divendres, 20 de novembre del 2009

Fer de mestre - Eulàlia Bosch

La primera activitat de la Setmana d'Activitats Extraordinàries va ser la conferència de l'Eulàlia Bosch.

En començar la sessió la van introduir al públic definit-la amb tres característiques principals:

  • S'interessa pel diàleg entre una gran varietat de disciplines com ara la ciència, l'art, la ciutat, els infants, les famílies... I aquests són els fils sobre els què teixeix la seva obra i la seva creativitat.
  • Té un constant interès per l'educació. En qualsevol activitat hi posa una mirada útil a l'educació.
  • Manté una proximitat amb aquests elements (la filosofia, els professors, els infants, els joves, l'art, la ciència...).

El tema de la seva conferència va ser "Fer de mestre en el marc d'una ciutat"

Quan es parla de "fer de mestre", automàticament pensem en els infants. Però més aviat hauríem de pensar en els infants que creixen ja que aquests canvien com a reacció a les coses que els hi diem, estan davant nostre creixent, i nosaltres intervenim en el seu creixement.

Si parlem d'estrangeria, podem dir que els infants són els més estrangers de tots, perquè han de trobar el seu lloc en el món on han nascut i ho tenen tot per aprendre. La ciutat on un creix és molt important, perquè aprenem de la ciutat i en la ciutat. L'educació no només té lloc a l'escola, sinó que el conjunt de gent de la ciutat que ens la descobreix; és a dir, que tots fem de mestres de tots.

Aprendre a viure a la teva ciutat és aprendre a viure a qualsevol ciutat, ens permetrà fer comparacions i situar-nos en un context que no és el nostre. Si tu no pots arrelar al lloc on has nascut, no podràs viure en cap altre ciutat; encara que decideixis que la ciutat no t'agrada, has d'arrelar-te a la ciutat. I nosaltres hem d'ajudar els infants (en la seva singularitat) a trobar el seu lloc a la ciutat. La complexitat de la ciutat és la unitat mínima per a què un nen reconegui el seu entorn.

Tot seguit ens va proposar revisar alguns dels treballs més actuals en què hi ha participat i que tenen lloc a la nostra ciutat: Barcelona.

És l'any Cerdà, i s'ha creat una pàgina web que té un apartat especial per a l'educació. Trobarem, com a element especial, un navegador on es mostra el mapa de Barcelona en el què s'han senyalat les escoles, cosa que no es sol fer, però cal que siguin representades als mapes, juntament amb altres centres de cultura, ja que són un motor de la ciutat. Així, tenim un plànol on l'educació no passa només a l'escola sinó que es pot aprofitar d'altres recursos de centres culturals que ofereixen a les escoles creativitat constant. La idea és que l'educació ha de passar a primera plana perquè els infants són qui sustenten el canvi constant d'aquesta ciutat.

La Pedrera és un altre projecte interessant. En l'espai d'educació podem trobar una activitat de metàfores visuals on hi ha un exercici de relacionar elements de la ciutat com les xemeneies de la pedrera amb altres elements aleatoris, com per exemple un mussol.

Ens va explicar una metàfora molt exemplificadora per explicar la relació entre l'escola i la ciutat: les vaques són els estudiants, i deixen l'estable per anar a buscar herba fresca, i després tornen a l'estable a rumiar el què han trobat. És a dir: l'aliment del coneixement està fora, a la ciutat, i cal anar-lo a buscar a diferents llocs i conèixer els recursos de la nostra ciutat i tornar a l'escola a rumiar, a investigar i a integrar-ho dins la vida pròpia, treballar tot allò què ens a sorprès fora.

Els nens són curiosos per necessitat, si no es fan preguntes, no es podran ubicar al món. I sobre aquesta curiositat hem de treballar, cal alimentar-la. I s'ha de fer a partir de l'entorn, ni una persona, ni una escola pot donar resposta, cal mostrar la ciutat. Com a mestres, hem de conèixer suficientment la ciutat en la què vivim per ajudar les noves generacions a trobar el seu lloc dins la ciutat i poder alimentar la curiositat insaciable dels nens. Hem de servir-los de guia i companyia en el seu creixement.

El gran aliat dels mestres són les arts. Amb les arts cultivem la curiositat (tant dels adults com dels infants); les arts mantenen oberta la curiositat i mantenen la satisfacció de la contemplació; són una porta al coneixement. Hi ha una dimensió en la relació amb les arts d'on rebem una perspectiva nova sobre un tema, i fins i tot podem trobar-nos que parla sobre nosaltres mateixos. Cal que els adults tinguin curiositat i ser capaços d'arribar a la curiositat dels infants. Les experiències estètiques no són dies puntuals de visita al museu, sinó que estan en la vida quotidiana. Cal aprendre a tenir gust per les coses, emocionar-se amb el gust estètic. Cal aconseguir que la curiositat i el potencial de viure com a extraordinaris els fets quotidians com per exemple la ceràmica.

A continuació, vam estar veient exemples aplicats a l'educació en relació a les diferents arts: la música, la literatura, el cinema, el teatre...

Hi ha una diferència entre fer de mestre i ser mestre. S'esdevé mestre quan les arts ajuden a situar-se en un lloc. Per ser docent cal voler ser savi, no es pot ser ensenyant de veritat si no es desitja ser savi. Com a savi, cal posar l'accent en el coneixement. La didàctica sola no va a enlloc, la didàctica és necessària quan hi ha un desig de voler entendre. Cal dedicar-se a la descoberta del món; si no tenim aquesta actitud, no podem ser mestres. Hem de buscar aliats com l'art, els noves tecnologies... com tampoc no podem ensenyar a llegir si no som grans lectors.



La conferència em va semblar d'allò més interessant, l'estona em va passar volant davant d'aquella gran persona, mestra i comunicadora. Em va resultar molt i molt interessant, tant el contingut com la forma. Durant aquesta setmana, en les diferents activitats educatives que he visitat, m'he estat plantejant el tema de l'educació i la ciutat de què ens parlava l'Eulàlia Bosch, crec que el que diu és molt savi.

Hi ha un altre tema que em sembla també obvi i a tenir en compte durant els estudis i és que per ser mestre i voler "ensenyar", abans hem de tenir el desig i la curiositat d'aprendre.

Durant el discurs, vaig estar fixant-me en les coses que hem treballar a classe i em va semblar un bon discurs oral i que es va fer un bon ús del Power Point ja que aquest no tenia cap frase escrita, sinó que acompanyava l'explicació aportant imatges evocadores, links a pàgines web per trobar exemples, vídeos que demostraven a la pràctica el què ens explicava... Vaig sortir amb el sentiment d'admirar aquesta dona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada