Open your mind - Seminari 22 de desembre

L'última sessió de seminari, es podria resumir en una idea que hem repetit molt i cal tenir-la present (intenteu llegir la imatge):

Imatge de: Łukasz Strachanowski

... gràcies Imma.

Cloenda 2

Com a cloenda, he creat aquest còmic amb tires de Mafalda extretes de la web de El mundo de Mafalda per demostrar-vos (amb humor) tot el què hem après a cadascuna de les assignatures.
Cliqueu aquí per obrir la imatge i després cliqueu a la lupa per ampliar-la.

Cloenda 1

Fent la vista enrere i comparant el què sabia i el què era capaç de fer al setembre, quan vaig començar la carrera sense cap idea clara sobre l'educació infantil, i ara, que ja acabem un primer període de classes, estic convençuda de que he aprés moltes coses de cada assignatura, i totes elles útils. I per si això fos poc, m'ho he passat molt bé, m'ha agradat molt tot el què hem fet i les professores i professor, companyes i companys que he tingut, com també crec que he estat una bona companya per vosaltres, i tinc ganes de seguir treballant i aprenent amb vosaltres el semestre que ve.

Àgora - Seminari 1 de desembre

Durant aquesta classe de seminari vam fer, entre tots, un comentari sobre la pel·lícula d'Àgora protagonitzada per Rachel Weisz i dirigida per Alejandro Amenábar.

Va ser molt interessant, vam parlar de molts temes, però sobretot de la llibertat, la llibertat de pensament. I ho vam lligar al debat que vam tenir en el seminari del 12 de novembre sobre la flexibilitat a l'hora de pensar i acceptar noves opinions. Vam deduir que és molt fàcil manipular les idees de les persones, i que normalment s'escull el camí fàcil, que és creure el que creu tothom i acceptar-ho com a vàlid, però pot ser que existeixin altres perspectives que no hem tingut en compte.

Parlant, també vam coincidir en què la situació de les dones dins la societat no ha canviat tant com ens vulguin fer creure. Ens va semblar molt interessant el paper d'Hipàtia com a dona científica perquè normalment les dones, al llarg de la història, han estat silenciades. Entorn a aquest tema, us proposo llegir un article de Mujeres en Red, el periódico feminista titulat Mujeres en la Historia que vaig llegir fa uns anys i em va semblar molt interessant per dos motius: 1. per adonar-nos de la gran quantitat de dones amagades que hi ha hagut a la nostra història i conèixer alguns casos concrets, i 2. per conèixer el treball que algunes persones dediquen a recuperar aquests personatges oblidats.

Presentació de la setmana cultural

La Roser González i jo vam voler fer una presentació original i vam pensar en dues coses: 1. havíem de fer un discurs de 3 minuts on hi recollíssim totes les reflexions que ens plantejaven fer en el fulletó de la setmana d'activitats, i 2. que tingués un format original i divertit per presentar-lo al nostre grup.

Vam treballar el discurs partint d'una metàfora que vam sentir en la conferència de l'Eulàlia Bosch i que ens va semblar un bon recurs per exemplificar la idea que volíem transmetre de que cal aprendre en la ciutat i de la ciutat. Els 3 minuts ens van resultar molt i molt curts per explicar la quantitat de coses que havíem vist i après, però no ha estat impossible.

Després vam pensar en un format de vídeo on recollir el material gràfic, i vam agafar la idea d'alguns vídeos que hem fet servir a l'assignatura de TIC, ens va semblar que era prou divertit i original, a la vegada que ens ajudaria a presentar millor les fotografies, els vídeos, i cadascun del apartats. Per poder fer aquest vídeo, el diumenge vam fer un curset accelerat i personalitzat del programa Adobe Premier, i, tot i que ens va costar molt de fer, n'estem orgulloses del resultat.

Tot i que a l'hora de pujar el vídeo al YouTube ha perdut bastant qualitat i es veu més fosc i amb menys color, aquí us el deixo:

Música: Well, well de Nelly Furtado i They don't believe de Russian Red.

Auditori

Com a cloenda de la setmana, vam fer una visita a l'Auditori que va consistir en un ràpid recorregut pel Museu de la Música, després vam assistir a un assaig de l'espectacle Corda i descorda i per últim una presentació del departament educatiu de l'Auditori.

El Museu de la Música presenta, amb una estètica molt cuidada, tot un seguit d'instruments (antics, clàssics, folklòrics...) i també documents, audiovisuals, audicions... l'espai és molt atractiu pels infants, amb una llum tènue, una catifa vermella, vitrines per poder acostar-s'hi, una sala per poder tocar, audiovisuals...

Tenen diferents propostes educatives per tal de visitar el museu, com per exemple propostes per a la construcció d'instruments, treballar la interculturalitat dins la sala d'instruments del món, reflexionar sobre el pas del temps (instruments antics - moderns)...

La visita es fa guiada per una educadora que durant tot el recorregut fa preguntes per tal que els infants es plantegin el què estan veient i sentint, per exemple reflexionar sobre què fa que sonin els instruments, en quines situacions trobem la música, observar les diferències entre instruments, reconèixer el so dels instruments, reflexionar sobre la melodia i el soroll rítmic.

A la sala dels instruments d'orquestra, se'ls fa actuar, s'han de col·locar com una orquestra, cadascú és un instrument, i analitzaran perquè cada instrument té un lloc més adequat i què fa "aquell home que mou els braços".

El concert de Corda i descorda és molt especial, perquè es tracta de cinc instruments de corda interpretant peces clàssiques, música infantil i bromes varies, tot són sorpreses sonores. És un espectacle dirigit a llars d'infants en què els músics s'acosten de tant en tant al públic per fer-lo més proper.

L'objectiu del departament educatiu de l'Auditori és aproximar la música de qualitat a tot el públic, des dels cero als cent anys. Quan ideen un concert, fan un projecte educatiu per tal que transcendeixi, per poder treballar el concert a l'escola abans i després d'assistir-hi. Creuen que la música és un fet important perquè és un art que està en la vida de tothom, que és inconscient i forma part de nosaltres des de que naixem. L'Auditori es proposa educar (no ensenyar), educar com un acompanyament a l'escolta d'un concert, explicar coses sense ser explícit, que es puguin aprendre coses de manera sensorial, sense adonar-se'n; això és possible perquè la música connecta amb els sentiments. En tots els concerts que preparen, la música és el gran protagonista, no és una història, o un conte, ni dansa ni teatre, tot i que ho puguin acompanyar. "La música no és un luxe, és una necessitat, com l'aire que respirem o l'aigua que bebem" (Simon Rattle).

Valoració
El Museu de la Música em va semblar un ambient perfecte per tal que els infants aprenguin un munt de coses sobre música, instruments, però també per poder reflexionar sobre altres coses com les cultures, els temps passats... Crec que un grup d'infants, si se'ls motiva i es crea un ambient màgic per entrar al museu, gaudirien molt de la visita.

El concert em va semblar molt bonic, molt divertit i molt especial. Sí crec que és adequat per a infants perquè és una música senzilla (cinc instruments a la vegada com a molt), és divertit (els agradaria participar en més concerts), està adaptat a les seves reaccions (no fan molt de soroll ni molta foscor en la tempesta, per exemple), toquen algunes cançons que poden reconèixer, i els músics toquen sovint al seu voltant (els apropen i els sorprenen). Tot i que també crec que els infants molt petits no serien capaços d'entendre algunes bromes que feien ni de reconèixer algunes cançons infantils. M'hagués agradat veure com és la posada en escena final, si van vestits de manera divertida o màgica, i si eren més expressius amb els infants que amb nosaltres.

Centre d'estudis Joan XXIII

La següent activitat en la que vam participar durant la setmana va ser la visita a una escola, el centre Joan XXIII, on primerament ens van explicar com és el centre, i què ofereixen, i després vam fer una visita a les aules d'infantil i al Centre de Tecnologies Ituarte.

L'Escola Joan XXIII és una institució privada promoguda pels Jesuïtes de Catalunya i que tenen com a finalitat oferir activitats de formació en la seva triple dimensió: personal, social i religiosa. Promouen una formació innovadora, compromesa i personalitzada que satisfaci les demandes de l'entorn (el barri de Bellvitge, L'Hospitalet) atenint-se a criteris de promoció social i de qualitat.

El centre té quatre objectius bàsics:

• Formació acadèmica: aprendre a aprendre.
• Formació personal: aprendre a ser.
• Formació social: aprendre a conviure.
• Formació cristiana: aprendre a cultivar la vida interior.

Els seus principis bàsics són:

• Atenció personalitzada: procurar que els alumnes se sentin estimats, respectats i escoltats i respectar el nivell maduratiu i el procés d'aprenentatge de cada infant (atenció a la diversitat, relació amb famílies, orientació).
• Innovació pedagògica i en les TIC: despertar l'interés per aprendre. Diferents tècniques: treballs per projectes, per racons, el joc, la plàstica, les TIC, treballs cooperatius...
• Arrelada a l'entorn.
• Treball en xarxa.

Les TIC les utilitzen amb dos objectius principals: motivar i ajudar a la comprensió, perquè passen d'un ensenyament només auditiu a que també sigui visual. Ja des de petits fan treballs cooperatius per fomentar la interacció, l'ajuda entre ells, la comunicació i les relacions socials.

Treballen conjuntament amb el Centre de Tecnologies Ituarte, un espai on estan en constant actualització en les noves tecnologies. Tenen diferents projectes:

• Formació de gent gran
• Projecte Dona
• Estudi de ràdio
• Aules de simulació i aprenentatge amb pissarres digitals interactives

Valoració
Em sembla ideal l'esperit de constant formació, l'adequació als temps i les tecnologies, el treball en equip i l'atenció personalitzada als infants. Crec que tenen uns principis molt motivadors, tant per als infants com per al personal docent.

En quant a les TIC, vaig poder observar de primera mà com és una aula d'infantil adaptada a les noves tecnologies. Hi havia infants treballant autònomament amb diferents aparells electrònics, com per exemple: un nen encerclava les vocals, cada una amb un color diferent en una pissarra digital, uns altres reproduïen figures amb una pantalla portàtil digital... Mitjançant aquests sistemes, s'amplien les possibilitats d'aprenentatge i és perfecte perquè des de ben petits siguin capaços d'adaptar-se a diferents sistemes i ambients de treball.

Em va agradar molt el sistema de treball per racons en el què per petits grups treballaven coses diferents, per exemple: una classe descobria el color taronja, un altre grup pintava, un altre treballava la lateralitat amb jocs i cercles... Crec que la manera com l'escola planteja les activitats i la manera de presentar els coneixements als infants és més motivadora i que en poden treure molt més profit.

M'hagués agradat veure més en detall les possibilitats educatives de tot el material tecnològic del que disposaven.

Biblioteca Sagrada Família

He visitat la Biblioteca Sagrada Família perquè té una oferta educativa molt variada pels infants del barri. No només té una àrea infantil on poden trobar un espai adaptat a les seves mides i necessitats sinó que a més fan moltes activitats educatives entorn els llibres. Crec en la importància de millorar l’hàbit de la lectura i la comprensió lectora, ja què els llibres són una porta al coneixement i la cultura.

L'àrea infantil de la biblioteca destinada a infants de 0 a 6 anys es distribueix de la següent manera:

• Secció taronja, diferents calaixos:
  • Buscar i trobar
  • Primers coneixements
  • Personatges clàssics
  • Contes populars
  • Desplegables
• Secció blava, diferents calaixos:
  • Lletra de pal
  • Lletra lligada
  • Lletra de pal i lligada
  • Contes de 0-6 per ordre alfabètic d'autor
  • Contes d'arreu del món
• Diferents prestatges amb:
  • Novetats
  • Destacats
  • Revistes infantils
  • Còmics
  • CDs i DVD musicals o de contes
  • Documentals
  • Jocs d'ordinador
  • Racó de pares i mares: revistes i llibres sobre l'embaràs, la família, l'alimentació, la salut...

Tot el mobiliari està adaptat a la seva mida i comoditat, tenen tauletes petites, taules grans per seure amb els pares i ordinadors amb filtres i duració controlada.

La biblioteca prepara activitats molt variades amb l'objectiu d'apropar als infants al món dels llibres i que s'hi engresquin:

• Visites escolars: fan visites guiades i lúdiques on els expliquen el conte del lleó de la biblioteca i també un vídeo de dibuixos. Són sessions d'una hora de durada.
• Petit format: propostes escèniques basades en llibres (de 3 a 9 anys)
• Sac de rondalles: contes els diumenges amb temàtiques relacionades amb fets culturals de la ciutat (més de 3 anys)
• Contes a la mà: narracions en què es mostra el conte mentre s'explica (de 2 a 4 anys)
• Mots en joc: tallers per descobrir un llibre, un artista... (més de 3 anys)
• Aperitius musicals: audicions didàctiques (d'1 a 4 anys)
• Primeres passes: familiaritzar els nadons amb el món dels llibres. Activitats sensorials: mirar, tocar, escoltar. (de 6 mesos a 3 anys)
• Dia de la biblioteca: tauler de joc per descobrir la biblioteca (més de 4 anys)
• Per Nadal, qui a res no juga, res no val: jocs i contes durant el Nadal
• Què llegim: converses al voltant de la literatura infantil (per a pares i mares)

La biblioteca, com a part de la xarxa educativa de la ciutat, intenta estar sempre relacionada amb la cultura actual de Barcelona. I així, els contes que s'expliquen cada diumenge tracten temes relacionats, com per exemple el diumenge passat va ser sobre la castanyada, i diumenge que ve sobre Darwin i la ciència.

La decoració de la sala sempre està conforme al tema del moment, aquest mes és la tardor i hi ha mòbils de fulles de tardor i castanyes penjats del terra a més d'un mural fet pels infants amb dibuixos de fulles, cargols, fades, nens amb paraigües, arbres sense fulles... El mes que ve serà sobre el consum responsable.

Quan treballen un tema a la biblioteca, per exemple, actualment, Darwin i la ciència, preparen una petita exposició artística i de llibres i també ofereixen una guia de lectura amb una relació de llibres sobre el tema (que es poden trobar a la sala infantil) i pàgines web relacionades.

He participat en dues activitats de la biblioteca: un conta-contes i un taller de lectura.

El passat diumenge 15 de novembre vaig anar a l'activitat del Sac de Rondalles que aquell dia tenia la sessió de contes sobre "Castanyes i contes amb banyes". Es realitzava dins l'àrea infantil de la biblioteca apartant els calaixos i posant cadiretes; això permet que els infants estiguin en contacte amb els llibres abans, durant i després de l'activitat. El conta-contes va estar molt bé, una noia va explicar tres contes no populars als infants i aquests estaven molt interessats, tot i que els més petits no van aguantar tota la sessió. El problema és que els contes no tractaven sobre la castanyada... (No vaig poder fer fotografies de la sessió per temes de drets d'imatge)

La segona activitat en la què vaig participar no és per a infants de 0 a 6, però van ser les dues propostes en què podia participar perquè les altres les fan amb petits grups i amb famílies. Es tracta d'una sessió d'Enreda't amb l'acció, en aquest cas titulada "Qui ha passat per aquí?", que és el títol del llibre sobre el qual treballen amb una educadora de l'Associació Miloca. L'activitat es divideix en tres sessions (una per setmana) on primer van conèixer el llibre i van fer d'investigadors de petjades i rastres tot descobrint com són els animals del bosc; la segona sessió van fer tallers de petjades; i a la tercera (on hi vaig estar el passat dimecres 18 de novembre) van fer unes fitxes d'observació, van pintar-les i van fer un joc de taula amb preguntes, mímica i pictogrames. Crec que és una molt bona manera d'introduir als infants pel gust de la lectura i per treballar diferents temes, en aquest cas, puc assegurar que vam aprendre moltes coses sobre els animals del bosc.

Després de visitar durant uns quants dies l'àrea infantil de la biblioteca opino que és un espai excel·lent on desenvolupar la imaginació, l'aprenentatge i la cultura dels infants. Estan en un ambient cuidat i molt ben adaptat on es fan tot tipus de propostes educatives molt interessants i molt variades.

MNAC

La tercera activitat de la setmana va ser la visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya on vam poder escoltar una explicació sobre el departament d'educació del museu i també participar en una visita guiada adaptada a grups escolars d'infantil.

El MNAC compta amb un departament d'educació que neix l'any 1975 com a capdavanter de tots els museus. El departament es preocupa de posar a l'abast el patrimoni artístic a les escoles. Valoren la importància d'apropar l'art als infants i per això dissenyen visites adaptades als grups escolars. De tota manera, la seva tasca i organització ha anat canviant i adaptant-se amb els anys. Actualment hi treballen tres persones formades en Història de l'Art i Belles Arts, i una d'elles a més és mestra d'infantil (l'especialitat d'educador de museus és molt nova al nostre país, actualment és pot fer un postgrau).

Les principals línies de treball del departament d'educació del MNAC són:

• Desenvolupar activitats per programes escolars amb l'objectiu d'acostar l'art a l'escola.
• Formació del professorat per presentar les propostes i les pautes metodològiques.
• Cursos de formació permanent: són cursos reconeguts pel Departament d'Educació i el seu contingut varia depenent de la proposta de l'exposició temporal o noves propostes o algun tema d'interès.
• Desenvolupament de material didàctic (format CD, dossier, PDF...) que s'adreça als educadors com a suport a les visites per tal de que la visita sigui part d'un treball prolongat (abans i després d'anar al museu) per a poder treballar-ho des de l'escola. S'hi sol incloure no només el treball directe amb les obres d'art sinó que també es fa una selecció de músiques o altres recursos.

El públic que participi en aquestes propostes pot ser molt variat: grups escolars, famílies, joves (entorn a les exposicions fotogràfiques), organitzacions de lleure (esplais, casals, caus...), i també hi ha programes específics per a persones amb discapacitat cognitiva o física i amb problemes de salut mental.

La visita en què vaig participar es titula "So i color" i té lloc dins l'exposició del Romànic. La proposta té com a objectiu fer una primera presa de contacte amb aquest tipus d'art mitjançant tres llenguatges diferents: el plàstic (les obres), la música (peces que acompanyen l'observació) i el corporal (experimentació). El Romànic no és un art fàcil perquè és molt simbòlic i religiós i no resulta evident, però sí és un estil colorista i senzill que pot ser atractiu pels més petits.

Per realitzar la visita, s'escullen algunes obres dins el recorregut per treballar temes diferents a cadascuna (el docent pot escollir l'itinerari que més li interessi):

• La Mare de Déu: la maternitat. Per parelles es posen en la posició de l'escultura i analitzen els sentiments.
• Sant Climent (Crist en majestat): adonar-se de la posició on està i com ens afecta. Es construeix un trencaclosques per analitzar amb més detall.
• Frontal de Cardet: es pot explicar la història del nen Jesús o bé una historia sense noms. Es fixen en com s'estructura i l'ordre en què es llegeix.
• Representació d'animals fantàstics: es tracta d'un hipogrif (mig àliga, mig lleó) i es raona que no existeix, però com actuaria per protegir el seu arbre màgic.
• Santa Maria de Taüll: representació de sanefes com a sistema ornamental. Creen una composició musical a partir de la combinació dels mòduls de les sanefes.
• Àngels serafins: se'ls fa parar atenció, mica en mica, en els detalls i comparar-ho amb ells mateixos. Acaben adonant-se de que hi ha moltes maneres de comunicar-se i de contemplar el món.

La visita està dinamitzada per una educadora que ens presenta el Jerònim, un titella d'estètica semblant al romànic què es un joglar que duu un instrument també de l'època. Un cop s'ha introduït al Jerònim, s'escolta una cançó que parla sobre el que veuran durant la visita. El Jerònim diu que hi trobaran pintures dels seus amics i que ell té son, i que el despertem quan haguem acabat el recorregut. Així, es començarà l'itinerari i a cada obra es treballarà conjuntament amb una peça musical que servirà per crear l'ambient adequat.

Natupark

La segona activitat de la setmana cultural va ser la preparada des de l'assignatura d'Educació Física on vam posar en pràctica com es prepara una excursió / sortida amb infants.

Partint de la idea de que el que vivencies ho valores més, vam anar a Natupark a fer un recorregut de cordes a través dels arbres del Bosc Tancat. Aquí vam poder veure una activitat innovadora que té un circuit adaptat per infants.

Natupark promociona les seves activitats per a escoles per tractar-se d'una activitat divertida, emocionant i educativa. Expliquen que les instal·lacions estan construïdes respectant el medi ambient i que es pot realitzar una sortida orientada al contacte i el respecte per la natura. També és veritat que aquesta activitat representa un repte i cal superar pors, confiar en les pròpies habilitats; l'infant comprovarà el seu valor i destresa en la realitat i no en un joc de simulació.

Fer de mestre - Eulàlia Bosch

La primera activitat de la Setmana d'Activitats Extraordinàries va ser la conferència de l'Eulàlia Bosch.

En començar la sessió la van introduir al públic definit-la amb tres característiques principals:

• S'interessa pel diàleg entre una gran varietat de disciplines com ara la ciència, l'art, la ciutat, els infants, les famílies... I aquests són els fils sobre els què teixeix la seva obra i la seva creativitat.
• Té un constant interès per l'educació. En qualsevol activitat hi posa una mirada útil a l'educació.
• Manté una proximitat amb aquests elements (la filosofia, els professors, els infants, els joves, l'art, la ciència...).

El tema de la seva conferència va ser "Fer de mestre en el marc d'una ciutat"

Quan es parla de "fer de mestre", automàticament pensem en els infants. Però més aviat hauríem de pensar en els infants que creixen ja que aquests canvien com a reacció a les coses que els hi diem, estan davant nostre creixent, i nosaltres intervenim en el seu creixement.

Si parlem d'estrangeria, podem dir que els infants són els més estrangers de tots, perquè han de trobar el seu lloc en el món on han nascut i ho tenen tot per aprendre. La ciutat on un creix és molt important, perquè aprenem de la ciutat i en la ciutat. L'educació no només té lloc a l'escola, sinó que el conjunt de gent de la ciutat que ens la descobreix; és a dir, que tots fem de mestres de tots.

Aprendre a viure a la teva ciutat és aprendre a viure a qualsevol ciutat, ens permetrà fer comparacions i situar-nos en un context que no és el nostre. Si tu no pots arrelar al lloc on has nascut, no podràs viure en cap altre ciutat; encara que decideixis que la ciutat no t'agrada, has d'arrelar-te a la ciutat. I nosaltres hem d'ajudar els infants (en la seva singularitat) a trobar el seu lloc a la ciutat. La complexitat de la ciutat és la unitat mínima per a què un nen reconegui el seu entorn.

Tot seguit ens va proposar revisar alguns dels treballs més actuals en què hi ha participat i que tenen lloc a la nostra ciutat: Barcelona.

És l'any Cerdà, i s'ha creat una pàgina web que té un apartat especial per a l'educació. Trobarem, com a element especial, un navegador on es mostra el mapa de Barcelona en el què s'han senyalat les escoles, cosa que no es sol fer, però cal que siguin representades als mapes, juntament amb altres centres de cultura, ja que són un motor de la ciutat. Així, tenim un plànol on l'educació no passa només a l'escola sinó que es pot aprofitar d'altres recursos de centres culturals que ofereixen a les escoles creativitat constant. La idea és que l'educació ha de passar a primera plana perquè els infants són qui sustenten el canvi constant d'aquesta ciutat.

La Pedrera és un altre projecte interessant. En l'espai d'educació podem trobar una activitat de metàfores visuals on hi ha un exercici de relacionar elements de la ciutat com les xemeneies de la pedrera amb altres elements aleatoris, com per exemple un mussol.

Ens va explicar una metàfora molt exemplificadora per explicar la relació entre l'escola i la ciutat: les vaques són els estudiants, i deixen l'estable per anar a buscar herba fresca, i després tornen a l'estable a rumiar el què han trobat. És a dir: l'aliment del coneixement està fora, a la ciutat, i cal anar-lo a buscar a diferents llocs i conèixer els recursos de la nostra ciutat i tornar a l'escola a rumiar, a investigar i a integrar-ho dins la vida pròpia, treballar tot allò què ens a sorprès fora.

Els nens són curiosos per necessitat, si no es fan preguntes, no es podran ubicar al món. I sobre aquesta curiositat hem de treballar, cal alimentar-la. I s'ha de fer a partir de l'entorn, ni una persona, ni una escola pot donar resposta, cal mostrar la ciutat. Com a mestres, hem de conèixer suficientment la ciutat en la què vivim per ajudar les noves generacions a trobar el seu lloc dins la ciutat i poder alimentar la curiositat insaciable dels nens. Hem de servir-los de guia i companyia en el seu creixement.

El gran aliat dels mestres són les arts. Amb les arts cultivem la curiositat (tant dels adults com dels infants); les arts mantenen oberta la curiositat i mantenen la satisfacció de la contemplació; són una porta al coneixement. Hi ha una dimensió en la relació amb les arts d'on rebem una perspectiva nova sobre un tema, i fins i tot podem trobar-nos que parla sobre nosaltres mateixos. Cal que els adults tinguin curiositat i ser capaços d'arribar a la curiositat dels infants. Les experiències estètiques no són dies puntuals de visita al museu, sinó que estan en la vida quotidiana. Cal aprendre a tenir gust per les coses, emocionar-se amb el gust estètic. Cal aconseguir que la curiositat i el potencial de viure com a extraordinaris els fets quotidians com per exemple la ceràmica.

A continuació, vam estar veient exemples aplicats a l'educació en relació a les diferents arts: la música, la literatura, el cinema, el teatre...

Hi ha una diferència entre fer de mestre i ser mestre. S'esdevé mestre quan les arts ajuden a situar-se en un lloc. Per ser docent cal voler ser savi, no es pot ser ensenyant de veritat si no es desitja ser savi. Com a savi, cal posar l'accent en el coneixement. La didàctica sola no va a enlloc, la didàctica és necessària quan hi ha un desig de voler entendre. Cal dedicar-se a la descoberta del món; si no tenim aquesta actitud, no podem ser mestres. Hem de buscar aliats com l'art, els noves tecnologies... com tampoc no podem ensenyar a llegir si no som grans lectors.

La conferència em va semblar d'allò més interessant, l'estona em va passar volant davant d'aquella gran persona, mestra i comunicadora. Em va resultar molt i molt interessant, tant el contingut com la forma. Durant aquesta setmana, en les diferents activitats educatives que he visitat, m'he estat plantejant el tema de l'educació i la ciutat de què ens parlava l'Eulàlia Bosch, crec que el que diu és molt savi.

Hi ha un altre tema que em sembla també obvi i a tenir en compte durant els estudis i és que per ser mestre i voler "ensenyar", abans hem de tenir el desig i la curiositat d'aprendre.

Durant el discurs, vaig estar fixant-me en les coses que hem treballar a classe i em va semblar un bon discurs oral i que es va fer un bon ús del Power Point ja que aquest no tenia cap frase escrita, sinó que acompanyava l'explicació aportant imatges evocadores, links a pàgines web per trobar exemples, vídeos que demostraven a la pràctica el què ens explicava... Vaig sortir amb el sentiment d'admirar aquesta dona.

Flexibilitat - Seminari 12 de novembre

Vam fer una posada comú i reflexió sobre la pel·lícula de Billy Elliot i el document de Gènere i multiculturalitat: els reptes d'una educació física en moviment, per la Sara Figueras.

Vam començar comentant la pel·lícula, i vam coincidir en què era una història de molts contrastos, per exemple, la violència i la innocència de la nena que camina picant amb un pal a la paret i també sobre la policia; també que els rols d'homes i dones estaven molt marcats, els estereotips que s'apliquen a nens i nenes diferentment. De la pel·lícula, basada en els anys 80, vam traslladar-nos als nostres dies, adonant-nos de que encara vivim les mateixes situacions: als nens i les nenes se'ls eduquen de manera diferent, s'esperen d'ells diferents coses, se'ls proposen diferents metes, diferents activitats, diferents joguines... tot i que sí podem dir que mica en mica, les coses van canviant. Vam comentar que ja de ben petits, els infants aprenen (a casa, a la televisió, els germans grans...) tots els estereotips socials que distingeixen homes de dones i són capaços de ser molt cruels amb un nen que, per exemple, juga amb nines o es disfressa amb un vestit. Cal tenir en compte que tot això ho aprenen per imitació dels adults i que moltes vegades no els donem suficient llibertat d'escollir el que els agrada i que això no tindrà res a veure amb la seva orientació sexual quan siguin grans.

Vam tenir un petit debat, jo sóc de la opinió que cal donar total llibertat a escollir joguines, contes, activitats, roba, colors... cal donar-los l'oportunitat de provar i que ells mateixos decideixin i així puguin gaudir amb el que més els agradi; cal donar-los llibertat en tots els sentits.

D. Sharon Pruitt

Un altre tema que va sorgir va ser la importància que se li dóna al cos. Per una banda, l'Imma ens explicava que hi ha moltíssims casos d'enfermetats relacionades amb l'obsessió pel propi cos, i coincidíem en què és la societat qui imposa uns cànons de bellesa que molts cops atempten contra la salut.

D. Sharon Pruitt

En el debat, jo era de l'opinió que és molt trist veure com actualment se li dóna tanta importància a l'aspecte físic, però hi havia persones que consideraven que una operació estètica et fa més feliç.

Per una altra banda, vam comentar la notícia del primer Congrés Mundial de l'Esport Escolar a Catalunya, vam ressaltar la importància dels hàbits infantils què en molts casos són costums sedentàries acompanyades d'una alimentació no equilibrada, i coincidíem que tot i els complicats horaris laborals de les famílies, és una responsabilitat que els pares i mares han de tenir molt present. Em va semblar molt adequat el que va comentar l'Anna Pruna (Secretària General de l'Esport): "L'esport escolar fomenta hàbits saludables, ajuda l'equilibri entre nois i noies i la integració de valors socials".

L'Imma ens va proposar que, com a ciutadans de la societat en la què ens ha tocat viure, i com a futurs mestres, hem de reflexionar i tenir una opinió, i aquesta, de tant en tant, "posar-la a remullar" i veure si, parant atenció a altres opinions, cal que modifiquem la nostra. Hauríem de tenir certa flexibilitat per poder enriquir-nos de les idees dels altres i que ens permeti dialogar pacíficament.

Billy Elliot - Seminari 10 de novembre

En aquesta sessió de seminari vam veure la Pel·lícula de Billy Elliot, que tracta d'un nen d'onze anys que viu amb el seu pare, el germà gran i l'àvia a Anglaterra als anys 80. La història està plena de contrastos i estereotips socials. El pare i el germà estan de vaga de miners, Billy va a classes de boxa tal i com desitja el seu pare, però no és el que a ell més li agrada, sinó que descobreix que la seva vocació és el ball. Però és clar, no és el que s'espera d'un nen, així que ha d'anar a les classes de ballet d'amagat. Podeu veure el resum de la pel·lícula en el trailer:

Xarxes socials i blocs a les aules

El passat dilluns dia 9 de novembre trobava aquesta notícia a El Periódico de Catalunya.

Xarxes socials i blocs comparteixen ara pupitre amb els llibres de text.
Segons Javier Celaya, soci fundador de l’observatori de noves tecnologies en l’entorn cultural i educatiu dosdoce.com, «en els mercats anglès i nord-americà, l’ús de les eines 2.0 a les aules ja és una realitat, però no substitueixen el llibre de text, sinó que el complementen». A Espanya, en canvi, anem molt endarrerits, «i la seva introducció en l’educació s’està produint de manera més gradual».
Els experts coincideixen en els múltiples avantatges que aporten aquestes xarxes socials en l’educació: un aprenentatge més autèntic; augment de la motivació dels alumnes al veure’s «examinats» pels seus companys; una varietat àmplia i rica dels recursos; la possibilitat de ser, a la vegada, estudiant i docent; que el professor no imparteixi una classe magistral sinó que es doni veu a l’alumne i s’afavoreixi el seu esperit crític i creatiu...

Controlar els nervis - Seminari 5 de novembre

Vam poder veure com l'Ana, de per sí molt nerviosa, va explicar-nos el conte controlant molt bé els nervis. Crec que estem millorant molt, que hem fet diferents exercicis: lectures, recitacions, les xerrades i posades en comú a les classes de seminari... que mica en mica ens van donant més confiança. I també es bo poder parlar del què hem fet, de com ens hem sentit... que és el que vam fer la primera estona, parlant de la lectura del dia anterior.

Fotografia per: Taro

Després vam estar comentant el treball del llibre d'Educació i vida quotidiana i de com havia de ser presentat un treball a la universitat, del registre que havíem d'utilitzar, estils i coses a tenir en compte...

I per últim, ens van presentar la versió definitiva de la "setmana cultural" en què farem diferents visites i n'haurem d'extreure una presentació per parelles, la meva: la Roser!

Explico un conte! - Seminari 3 de Novembre

Va ser un dia important... vaig explicar un conte! Ha estat una bona pràctica per posar a prova els meus nervis i les meves capacitats comunicatives. Crec que me'n vaig sortir prou bé al principi, però els nervis em van fer saltar-me explicacions del final del conte per voler acabar més ràpid...

El conte, com ja explicava fa una setmana, es titula "Bernat, l'artista contat". I recordeu que "tot" és qüestió de dibuixar un punt...

Georges Seurat

Georges Seurat

Qualsevol nit pot sortir el sol

L'exercici de lectura de l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital l'he fet conjuntament amb l'Anna Taberner. Hem llegit la cançó d'en Jaume Sisa "Qualsevol nit pot sortir el sol". Es tracta d'una cançó que ens agrada molt, i vam pensar què, perquè no?, es podia llegir com si d'un conte i els seus personatges es tractés.

Contes i sexisme

És possible que moltes persones no se n'adonin del poder socialitzador dels contes. A Vivir los cuentos. Campaña del juego y el juguete no sexista, no violento es numeren les següents coses què fem mitjançant els contes:

• Socialitzem, inculquem idees, creences i valors socials.
• Legitimitzem institucions o instancies socials, funcions i rols.
• Oferim models d'actuació.
• Oferim models d'identificació des del punt de vista emocional.
• Ensenyem com solucionar conflictes.
• Oferim un món màgic, que l'infant viu, i en el que poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals.
• Oferim una font d'imaginació i creació. A partir d'ells, l'alumnat crearà les seves pròpies històries i imaginaran el seu món ideal, els seus somnis i els seus malsons.

En una entrada d'aquesta setmana comentava la importància de parar molta atenció als contes tradicionals que expliquem als nostres infants perquè molt sovint es reprodueixen situacions i rols sexistes. Cal detectar el sexisme i també la violència en els contes; això no vol dir que no es puguin explicar, però s'ha de tenir en compte a l'hora d'escollir per oferir varietat, i en el cas que es cregui convenient, fer un treball posterior per reflexionar sobre aquestes situacions.

Molt sovint trobem que els personatges femenins i els masculins tenen unes característiques molt marcades:

Elles:

• Sempre esperen, cusen, netegen, ploren...
• El poder del personatge femení màgic (la fada) radica precisament en la seva màgia atorgada per alguna cosa o algú.
• La maldat del personatge femení radica en la gelosia i la lletjor (bruixes).
• Finals que representen la forma més perfecta d'existència desitjada: casar-se amb el príncep i convertir-se en reina.
• Las nenes i dones es descriuen com boniques, dolces, delicades, pobres, ingènues, intel·lectualment maldestres, intuïtives, volubles...

Ells:

• Sempre lluiten, salven, rescaten, viatgen...
• El poder del personatge masculí màgic (el mag) radica en la seva saviesa.
• La maldat del personatge masculí radica en el seu poder (llop) o en l'avarícia (lladre).
• Els nens i homes en general es descriuen por la seva valentia o covardia, astúcia, agressivitat, eficàcia i pels seus treballs o per les seves situacions de poder.

Tot això són estereotips de la nostra societat, que tot i que molta gent pensi que ja no som una societat masclista, no és així, ni de bon tros. Cal inculcar uns valors de co-educació als nostres infants per tal que quan creixin no reprodueixin aquests estereotips i siguin lliures d'escollir com volen ser, amb què volen jugar, amb qui volen anar, com són les seves relacions amb els nens i les nenes...

Per això, no és d'estranyar que aquest Halloween les nenes s'han disfressat de bruixes, com a Carnestoltes veurem totes les nenes disfressades de princesa...

Fotografia per: Flexgraph

Fotografia per: D. Sharon Pruitt

KidZui

En una entrada anterior plantejava la necessitat de controlar i fomentar el bon ús d'Internet per part dels infants. Avui he trobat que Firefox té un complement anomenat KidZui que es pot instal·lar per tal d'oferir als infants un navegador personalitzat.

Els permet navegar per Internet (restringit), jocs, pel·lícules, contes, dibuixar, animals, música, televisió, vídeos... tot apte per a un públic infantil. I amb el permís dels pares, poden anar donant accés a altres aplicacions o pàgines web.

Reflexió

Portem més d'un mes de curs i m'agradaria parar-me a reflexionar sobre tot el que estic fent i aprenent.

M'encanta això del bloc, jo treballo amb pàgines web (HTML, Flash) però mai no m'havia ficat en els blocs, les wikis... M'agrada el Blogger perquè et permet modificar tant l'HTML com el CSS i estic veient que té moltes possibilitats educatives que mai abans m'havia plantejat. Igual que també utilitzant els Power Points, els vídeos, les gravacions... en pot sortir un material molt creatiu!

També he après la importància del programari lliure i el valor de compartir imatges, el treball col·laboratiu... trobo que és molt enriquidor compartir recursos. Acabo de pujar algunes de les meves fotos a la pàgina web de Flickr, trobo que és fantàstic poder utilitzar fotografies precioses d'altres persones i que algú pugui aprofitar alguna de les meves en comptes d'estar guardades en un armari.