dimecres, 23 de desembre del 2009

Intervenció de síntesi

Bé, sembla que aquí s'acaba el treball del bloc de l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC. Per a mi a estat una cosa innovadora, perquè tot i que estic en contacte amb pàgines web tot el dia, mai no m'havia interessat pels blocs, sempre havia pensat que la gent els feia servir per a penjar fotografies i anècdotes personals; i gràcies a l'assignatura m'he adonat de que poden arribar a ser realment útils, crec que a partir d'ara, tot i no tenir la obligació de treballar en un bloc, puc mantenir-ne un amb temes interessants sobre l'educació infantil, a la vegada que seguiré visitant tota una sèrie de blocs molt interessants que he descobert i que seran una de les meves fonts per mantenir-me al dia de temes relacionats amb l'educació.

Treballant al bloc he trobat articles molt interessants sobre l'educació, alguns els he comentat al bloc, molts d'altres no he tingut temps de fer-ho (treballar i estudiar té els seus inconvenients...). He aprés a gestionar la informació mitjançant els RSS, el Delicious, etc. També m'he adonat de la gran quantitat de pàgines web que ofereixen la possibilitat de compartir recursos, m'ha cridat l'atenció especialment el Flickr, perquè he treballat en l'àmbit de la fotografia, i m'ha semblat fantàstic poder utilitzar i compartir imatges, crec que és un exercici de ciutadania molt sa. També la Zona Clic, on trobem activitats educatives que el professorat crea i comparteix.

He intentat fer un bloc que recollís els exercicis de l'assignatura, que resumís els temes més interessants de les altres assignatures, afegir notícies i temes interessants per a la reflexió... He volgut mantenir el disseny senzill amb la capçalera que vaig composar a l'inici del bloc representant la globalitat d'internet, els blocs i l'aprenentatge. I les entrades, he intentat acompanyar-les d'imatges il·lustratives que poguessin completar el missatge que volia transmetre, o bé donar un toc d'humor.

S'ha de dir que el manteniment d'aquest bloc ha representat moltes hores de treball, però crec que aquestes hores han estat ben aprofitades perquè m'han servit per reflexionar, descobrir i aprendre moltes coses noves. Realment he gaudit fent entrades al bloc. Desconec si l'ha visitat molta o poca gent, si els ha agradat o no, el que sí sé és que jo m'ho he passat bé aprenent amb el bloc i estic satisfeta del resultat.



Sense gaires dubtes, les dues activitats més significatives que he realitzat en relació amb les TIC han estat el vídeo de la setmana cultural i l'exposició de territori.

El vídeo de la setmana cultural va representar, tant per mi com per la meva companya Roser, tot un repte perquè d'entrada no sabíem com es podia fer (tècnicament), però en vam aprendre i ens en vam sortir (no sense gaires entrebancs). Crec que la reflexió que es presenta en el vídeo va estar molt treballada i encertada i que acompanyada de la gràcia del vídeo és una bona presentació. Entrada del bloc »

L'exposició del treball de territori que vaig presentar amb l'Anna sobre "El ventre de la mare" també va ser tot un repte perquè vam treballar moltes tecnologies diferents: edició i composició de vídeos, edició i creació de cançons, edició de fotografies, creació del Power Point... Vam escriure el text de la presentació i vam intentar que tot es complementés perfectament, vam reflexionar molt sobre com volíem comunicar-nos. Entrada del bloc »



I aquest és el meu comiat definitiu, bones festes i fins aviat!

Competències digitals

A ningú se li escapa que en el món en què vivim és completament necessari tenir certes competències digitals, i, tenint en compte la professió que hem escollit, ens són útils i necessàries per moltes coses: per mostrar les tecnologies als nostres infants, com a eina de suport a les nostres classes, com a eina per al treball amb els professors, per gestionar informació...

Hem après diferents eines i programes: blocs, wikis, editors d'imatges, de vídeo, de so... I això ens representa un camí per on començar, ja que existeixen moltes possibilitats i la tecnologia canvia molt ràpidament i hem d'estar actualitzant-nos constantment i hem de ser innovadors, no hem de tenir por a equivocar-nos.

L'ús de les noves tecnologies és molt motivador per als infants, però cal saber utilitzar-les adequadament. A classe vam veure com la idea de veure un vídeo a classe podia semblar molt divertida, sempre i quan no fos un documental avorrit, sinó alguna cosa què ens fes pensar. També vam intentar crear unes presentacions de Power Point què ens ajudessin a treballar el tema del programari lliure, i trobar una dinàmica en la qual els alumnes poguessin participar i dir la seva, i entre tots arribar a la conclusió, ja que és molt més efectiu aquest sistema que no pas donar la resposta sense abans haver-ho raonat.

També hem treballat la ciutadania digital, i hem vist que gràcies a les noves tecnologies és molt més fàcil accedir a continguts, compartir-los, utilitzar-los... Cal tenir en compte i transmetre als alumnes la importància de ser responsables i legals, i de les avantatges de compartir els nostres recursos per a poder enriquir-nos mútuament.

Open your mind - Seminari 22 de desembre

L'última sessió de seminari, es podria resumir en una idea que hem repetit molt i cal tenir-la present (intenteu llegir la imatge):




... gràcies Imma.

diumenge, 20 de desembre del 2009

Cloenda 2

Com a cloenda, he creat aquest còmic amb tires de Mafalda extretes de la web de El mundo de Mafalda per demostrar-vos (amb humor) tot el què hem après a cadascuna de les assignatures.
Cliqueu aquí per obrir la imatge i després cliqueu a la lupa per ampliar-la.

Cloenda 1

Fent la vista enrere i comparant el què sabia i el què era capaç de fer al setembre, quan vaig començar la carrera sense cap idea clara sobre l'educació infantil, i ara, que ja acabem un primer període de classes, estic convençuda de que he aprés moltes coses de cada assignatura, i totes elles útils. I per si això fos poc, m'ho he passat molt bé, m'ha agradat molt tot el què hem fet i les professores i professor, companyes i companys que he tingut, com també crec que he estat una bona companya per vosaltres, i tinc ganes de seguir treballant i aprenent amb vosaltres el semestre que ve.

divendres, 18 de desembre del 2009

Pràctica amb JClic

La zonaClic és una pàgina web on podem trobar tot un seguit d'aplicacions educatives creades (i compartides) per educadors/es mitjançant un programa lliure, el JClic Author, amb el què hem fet aquesta pràctica.

Amb el programa JClic Author instal·lat a l'ordinador, creem un nou projecte on hi creem quatre activitats: dos puzzles d'intercanvi i dues associacions simples. En crear una activitat, definim les seves opcions bàsiques i els missatges que mostrarem a l'inici i al final de l'activitat. Després passem a crear la part visual, escollint fotografies o arxius que haguem inclòs dins el projecte, o bé amb texts; i col·loquem els elements especificant (si cal) l'ordre, la mida, els colors... Un cop està tot definit i preparat, es pot provar el funcionament de l'activitat. I una vegada el projecte està acabat, es guarda com a pàgina web; per tant, al nostre ordinador tindrem un arxiu .html i un jclic.zip que haurem de pujar a un espai de la WWW, nosaltres, per fer-ho, utilitzem l'accés des del Blink; i un cop pujat, hi podem accedir des d'Internet.

Jo he creat un projecte amb el tema del Nadal, aquí es veu molt petit, podeu accedir-hi des d'aquest enllaç: "El joc de Nadal".

Les fotografies utilitzades pertanyen a: Nereski i a Racchio.

divendres, 11 de desembre del 2009

El joc

Per a l'assignatura d'Educació Física he estudiat el tema de "El Joc" juntament amb la Mireia Luque, la Laura Morales i l'Helena Montull i hem preparat aquest Power Point (els links desde l'SlideShare no funcionen) per presentar-lo a la classe, però també us oferim les explicacions perquè ho pogueu utilitzar pel treball dels apunts de classe.



EL JOC

diumenge, 6 de desembre del 2009

Pràctica amb CmapTools

El programa CmapTools serveix per crear mapes conceptuals, i ens pot ser molt útil a l'hora de gestionar la informació.

La pràctica consisteix en passar una història escrita sobre el sopar de Nadal i transformar-la en un mapa conceptual. Per dur-la a terme, he creat un nou projecte amb el programa i he començat a crear els conceptes principals, després, els he començat a relacionar amb les fletxes i els connectors per tal de que s'entenguessin les relacions entre uns i altres. Quan ho he tingut tot organitzat, he canviat la mida de les lletres i els colors per ajudar a la lectura.

El mapa que he obtingut és aquest, tot i que aquí és molt petit, podeu fer click per veure-ho més gran.

dissabte, 5 de desembre del 2009

Àgora - Seminari 1 de desembre

Durant aquesta classe de seminari vam fer, entre tots, un comentari sobre la pel·lícula d'Àgora protagonitzada per Rachel Weisz i dirigida per Alejandro Amenábar.

Va ser molt interessant, vam parlar de molts temes, però sobretot de la llibertat, la llibertat de pensament. I ho vam lligar al debat que vam tenir en el seminari del 12 de novembre sobre la flexibilitat a l'hora de pensar i acceptar noves opinions. Vam deduir que és molt fàcil manipular les idees de les persones, i que normalment s'escull el camí fàcil, que és creure el que creu tothom i acceptar-ho com a vàlid, però pot ser que existeixin altres perspectives que no hem tingut en compte.

Parlant, també vam coincidir en què la situació de les dones dins la societat no ha canviat tant com ens vulguin fer creure. Ens va semblar molt interessant el paper d'Hipàtia com a dona científica perquè normalment les dones, al llarg de la història, han estat silenciades. Entorn a aquest tema, us proposo llegir un article de Mujeres en Red, el periódico feminista titulat Mujeres en la Historia que vaig llegir fa uns anys i em va semblar molt interessant per dos motius: 1. per adonar-nos de la gran quantitat de dones amagades que hi ha hagut a la nostra història i conèixer alguns casos concrets, i 2. per conèixer el treball que algunes persones dediquen a recuperar aquests personatges oblidats.

Pràctica amb MovieMaker

Windows Movie Maker és un programa d'edició de vídeo; permet, per exemple, mesclar vídeos, afegir-hi música, transicions, títols...

Val a dir que aquesta pràctica la vaig fer abans del vídeo de la setmana cultural, aquest és el meu primer muntatge de vídeo (que mareja una mica), he trigat en posar-la al bloc perquè aquests dies he estat buscant una música de pel·lícula muda que anés bé amb el vídeo perquè li doni un efecte com de moviment de pel·lícula muda, tot i que sóc conscient de que fa molts tombs!

Per fer aquest vídeo, m'ha calgut obrir un projecte nou amb el Windows Movie Maker i importar-hi 11 arxius de vídeo que vaig gravar amb una càmera petita de fotos (per això no tenen gaire qualitat) el dia que vam anar a visitar el MNAC. Un cop importats al projecte, els col·loco en ordre sobre la línia de temps del vídeo i els retallo per davant i/o per darrera per agafar les imatges que m'interessen. Després hi afegeixo transicions entre uns i altres perquè abans de que un tros s'acabi, n'aparegui un altre difonent-se. A més, els hi afegeixo un efecte de vídeo de "accelerar, doble" per tal de que vagi més ràpid i un de "escala de grisos" per deixar-lo en blanc i negre. El so dels vídeos està silenciat i el que faig és importar un arxiu de so que afegeixo a la línia de temps de l'àudio i la retallo perquè duri tant com la pel·lícula; seleccionant "atenuació" i "intensificació" aconsegueixo que el volum augmenti i disminueixi progressivament en el començament i el final. Per poder pujar l'arxiu de vídeo al YouTube guardo l'arxiu de pel·lícula en mida petita.

Música: Charlie At The Assembly Line Belt - Charlie Chaplin - Soundtrack: Modern Times

dijous, 3 de desembre del 2009

Presentació de la setmana cultural

La Roser González i jo vam voler fer una presentació original i vam pensar en dues coses: 1. havíem de fer un discurs de 3 minuts on hi recollíssim totes les reflexions que ens plantejaven fer en el fulletó de la setmana d'activitats, i 2. que tingués un format original i divertit per presentar-lo al nostre grup.

Vam treballar el discurs partint d'una metàfora que vam sentir en la conferència de l'Eulàlia Bosch i que ens va semblar un bon recurs per exemplificar la idea que volíem transmetre de que cal aprendre en la ciutat i de la ciutat. Els 3 minuts ens van resultar molt i molt curts per explicar la quantitat de coses que havíem vist i après, però no ha estat impossible.

Després vam pensar en un format de vídeo on recollir el material gràfic, i vam agafar la idea d'alguns vídeos que hem fet servir a l'assignatura de TIC, ens va semblar que era prou divertit i original, a la vegada que ens ajudaria a presentar millor les fotografies, els vídeos, i cadascun del apartats. Per poder fer aquest vídeo, el diumenge vam fer un curset accelerat i personalitzat del programa Adobe Premier, i, tot i que ens va costar molt de fer, n'estem orgulloses del resultat.

Tot i que a l'hora de pujar el vídeo al YouTube ha perdut bastant qualitat i es veu més fosc i amb menys color, aquí us el deixo:

Música: Well, well de Nelly Furtado i They don't believe de Russian Red.

dimecres, 2 de desembre del 2009

El ventre de la mare - territori

Espero que us hagi agradat i emocionat molt el treball de territori que hem presentat avui l'Anna Taberner i jo. Realment ens hem esforçat molt per crear una presentació emotiva per presentar-vos un territori, si més no, original, com és el ventre d'una mare.

La presentació ha consistit en dos personatges, jo representava el Roc que vivia dins el ventre de la mare i no acabava d'entendre totes les coses que li passaven; i l'Anna representava una narradora externa que explicava més científicament el què li passava a en Roc i ens regalava unes paraules molt poètiques, com per exemple quan definia el territori com "un lloc per on hi hem passat tots, un lloc que ens fa iguals. La panxa de la mare, el niu de les civilitzacions, la cultura, les religions, un lloc on es mesclen les races on tots som germans. El punt d’unió de la humanitat. El punt d’inici de la vida. El primer lloc que coneixem i el primer que oblidem. Un lloc on comencem a ser qui som".

Hem volgut remarcar molt els dos punts de vista i per això, la meva part de presentació s'acompanyava de fotografies en blanc i negre (i colors per ressaltar algun element) per tal d'acompanyar estèticament i també amb significats afegits al què jo parlava (per exemple, el bebè explica com se sent quan escolta un soroll, però és la imatge què explica que es tracta d'un petó); mentre que els discursos de l'Anna els hem acompanyat d'uns vídeos molt bonics d'imatges de bebès dins la panxa amb músiques que creessin un ambient tranquil. També hem preparat una posada en escena en què el bebè s'hi estava assegut en un racó (en el seu propi territori) mentre que la narradora exposava de peu i de cara al públic; val a dir que hem volgut escollir els colors de la nostra vestimenta i el color dels apunts que ens acompanyaven: blau pel bebè, negre per la narradora.

Totes les fotografies han estat escollides expressament per la seva bellesa i per crear una presentació coherent en l'estil. Els vídeos també, els hem mesclat dins el MovieMaker agafant les escenes que ens semblaven més tendres. Amb l'Audacity hem editat les cançons, per exemple la última, en que hem volgut acurtar-la agafant el principi i el final perquè coincidís amb els temps de la nostra exposició. També hem fet servir aquest programa per gravar l'Anna taral·larejant la nana. La cançó dels crèdits també té el seu perquè, és una cançó molt maca i més animada per trencar el clima de tensió i tracta sobre el naixement del Roc, comença així: "En Roc tot just ha arribat a la vida...".

Personalment he gaudit molt preparant aquesta presentació en què el tema ha estat un secret fins l'últim moment perquè volíem sorprendre a la classe i aconseguir emocionar-vos amb el territori que hem presentat. Realment, preparant-la, he après moltes coses sobre els diferents programes amb què hem treballat i hem reflexionat molt sobre com era la millor manera de comunicar-nos verbalment, expressivament, la posada en escena, el PowerPoint, escollir les fotografies, les músiques... Crec que l'Anna i jo ens hem complementat molt bé i hem fet un bon treball en equip.

No he trobat la manera de compartir amb vosaltres el nostre Power Point, així que us deixo el treball per parts:

El text de l'exposició:



Les fotografies de l'exposició del Roc (sense so):



Els vídeos de l'exposició de la narradora:



La nana cantada per l'Anna i gravada amb l'Audacity:



La cançó de com "el Roc tot just ha arribat a la vida", de Lax'n'Busto:

dimarts, 1 de desembre del 2009

Viquipèdia: Eulàlia Bosch

Es tracta d'un treball col·laboratiu que he realitzat juntament amb la Soraya Corpas, la Roser González, la María Rodríguez i l'Anna Taberner en què hem creat una nova entrada a la Viquipèdia sobre l'Eulàlia Bosch.

Per tal de dur a terme el treball, individualment vam crear-nos comptes per registrar-nos a la Viquipèdia, la Roser va crear la nova entrada i tot seguit cadascuna va anar modificant les parts què més o menys de paraula ens havíem repartit per tal de completar els diferents apartats que hi volíem crear.

El primer que vaig haver de fer va ser llegir com funcionen els estils, com crear l'índex, els links, les referències, com afegir imatges... Realment, està tot molt bé documentat per tal de que tothom qui crea un article a la Viquipèdia pugui utilitzar el mateix estil i organització a les entrades.

Crec que la meva aportació dins el grup ha estat molt bona ja que he facilitat a les companyes la feina de llegir tota la documentació i passar-ne exemples. He participat activament per tal d'organitzar i completar l'entrada cercant informació, completant apartats i corregint ortografia i estils.

Aquí us deixo l'enllaç a l'entrada de l'Eulàlia Bosch.

Auditori

Com a cloenda de la setmana, vam fer una visita a l'Auditori que va consistir en un ràpid recorregut pel Museu de la Música, després vam assistir a un assaig de l'espectacle Corda i descorda i per últim una presentació del departament educatiu de l'Auditori.

El Museu de la Música presenta, amb una estètica molt cuidada, tot un seguit d'instruments (antics, clàssics, folklòrics...) i també documents, audiovisuals, audicions... l'espai és molt atractiu pels infants, amb una llum tènue, una catifa vermella, vitrines per poder acostar-s'hi, una sala per poder tocar, audiovisuals...

Tenen diferents propostes educatives per tal de visitar el museu, com per exemple propostes per a la construcció d'instruments, treballar la interculturalitat dins la sala d'instruments del món, reflexionar sobre el pas del temps (instruments antics - moderns)...

La visita es fa guiada per una educadora que durant tot el recorregut fa preguntes per tal que els infants es plantegin el què estan veient i sentint, per exemple reflexionar sobre què fa que sonin els instruments, en quines situacions trobem la música, observar les diferències entre instruments, reconèixer el so dels instruments, reflexionar sobre la melodia i el soroll rítmic.

A la sala dels instruments d'orquestra, se'ls fa actuar, s'han de col·locar com una orquestra, cadascú és un instrument, i analitzaran perquè cada instrument té un lloc més adequat i què fa "aquell home que mou els braços".

El concert de Corda i descorda és molt especial, perquè es tracta de cinc instruments de corda interpretant peces clàssiques, música infantil i bromes varies, tot són sorpreses sonores. És un espectacle dirigit a llars d'infants en què els músics s'acosten de tant en tant al públic per fer-lo més proper.

L'objectiu del departament educatiu de l'Auditori és aproximar la música de qualitat a tot el públic, des dels cero als cent anys. Quan ideen un concert, fan un projecte educatiu per tal que transcendeixi, per poder treballar el concert a l'escola abans i després d'assistir-hi. Creuen que la música és un fet important perquè és un art que està en la vida de tothom, que és inconscient i forma part de nosaltres des de que naixem. L'Auditori es proposa educar (no ensenyar), educar com un acompanyament a l'escolta d'un concert, explicar coses sense ser explícit, que es puguin aprendre coses de manera sensorial, sense adonar-se'n; això és possible perquè la música connecta amb els sentiments. En tots els concerts que preparen, la música és el gran protagonista, no és una història, o un conte, ni dansa ni teatre, tot i que ho puguin acompanyar. "La música no és un luxe, és una necessitat, com l'aire que respirem o l'aigua que bebem" (Simon Rattle).


Valoració
El Museu de la Música em va semblar un ambient perfecte per tal que els infants aprenguin un munt de coses sobre música, instruments, però també per poder reflexionar sobre altres coses com les cultures, els temps passats... Crec que un grup d'infants, si se'ls motiva i es crea un ambient màgic per entrar al museu, gaudirien molt de la visita.

El concert em va semblar molt bonic, molt divertit i molt especial. Sí crec que és adequat per a infants perquè és una música senzilla (cinc instruments a la vegada com a molt), és divertit (els agradaria participar en més concerts), està adaptat a les seves reaccions (no fan molt de soroll ni molta foscor en la tempesta, per exemple), toquen algunes cançons que poden reconèixer, i els músics toquen sovint al seu voltant (els apropen i els sorprenen). Tot i que també crec que els infants molt petits no serien capaços d'entendre algunes bromes que feien ni de reconèixer algunes cançons infantils. M'hagués agradat veure com és la posada en escena final, si van vestits de manera divertida o màgica, i si eren més expressius amb els infants que amb nosaltres.