Dígits, del número al bit

Els ordinadors van nèixer com a eines de càlcul, però amb el temps, s’han convertit en eines de comunicació gràcies al fenòmen de la interactivitat.

La interactivitat trenca amb la lectura lineal, permet un diàleg entre màquina i usuari, permet moure’s mitjançant conceptes relacionats. Amb la tecnologia actual, gràcies a Internet, pot inclús existir un diàleg entre diferents persones per compartir coses a través de la xarxa d’Internet.

Vannevar Bush, científic estadounidens, va crear, a mitjans del segle XX, un model d’interactivitat basat en la idea de que les màquines havien de funcionar com la ment de les persones, per associació d’idees; però la tecnologia d’aquell moment no ho permetia.

Ted Nelson va crear el projecte Xanadú, una idea molt aproximada a l’actual Internet, tot i que 30 anys abans. D’aquí van sorgir les paraules hipertext (aplicat als texts) i hipermèdia (aplicat a texts, sons, imatges i animacions), enteses com els punts de conexió o enllaços que permeten la interactivitat per moure’s d’un contingut a un altre.

La tecnologia va seguir evolucionant per tal de fer aquestes idees realitat. Douglas Engelbart, inventor estadounidens, va idear el ratolí, eina que sí permetia la comunicació interactiva.

Els primers interactius van ser amb finalitats educatives i estaven guardats en CD-ROM. Més endavant es van crear altres tipus d’aplicacions, com ara els videojocs, on la interactivitat n’és un element essencial.