.

La decoració de la sala sempre està conforme al tema del moment, aquest mes és la tardor i hi ha mòbils de fulles de tardor i castanyes penjats del terra a més d'un mural fet pels infants amb dibuixos de fulles, cargols, fades, nens amb paraigües, arbres sense fulles... El mes que ve serà sobre el consum responsable.

Quan treballen un tema a la biblioteca, per exemple, actualment, Darwin i la ciència, preparen una petita exposició artística i de llibres i també ofereixen una guia de lectura amb una relació de llibres sobre el tema (que es poden trobar a la sala infantil) i pàgines web relacionades.

He participat en dues activitats de la biblioteca: un conta-contes i un taller de lectura.

El passat diumenge 15 de novembre vaig anar a l'activitat del Sac de Rondalles que aquell dia tenia la sessió de contes sobre "Castanyes i contes amb banyes". Es realitzava dins l'àrea infantil de la biblioteca apartant els calaixos i posant cadiretes; això permet que els infants estiguin en contacte amb els llibres abans, durant i després de l'activitat. El conta-contes va estar molt bé, una noia va explicar tres contes no populars als infants i aquests estaven molt interessats, tot i que els més petits no van aguantar tota la sessió. El problema és que els contes no tractaven sobre la castanyada... (No vaig poder fer fotografies de la sessió per temes de drets d'imatge)

La segona activitat en la què vaig participar no és per a infants de 0 a 6, però van ser les dues propostes en què podia participar perquè les altres les fan amb petits grups i amb famílies. Es tracta d'una sessió d'Enreda't amb l'acció, en aquest cas titulada "Qui ha passat per aquí?", que és el títol del llibre sobre el qual treballen amb una educadora de l'Associació Miloca. L'activitat es divideix en tres sessions (una per setmana) on primer van conèixer el llibre i van fer d'investigadors de petjades i rastres tot descobrint com són els animals del bosc; la segona sessió van fer tallers de petjades; i a la tercera (on hi vaig estar el passat dimecres 18 de novembre) van fer unes fitxes d'observació, van pintar-les i van fer un joc de taula amb preguntes, mímica i pictogrames. Crec que és una molt bona manera d'introduir als infants pel gust de la lectura i per treballar diferents temes, en aquest cas, puc assegurar que vam aprendre moltes coses sobre els animals del bosc.

Després de visitar durant uns quants dies l'àrea infantil de la biblioteca opino que és un espai excel·lent on desenvolupar la imaginació, l'aprenentatge i la cultura dels infants. Estan en un ambient cuidat i molt ben adaptat on es fan tot tipus de propostes educatives molt interessants i molt variades.

MNAC

La tercera activitat de la setmana va ser la visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya on vam poder escoltar una explicació sobre el departament d'educació del museu i també participar en una visita guiada adaptada a grups escolars d'infantil.

El MNAC compta amb un departament d'educació que neix l'any 1975 com a capdavanter de tots els museus. El departament es preocupa de posar a l'abast el patrimoni artístic a les escoles. Valoren la importància d'apropar l'art als infants i per això dissenyen visites adaptades als grups escolars. De tota manera, la seva tasca i organització ha anat canviant i adaptant-se amb els anys. Actualment hi treballen tres persones formades en Història de l'Art i Belles Arts, i una d'elles a més és mestra d'infantil (l'especialitat d'educador de museus és molt nova al nostre país, actualment és pot fer un postgrau).

Les principals línies de treball del departament d'educació del MNAC són:

• Desenvolupar activitats per programes escolars amb l'objectiu d'acostar l'art a l'escola.
• Formació del professorat per presentar les propostes i les pautes metodològiques.
• Cursos de formació permanent: són cursos reconeguts pel Departament d'Educació i el seu contingut varia depenent de la proposta de l'exposició temporal o noves propostes o algun tema d'interès.
• Desenvolupament de material didàctic (format CD, dossier, PDF...) que s'adreça als educadors com a suport a les visites per tal de que la visita sigui part d'un treball prolongat (abans i després d'anar al museu) per a poder treballar-ho des de l'escola. S'hi sol incloure no només el treball directe amb les obres d'art sinó que també es fa una selecció de músiques o altres recursos.

El públic que participi en aquestes propostes pot ser molt variat: grups escolars, famílies, joves (entorn a les exposicions fotogràfiques), organitzacions de lleure (esplais, casals, caus...), i també hi ha programes específics per a persones amb discapacitat cognitiva o física i amb problemes de salut mental.

La visita en què vaig participar es titula "So i color" i té lloc dins l'exposició del Romànic. La proposta té com a objectiu fer una primera presa de contacte amb aquest tipus d'art mitjançant tres llenguatges diferents: el plàstic (les obres), la música (peces que acompanyen l'observació) i el corporal (experimentació). El Romànic no és un art fàcil perquè és molt simbòlic i religiós i no resulta evident, però sí és un estil colorista i senzill que pot ser atractiu pels més petits.

Per realitzar la visita, s'escullen algunes obres dins el recorregut per treballar temes diferents a cadascuna (el docent pot escollir l'itinerari que més li interessi):

• La Mare de Déu: la maternitat. Per parelles es posen en la posició de l'escultura i analitzen els sentiments.
• Sant Climent (Crist en majestat): adonar-se de la posició on està i com ens afecta. Es construeix un trencaclosques per analitzar amb més detall.
• Frontal de Cardet: es pot explicar la història del nen Jesús o bé una historia sense noms. Es fixen en com s'estructura i l'ordre en què es llegeix.
• Representació d'animals fantàstics: es tracta d'un hipogrif (mig àliga, mig lleó) i es raona que no existeix, però com actuaria per protegir el seu arbre màgic.
• Santa Maria de Taüll: representació de sanefes com a sistema ornamental. Creen una composició musical a partir de la combinació dels mòduls de les sanefes.
• Àngels serafins: se'ls fa parar atenció, mica en mica, en els detalls i comparar-ho amb ells mateixos. Acaben adonant-se de que hi ha moltes maneres de comunicar-se i de contemplar el món.

La visita està dinamitzada per una educadora que ens presenta el Jerònim, un titella d'estètica semblant al romànic què es un joglar que duu un instrument també de l'època. Un cop s'ha introduït al Jerònim, s'escolta una cançó que parla sobre el que veuran durant la visita. El Jerònim diu que hi trobaran pintures dels seus amics i que ell té son, i que el despertem quan haguem acabat el recorregut. Així, es començarà l'itinerari i a cada obra es treballarà conjuntament amb una peça musical que servirà per crear l'ambient adequat.

Natupark

La segona activitat de la setmana cultural va ser la preparada des de l'assignatura d'Educació Física on vam posar en pràctica com es prepara una excursió / sortida amb infants.

Partint de la idea de que el que vivencies ho valores més, vam anar a Natupark a fer un recorregut de cordes a través dels arbres del Bosc Tancat. Aquí vam poder veure una activitat innovadora que té un circuit adaptat per infants.

Natupark promociona les seves activitats per a escoles per tractar-se d'una activitat divertida, emocionant i educativa. Expliquen que les instal·lacions estan construïdes respectant el medi ambient i que es pot realitzar una sortida orientada al contacte i el respecte per la natura. També és veritat que aquesta activitat representa un repte i cal superar pors, confiar en les pròpies habilitats; l'infant comprovarà el seu valor i destresa en la realitat i no en un joc de simulació.

Fer de mestre - Eulàlia Bosch

La primera activitat de la Setmana d'Activitats Extraordinàries va ser la conferència de l'Eulàlia Bosch.

En començar la sessió la van introduir al públic definit-la amb tres característiques principals:

• S'interessa pel diàleg entre una gran varietat de disciplines com ara la ciència, l'art, la ciutat, els infants, les famílies... I aquests són els fils sobre els què teixeix la seva obra i la seva creativitat.
• Té un constant interès per l'educació. En qualsevol activitat hi posa una mirada útil a l'educació.
• Manté una proximitat amb aquests elements (la filosofia, els professors, els infants, els joves, l'art, la ciència...).

El tema de la seva conferència va ser "Fer de mestre en el marc d'una ciutat"

Quan es parla de "fer de mestre", automàticament pensem en els infants. Però més aviat hauríem de pensar en els infants que creixen ja que aquests canvien com a reacció a les coses que els hi diem, estan davant nostre creixent, i nosaltres intervenim en el seu creixement.

Si parlem d'estrangeria, podem dir que els infants són els més estrangers de tots, perquè han de trobar el seu lloc en el món on han nascut i ho tenen tot per aprendre. La ciutat on un creix és molt important, perquè aprenem de la ciutat i en la ciutat. L'educació no només té lloc a l'escola, sinó que el conjunt de gent de la ciutat que ens la descobreix; és a dir, que tots fem de mestres de tots.

Aprendre a viure a la teva ciutat és aprendre a viure a qualsevol ciutat, ens permetrà fer comparacions i situar-nos en un context que no és el nostre. Si tu no pots arrelar al lloc on has nascut, no podràs viure en cap altre ciutat; encara que decideixis que la ciutat no t'agrada, has d'arrelar-te a la ciutat. I nosaltres hem d'ajudar els infants (en la seva singularitat) a trobar el seu lloc a la ciutat. La complexitat de la ciutat és la unitat mínima per a què un nen reconegui el seu entorn.

Tot seguit ens va proposar revisar alguns dels treballs més actuals en què hi ha participat i que tenen lloc a la nostra ciutat: Barcelona.

És l'any Cerdà, i s'ha creat una pàgina web que té un apartat especial per a l'educació. Trobarem, com a element especial, un navegador on es mostra el mapa de Barcelona en el què s'han senyalat les escoles, cosa que no es sol fer, però cal que siguin representades als mapes, juntament amb altres centres de cultura, ja que són un motor de la ciutat. Així, tenim un plànol on l'educació no passa només a l'escola sinó que es pot aprofitar d'altres recursos de centres culturals que ofereixen a les escoles creativitat constant. La idea és que l'educació ha de passar a primera plana perquè els infants són qui sustenten el canvi constant d'aquesta ciutat.

La Pedrera és un altre projecte interessant. En l'espai d'educació podem trobar una activitat de metàfores visuals on hi ha un exercici de relacionar elements de la ciutat com les xemeneies de la pedrera amb altres elements aleatoris, com per exemple un mussol.

Ens va explicar una metàfora molt exemplificadora per explicar la relació entre l'escola i la ciutat: les vaques són els estudiants, i deixen l'estable per anar a buscar herba fresca, i després tornen a l'estable a rumiar el què han trobat. És a dir: l'aliment del coneixement està fora, a la ciutat, i cal anar-lo a buscar a diferents llocs i conèixer els recursos de la nostra ciutat i tornar a l'escola a rumiar, a investigar i a integrar-ho dins la vida pròpia, treballar tot allò què ens a sorprès fora.

Els nens són curiosos per necessitat, si no es fan preguntes, no es podran ubicar al món. I sobre aquesta curiositat hem de treballar, cal alimentar-la. I s'ha de fer a partir de l'entorn, ni una persona, ni una escola pot donar resposta, cal mostrar la ciutat. Com a mestres, hem de conèixer suficientment la ciutat en la què vivim per ajudar les noves generacions a trobar el seu lloc dins la ciutat i poder alimentar la curiositat insaciable dels nens. Hem de servir-los de guia i companyia en el seu creixement.

El gran aliat dels mestres són les arts. Amb les arts cultivem la curiositat (tant dels adults com dels infants); les arts mantenen oberta la curiositat i mantenen la satisfacció de la contemplació; són una porta al coneixement. Hi ha una dimensió en la relació amb les arts d'on rebem una perspectiva nova sobre un tema, i fins i tot podem trobar-nos que parla sobre nosaltres mateixos. Cal que els adults tinguin curiositat i ser capaços d'arribar a la curiositat dels infants. Les experiències estètiques no són dies puntuals de visita al museu, sinó que estan en la vida quotidiana. Cal aprendre a tenir gust per les coses, emocionar-se amb el gust estètic. Cal aconseguir que la curiositat i el potencial de viure com a extraordinaris els fets quotidians com per exemple la ceràmica.

A continuació, vam estar veient exemples aplicats a l'educació en relació a les diferents arts: la música, la literatura, el cinema, el teatre...

Hi ha una diferència entre fer de mestre i ser mestre. S'esdevé mestre quan les arts ajuden a situar-se en un lloc. Per ser docent cal voler ser savi, no es pot ser ensenyant de veritat si no es desitja ser savi. Com a savi, cal posar l'accent en el coneixement. La didàctica sola no va a enlloc, la didàctica és necessària quan hi ha un desig de voler entendre. Cal dedicar-se a la descoberta del món; si no tenim aquesta actitud, no podem ser mestres. Hem de buscar aliats com l'art, els noves tecnologies... com tampoc no podem ensenyar a llegir si no som grans lectors.

La conferència em va semblar d'allò més interessant, l'estona em va passar volant davant d'aquella gran persona, mestra i comunicadora. Em va resultar molt i molt interessant, tant el contingut com la forma. Durant aquesta setmana, en les diferents activitats educatives que he visitat, m'he estat plantejant el tema de l'educació i la ciutat de què ens parlava l'Eulàlia Bosch, crec que el que diu és molt savi.

Hi ha un altre tema que em sembla també obvi i a tenir en compte durant els estudis i és que per ser mestre i voler "ensenyar", abans hem de tenir el desig i la curiositat d'aprendre.

Durant el discurs, vaig estar fixant-me en les coses que hem treballar a classe i em va semblar un bon discurs oral i que es va fer un bon ús del Power Point ja que aquest no tenia cap frase escrita, sinó que acompanyava l'explicació aportant imatges evocadores, links a pàgines web per trobar exemples, vídeos que demostraven a la pràctica el què ens explicava... Vaig sortir amb el sentiment d'admirar aquesta dona.

Tecnologia de l'educació

A la pàgina web de E-learning, conocimiento en red he trobat un vídeo interessant de com en un futur pròxim canviaria la manera d'aprendre i ensenyar, la manera de comunicar-se interactivament i de treballar col·laborativament. Es parla de que l'individu pot aprendre molt més còmodament, té moltes més possibilitats i aconseguirà arribar a nivells més elevats de coneixement. Es destaca la importància del reforçament positiu, de tenir ganes i desig d'aprendre i ser capaços d'adaptar-se als canvis.

Com parlar bé en públic

A l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital vam treballar ja fa unes setmanes el llibre de "Com parlar bé en públic" de la Joana Rubio i el Francesc Puigpelat. És un llibre molt interessant de llegir perquè a més de les explicacions té molts exemples pràctics molt útils per tenir-los en compte a l'hora de preparar els nostres discursos.

Dels meus apunts del llibre, m'agradaria compartir amb vosaltres algunes cites que hi apareixen i que m'han semblat curioses:

"El cervell humà és un invent magnífic. Funciona des del naixement fins al moment que t’aixeques per pronunciar un discurs" Mark Twain

"Rarament ens penedim d’haver parlat poc; molts cops d’haver xerrat massa. Aquesta és una màxima trivial que tothom sap i tothom oblida" Jean de La Bruyère

"Aquell que no sàpiga somriure no ha de tenir botiga" Proverbi xinès

"Si se’m permet parlar deu minuts, em cal una setmana per a preparar-me. Si puc parlar una hora, necessito dos dies. Però si el meu temps és il•limitat, puc començar ara mateix" Winston Churchill

"Abans d’aprendre a escriure, heu d’aprendre a pensar" Nicolas Boileau

"El pensament creatiu no és incompatible amb el lògic. Al contrari, si es desenvolupen tots dos alhora, el pensament lògic té més potència i profunditat" Edward de Bono

"Sigui optimista. No és gaire útil ser d’una altra manera" Winston Churchill

"No entenc per què, si els nens són tan intel•ligents, els adults són tan ximples. Deu ser fruit de l’educació" Alexandre Dumas

"Per a qualsevol persona, el seu nom és el so més dolç i important en qualsevol idioma" Dale Carnegie

"No hi ha res tan increïble que l’oratoria no pugui tornar-ho acceptable" Ciceró

Flexibilitat - Seminari 12 de novembre

Vam fer una posada comú i reflexió sobre la pel·lícula de Billy Elliot i el document de Gènere i multiculturalitat: els reptes d'una educació física en moviment, per la Sara Figueras.

Vam començar comentant la pel·lícula, i vam coincidir en què era una història de molts contrastos, per exemple, la violència i la innocència de la nena que camina picant amb un pal a la paret i també sobre la policia; també que els rols d'homes i dones estaven molt marcats, els estereotips que s'apliquen a nens i nenes diferentment. De la pel·lícula, basada en els anys 80, vam traslladar-nos als nostres dies, adonant-nos de que encara vivim les mateixes situacions: als nens i les nenes se'ls eduquen de manera diferent, s'esperen d'ells diferents coses, se'ls proposen diferents metes, diferents activitats, diferents joguines... tot i que sí podem dir que mica en mica, les coses van canviant. Vam comentar que ja de ben petits, els infants aprenen (a casa, a la televisió, els germans grans...) tots els estereotips socials que distingeixen homes de dones i són capaços de ser molt cruels amb un nen que, per exemple, juga amb nines o es disfressa amb un vestit. Cal tenir en compte que tot això ho aprenen per imitació dels adults i que moltes vegades no els donem suficient llibertat d'escollir el que els agrada i que això no tindrà res a veure amb la seva orientació sexual quan siguin grans.

Vam tenir un petit debat, jo sóc de la opinió que cal donar total llibertat a escollir joguines, contes, activitats, roba, colors... cal donar-los l'oportunitat de provar i que ells mateixos decideixin i així puguin gaudir amb el que més els agradi; cal donar-los llibertat en tots els sentits.

D. Sharon Pruitt

Un altre tema que va sorgir va ser la importància que se li dóna al cos. Per una banda, l'Imma ens explicava que hi ha moltíssims casos d'enfermetats relacionades amb l'obsessió pel propi cos, i coincidíem en què és la societat qui imposa uns cànons de bellesa que molts cops atempten contra la salut.

D. Sharon Pruitt

En el debat, jo era de l'opinió que és molt trist veure com actualment se li dóna tanta importància a l'aspecte físic, però hi havia persones que consideraven que una operació estètica et fa més feliç.

Per una altra banda, vam comentar la notícia del primer Congrés Mundial de l'Esport Escolar a Catalunya, vam ressaltar la importància dels hàbits infantils què en molts casos són costums sedentàries acompanyades d'una alimentació no equilibrada, i coincidíem que tot i els complicats horaris laborals de les famílies, és una responsabilitat que els pares i mares han de tenir molt present. Em va semblar molt adequat el que va comentar l'Anna Pruna (Secretària General de l'Esport): "L'esport escolar fomenta hàbits saludables, ajuda l'equilibri entre nois i noies i la integració de valors socials".

L'Imma ens va proposar que, com a ciutadans de la societat en la què ens ha tocat viure, i com a futurs mestres, hem de reflexionar i tenir una opinió, i aquesta, de tant en tant, "posar-la a remullar" i veure si, parant atenció a altres opinions, cal que modifiquem la nostra. Hauríem de tenir certa flexibilitat per poder enriquir-nos de les idees dels altres i que ens permeti dialogar pacíficament.

Billy Elliot - Seminari 10 de novembre

En aquesta sessió de seminari vam veure la Pel·lícula de Billy Elliot, que tracta d'un nen d'onze anys que viu amb el seu pare, el germà gran i l'àvia a Anglaterra als anys 80. La història està plena de contrastos i estereotips socials. El pare i el germà estan de vaga de miners, Billy va a classes de boxa tal i com desitja el seu pare, però no és el que a ell més li agrada, sinó que descobreix que la seva vocació és el ball. Però és clar, no és el que s'espera d'un nen, així que ha d'anar a les classes de ballet d'amagat. Podeu veure el resum de la pel·lícula en el trailer:

Documents de Google

A la classe de dimecres vam realitzar un treball en petit grup, junt amb la l'Aina Rossell, l'Anna Fernández i l'Anna Taberner per treballar els Documents de Google, una eina gratuïta amb la que, a través de la xarxa, es poden compartir i publicar documents de text, presentacions, fulls de càlcul i formularis. Aquest sistema és molt útil per a treballar col·laborativament ja que pots compartir els documents amb les persones que t'interessin per a què totes puguin aportar-hi coses, i un cop està acabat, es publica per mostrar-ho a altres persones.

Nosaltres vam anar provant els diferents tipus de documents que ofereix. No vam realitzar treballs molt elaborats (ni tans sols acabats), però vam poder veure com funciona aquesta eina i els avantatges que ens ofereix.

Document de text
L'Anna Taberner va crear un nou document de text que portava per títol "La caputxeta vermella", i ens va convidar (compartir) a la resta del grup per tal que totes poguéssim accedir a modificar l'arxiu; i així, cadascuna podia modificar i guardar, i si les altres modificaven i guardaven, es veien els canvis que havien fet. Per poder mostrar-vos a tots el document que en va sortir, l'he publicat com a pàgina web i ara és un document públic:

Presentació
Jo vaig crear un nou document de presentació de "La caputxeta vermelleta" i vaig compartir-lo amb la resta del grup. Aquesta vegada, sense necessitat de guardar cada vegada que acabaves de fer un canvi, podíem veure el que s'estava modificant des de quatre ordinadors diferents. A més, a l'hora de visualitzar la presentació, podíem fer servir un chat per comentar els canvis que calia fer-hi. Per tal d'ara poder mostrar-vos la presentació, l'he publicat i embedit en el bloc:

Formulari
L'Anna Fernández va crear un nou formulari de títol "Preguntes per respondre" i totes juntes des d'un ordinador vam anar afegint preguntes on poguéssim utilitzar diferents tipus de resposta (respostes múltiples, respostes úniques, camps de text, puntuació...). Un cop finalitzat, vam enviar-nos-el per e-mail i el vam contestar separadament; així, l'Anna va rebre les respostes que es poden visualitzar en un document de càlcul. I ara, per ensenyar-vos-el, l'embedeixo al bloc:

Crec que és una molt bona eina, molt útil per als treballs col·laboratius, així com ja parlàvem de les avantatges de crear col·laborativament a les wikis, aquesta eina, a més, permet obtenir-ne un document de text, o presentació... Ja no cal treballar per separat i després ajuntar les diferents parts, sinó que es pot crear conjuntament.

Dos entorns per a l'educació infantil

M'he disposat a comparar aquests dos entorns educatius: Edu365 i Educ@lia:

El document que jo he creat l'he pogut compartir gràcies al programa Scribd.

Xarxes socials i blocs a les aules

El passat dilluns dia 9 de novembre trobava aquesta notícia a El Periódico de Catalunya.

Xarxes socials i blocs comparteixen ara pupitre amb els llibres de text.
Segons Javier Celaya, soci fundador de l’observatori de noves tecnologies en l’entorn cultural i educatiu dosdoce.com, «en els mercats anglès i nord-americà, l’ús de les eines 2.0 a les aules ja és una realitat, però no substitueixen el llibre de text, sinó que el complementen». A Espanya, en canvi, anem molt endarrerits, «i la seva introducció en l’educació s’està produint de manera més gradual».
Els experts coincideixen en els múltiples avantatges que aporten aquestes xarxes socials en l’educació: un aprenentatge més autèntic; augment de la motivació dels alumnes al veure’s «examinats» pels seus companys; una varietat àmplia i rica dels recursos; la possibilitat de ser, a la vegada, estudiant i docent; que el professor no imparteixi una classe magistral sinó que es doni veu a l’alumne i s’afavoreixi el seu esperit crític i creatiu...

Controlar els nervis - Seminari 5 de novembre

Vam poder veure com l'Ana, de per sí molt nerviosa, va explicar-nos el conte controlant molt bé els nervis. Crec que estem millorant molt, que hem fet diferents exercicis: lectures, recitacions, les xerrades i posades en comú a les classes de seminari... que mica en mica ens van donant més confiança. I també es bo poder parlar del què hem fet, de com ens hem sentit... que és el que vam fer la primera estona, parlant de la lectura del dia anterior.

Fotografia per: Taro

Després vam estar comentant el treball del llibre d'Educació i vida quotidiana i de com havia de ser presentat un treball a la universitat, del registre que havíem d'utilitzar, estils i coses a tenir en compte...

I per últim, ens van presentar la versió definitiva de la "setmana cultural" en què farem diferents visites i n'haurem d'extreure una presentació per parelles, la meva: la Roser!

Betty Edwards

M'ha semblat molt interessant el què ens va explicar la Mercè a classe sobre la Betty Edwards, i els experiments que es van dur a terme, i com treballem diferentment amb els nostres "dos cervells".

La teoria és la següent: tenim dos cervells, el dret i l'esquerre.

• Esquerre: verbal i racional; pensa per passos i redueix els pensaments a números, lletres i paraules.
• Dret: no verbal i intuïtiu; pensa en pautes o dibuixos, mira el conjunt i no redueix els pensaments a passos, ni números, ni lletres, ni paraules.

Fotografia per: J. Parks

A la pàgina web de Drawing on the Right Side of the Brain trobem articles molt interessants, com per exemple, el dibuix del jerro/cares que vam fer a classe o un capítol del llibre Drawing on the Right Side of the Brain on s'explica el què tantes vegades ens ha dit la Mercè: que es pot ensenyar/aprendre a dibuixar, que no és cap do màgic i que cal aprendre a mirar. També podem veure el resultats d'uns tallers en què persones que deien que no sabien dibuixar, aprenen a mirar amb el cervell dret i aconsegueixen resultats espectaculars dibuixant retrats. El llibre explica que s'escull dibuixar retrats per tres motius: 1. perquè es sol pensar que és el més difícil; 2. perquè el cervell dret és especialista en reconèixer cares; i 3. perquè es fascinant acabar el dibuix i reconèixer la persona.

Caminar

Aquest vídeo ens ha servit com a exemple de les habilitats motrius i els reflexos en els infants. S'hi analitza el procés que fan els nadons humans fins que aconsegueixen caminar.

El que més em va sorprendre és veure com un nadó de només dos dies, amb el reflex de marxa enrere, fa el moviment de les cames per caminar. Sembla increïble i inexplicable que aquests reflexos, com el d'apnea, els tenim en néixer, i després els perdem per a haver-los d'aprendre després.

Explico un conte! - Seminari 3 de Novembre

Va ser un dia important... vaig explicar un conte! Ha estat una bona pràctica per posar a prova els meus nervis i les meves capacitats comunicatives. Crec que me'n vaig sortir prou bé al principi, però els nervis em van fer saltar-me explicacions del final del conte per voler acabar més ràpid...

El conte, com ja explicava fa una setmana, es titula "Bernat, l'artista contat". I recordeu que "tot" és qüestió de dibuixar un punt...

Georges Seurat

Georges Seurat

Qualsevol nit pot sortir el sol

L'exercici de lectura de l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital l'he fet conjuntament amb l'Anna Taberner. Hem llegit la cançó d'en Jaume Sisa "Qualsevol nit pot sortir el sol". Es tracta d'una cançó que ens agrada molt, i vam pensar què, perquè no?, es podia llegir com si d'un conte i els seus personatges es tractés.

Contes i sexisme

És possible que moltes persones no se n'adonin del poder socialitzador dels contes. A Vivir los cuentos. Campaña del juego y el juguete no sexista, no violento es numeren les següents coses què fem mitjançant els contes:

• Socialitzem, inculquem idees, creences i valors socials.
• Legitimitzem institucions o instancies socials, funcions i rols.
• Oferim models d'actuació.
• Oferim models d'identificació des del punt de vista emocional.
• Ensenyem com solucionar conflictes.
• Oferim un món màgic, que l'infant viu, i en el que poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals.
• Oferim una font d'imaginació i creació. A partir d'ells, l'alumnat crearà les seves pròpies històries i imaginaran el seu món ideal, els seus somnis i els seus malsons.

En una entrada d'aquesta setmana comentava la importància de parar molta atenció als contes tradicionals que expliquem als nostres infants perquè molt sovint es reprodueixen situacions i rols sexistes. Cal detectar el sexisme i també la violència en els contes; això no vol dir que no es puguin explicar, però s'ha de tenir en compte a l'hora d'escollir per oferir varietat, i en el cas que es cregui convenient, fer un treball posterior per reflexionar sobre aquestes situacions.

Molt sovint trobem que els personatges femenins i els masculins tenen unes característiques molt marcades:

Elles:

• Sempre esperen, cusen, netegen, ploren...
• El poder del personatge femení màgic (la fada) radica precisament en la seva màgia atorgada per alguna cosa o algú.
• La maldat del personatge femení radica en la gelosia i la lletjor (bruixes).
• Finals que representen la forma més perfecta d'existència desitjada: casar-se amb el príncep i convertir-se en reina.
• Las nenes i dones es descriuen com boniques, dolces, delicades, pobres, ingènues, intel·lectualment maldestres, intuïtives, volubles...

Ells:

• Sempre lluiten, salven, rescaten, viatgen...
• El poder del personatge masculí màgic (el mag) radica en la seva saviesa.
• La maldat del personatge masculí radica en el seu poder (llop) o en l'avarícia (lladre).
• Els nens i homes en general es descriuen por la seva valentia o covardia, astúcia, agressivitat, eficàcia i pels seus treballs o per les seves situacions de poder.

Tot això són estereotips de la nostra societat, que tot i que molta gent pensi que ja no som una societat masclista, no és així, ni de bon tros. Cal inculcar uns valors de co-educació als nostres infants per tal que quan creixin no reprodueixin aquests estereotips i siguin lliures d'escollir com volen ser, amb què volen jugar, amb qui volen anar, com són les seves relacions amb els nens i les nenes...

Per això, no és d'estranyar que aquest Halloween les nenes s'han disfressat de bruixes, com a Carnestoltes veurem totes les nenes disfressades de princesa...

Fotografia per: Flexgraph

Fotografia per: D. Sharon Pruitt

KidZui

En una entrada anterior plantejava la necessitat de controlar i fomentar el bon ús d'Internet per part dels infants. Avui he trobat que Firefox té un complement anomenat KidZui que es pot instal·lar per tal d'oferir als infants un navegador personalitzat.

Els permet navegar per Internet (restringit), jocs, pel·lícules, contes, dibuixar, animals, música, televisió, vídeos... tot apte per a un públic infantil. I amb el permís dels pares, poden anar donant accés a altres aplicacions o pàgines web.

Bondats del programari lliure

He preparat el següent Power Point per a una classe d'infants a partir de 9 anys que prèviament han llegit el punt 1.4. d'aquest document.

Es tractaria de veure a la pràctica el què han llegit, per tal de repassar els diferents conceptes, centrar-nos en els més importants, aclarir dubtes i exemplificar l'explicació per tal que ho entenguin i ho recordin molt millor.

En aquest cas, he escollit per a exemplificar el navegaror web Firefox perquè:

1. Acompleix les característiques d'un programari lliure
2. És una aplicació que de ben segur tots els estudiants utilitzen sovint
3. Té complements per adaptar-se als infants

Donat que els alumnes coneixen el temari, es crearia una classe interactiva on els alumnes podrien anar descrivint les bondats del programari lliure que es van succeint en les diapositives. En posaríem un exemple amb el Firefox, i si fos necessari, linkaríem a la pàgina per ampliar i investigar les possibilitats que ens ofereixen.

Aquest document l'he pogut compartir gràcies al programa SlideShare.