Pràctica amb MovieMaker

Windows Movie Maker és un programa d'edició de vídeo; permet, per exemple, mesclar vídeos, afegir-hi música, transicions, títols...

Val a dir que aquesta pràctica la vaig fer abans del vídeo de la setmana cultural, aquest és el meu primer muntatge de vídeo (que mareja una mica), he trigat en posar-la al bloc perquè aquests dies he estat buscant una música de pel·lícula muda que anés bé amb el vídeo perquè li doni un efecte com de moviment de pel·lícula muda, tot i que sóc conscient de que fa molts tombs!

Per fer aquest vídeo, m'ha calgut obrir un projecte nou amb el Windows Movie Maker i importar-hi 11 arxius de vídeo que vaig gravar amb una càmera petita de fotos (per això no tenen gaire qualitat) el dia que vam anar a visitar el MNAC. Un cop importats al projecte, els col·loco en ordre sobre la línia de temps del vídeo i els retallo per davant i/o per darrera per agafar les imatges que m'interessen. Després hi afegeixo transicions entre uns i altres perquè abans de que un tros s'acabi, n'aparegui un altre difonent-se. A més, els hi afegeixo un efecte de vídeo de "accelerar, doble" per tal de que vagi més ràpid i un de "escala de grisos" per deixar-lo en blanc i negre. El so dels vídeos està silenciat i el que faig és importar un arxiu de so que afegeixo a la línia de temps de l'àudio i la retallo perquè duri tant com la pel·lícula; seleccionant "atenuació" i "intensificació" aconsegueixo que el volum augmenti i disminueixi progressivament en el començament i el final. Per poder pujar l'arxiu de vídeo al YouTube guardo l'arxiu de pel·lícula en mida petita.

Música: Charlie At The Assembly Line Belt - Charlie Chaplin - Soundtrack: Modern Times

Presentació de la setmana cultural

La Roser González i jo vam voler fer una presentació original i vam pensar en dues coses: 1. havíem de fer un discurs de 3 minuts on hi recollíssim totes les reflexions que ens plantejaven fer en el fulletó de la setmana d'activitats, i 2. que tingués un format original i divertit per presentar-lo al nostre grup.

Vam treballar el discurs partint d'una metàfora que vam sentir en la conferència de l'Eulàlia Bosch i que ens va semblar un bon recurs per exemplificar la idea que volíem transmetre de que cal aprendre en la ciutat i de la ciutat. Els 3 minuts ens van resultar molt i molt curts per explicar la quantitat de coses que havíem vist i après, però no ha estat impossible.

Després vam pensar en un format de vídeo on recollir el material gràfic, i vam agafar la idea d'alguns vídeos que hem fet servir a l'assignatura de TIC, ens va semblar que era prou divertit i original, a la vegada que ens ajudaria a presentar millor les fotografies, els vídeos, i cadascun del apartats. Per poder fer aquest vídeo, el diumenge vam fer un curset accelerat i personalitzat del programa Adobe Premier, i, tot i que ens va costar molt de fer, n'estem orgulloses del resultat.

Tot i que a l'hora de pujar el vídeo al YouTube ha perdut bastant qualitat i es veu més fosc i amb menys color, aquí us el deixo:

Música: Well, well de Nelly Furtado i They don't believe de Russian Red.

Interactivitat: llibres i vídeos

INTERACTIVITAT I LLIBRES
Itinerarios de Lectura és un mapa de llibres. Han creat un mapa interactiu on llibres, històries i textos de tot tipus es relacionen entre ells. Hi podem trobar, de cada llibre, referències, biografia i entrevistes amb l'autor, vídeos i pàgines web relacionats, enllaços a la Wikipèdia i a les llibreries, etc. Un lloc molt interessant per compartir lectures. Per exemple, podria fer aquest recorregut: La historia interminable --> Alicia en el País de las Maravillas --> Peter Pan --> Las aventuras de Huckeleberry Finn --> La isla del tesoro...

INTERACTIVITAT I VÍDEOS
José Abellán és un estudiant de periodisme que ha creat el projecte de 7Hipopótamos. Mitjançant el vídeo i l'Internet, ha creat un discurs interactiu sobre l'educació, la web 2.0 i el periodisme. Una explicació en què l'usuari pot anar fent el recorregut que més l'interessi, es pot aturar en explicacions externes sobre un tema, escollir la següent explicació... Tot amb un to distès i divertit.

Vist al bloc d'Aníbal de la Torre

Dígits, del número al bit

Els ordinadors van nèixer com a eines de càlcul, però amb el temps, s’han convertit en eines de comunicació gràcies al fenòmen de la interactivitat.

La interactivitat trenca amb la lectura lineal, permet un diàleg entre màquina i usuari, permet moure’s mitjançant conceptes relacionats. Amb la tecnologia actual, gràcies a Internet, pot inclús existir un diàleg entre diferents persones per compartir coses a través de la xarxa d’Internet.

Vannevar Bush, científic estadounidens, va crear, a mitjans del segle XX, un model d’interactivitat basat en la idea de que les màquines havien de funcionar com la ment de les persones, per associació d’idees; però la tecnologia d’aquell moment no ho permetia.

Ted Nelson va crear el projecte Xanadú, una idea molt aproximada a l’actual Internet, tot i que 30 anys abans. D’aquí van sorgir les paraules hipertext (aplicat als texts) i hipermèdia (aplicat a texts, sons, imatges i animacions), enteses com els punts de conexió o enllaços que permeten la interactivitat per moure’s d’un contingut a un altre.

La tecnologia va seguir evolucionant per tal de fer aquestes idees realitat. Douglas Engelbart, inventor estadounidens, va idear el ratolí, eina que sí permetia la comunicació interactiva.

Els primers interactius van ser amb finalitats educatives i estaven guardats en CD-ROM. Més endavant es van crear altres tipus d’aplicacions, com ara els videojocs, on la interactivitat n’és un element essencial.