Vam fer una posada comú i reflexió sobre la pel·lícula de Billy Elliot i el document de Gènere i multiculturalitat: els reptes d'una educació física en moviment, per la Sara Figueras.
Vam començar comentant la pel·lícula, i vam coincidir en què era una història de molts contrastos, per exemple, la violència i la innocència de la nena que camina picant amb un pal a la paret i també sobre la policia; també que els rols d'homes i dones estaven molt marcats, els estereotips que s'apliquen a nens i nenes diferentment. De la pel·lícula, basada en els anys 80, vam traslladar-nos als nostres dies, adonant-nos de que encara vivim les mateixes situacions: als nens i les nenes se'ls eduquen de manera diferent, s'esperen d'ells diferents coses, se'ls proposen diferents metes, diferents activitats, diferents joguines... tot i que sí podem dir que mica en mica, les coses van canviant. Vam comentar que ja de ben petits, els infants aprenen (a casa, a la televisió, els germans grans...) tots els estereotips socials que distingeixen homes de dones i són capaços de ser molt cruels amb un nen que, per exemple, juga amb nines o es disfressa amb un vestit. Cal tenir en compte que tot això ho aprenen per imitació dels adults i que moltes vegades no els donem suficient llibertat d'escollir el que els agrada i que això no tindrà res a veure amb la seva orientació sexual quan siguin grans.
Vam tenir un petit debat, jo sóc de la opinió que cal donar total llibertat a escollir joguines, contes, activitats, roba, colors... cal donar-los l'oportunitat de provar i que ells mateixos decideixin i així puguin gaudir amb el que més els agradi; cal donar-los llibertat en tots els sentits.
Un altre tema que va sorgir va ser la importància que se li dóna al cos. Per una banda, l'Imma ens explicava que hi ha moltíssims casos d'enfermetats relacionades amb l'obsessió pel propi cos, i coincidíem en què és la societat qui imposa uns cànons de bellesa que molts cops atempten contra la salut.
En el debat, jo era de l'opinió que és molt trist veure com actualment se li dóna tanta importància a l'aspecte físic, però hi havia persones que consideraven que una operació estètica et fa més feliç.
Per una altra banda, vam comentar la notícia del primer Congrés Mundial de l'Esport Escolar a Catalunya, vam ressaltar la importància dels hàbits infantils què en molts casos són costums sedentàries acompanyades d'una alimentació no equilibrada, i coincidíem que tot i els complicats horaris laborals de les famílies, és una responsabilitat que els pares i mares han de tenir molt present. Em va semblar molt adequat el que va comentar l'Anna Pruna (Secretària General de l'Esport): "L'esport escolar fomenta hàbits saludables, ajuda l'equilibri entre nois i noies i la integració de valors socials".
L'Imma ens va proposar que, com a ciutadans de la societat en la què ens ha tocat viure, i com a futurs mestres, hem de reflexionar i tenir una opinió, i aquesta, de tant en tant, "posar-la a remullar" i veure si, parant atenció a altres opinions, cal que modifiquem la nostra. Hauríem de tenir certa flexibilitat per poder enriquir-nos de les idees dels altres i que ens permeti dialogar pacíficament.