Els nostres mestres - Seminari 27 d'octubre

Vam dedicar aquesta sessió de seminari a parlar del treball que hem realitzat sobre "Com eren els meus mestres?". Vam repassar, etapa per etapa, des d'infantil fins a secundària, com van ser els nostres mestres, quins records en guardem, bons i dolents, anècdotes... Ha estat un exercici per adonar-me de les coses que valorava en els meus mestres, dels detalls que guardo en la memòria perquè van ser moments clau per al meu aprenentatge o desenvolupament personal. Això et fa plantejar quin tipus de mestra vull arribar a ser.

Fotografia per: Lizette Greco

Com a cada començament de classe, dues companyes van explicar un conte. En aquest cas, van coincidir (casualitats de la vida) amb El Patufet. Ahir no venia al cas perquè calia valorar com elles havien explicat el conte, però avui, des del meu bloc, vull plantejar la revisió dels nostres contes, ja que aquests serveixen als infants com a model, com a mètode per a l'aprenentatge, i cal tenir en compte que molts dels contes clàssics representen un model femení i masculí molt marcats que no afavoreixen la coeducació. Em proposo fer una nova entrada d'aquí uns dies per ampliar aquest tema, queda dit.

Bernat, l'artista contat

Aquest és el conte que presentaré a la classe de seminari, es titula "Bernat, l'artista contat". És un conte que vaig sentir explicar una vegada en una festa infantil i del qual en guardo algunes fotografies que us deixo a continuació. El conte l'explicaven entre dos conta-contes: la narradora i senyoreta, i el Bernat. Eren molt i molt expressius i feien participar als infants fent-los pujar a l'escenari. Jo m'ho vaig passar molt bé veient-los actuar i el conte em va semblar maquíssim i per això el vull compartir amb vosaltres.

Crecer en red

La Junta de Andalucía va presentar el "Decreto del Menor. Crecer en red" amb l'objectiu "d'establir un conjunt de mesures dirigides a fomentar la utilització, per part de les persones menors d'edat, de les TICs, així com promoure la seguretat del seu ús i prevenir els riscos que se'n puguin derivar de la seva utilització".

Fotografia per: John Watson

Les accions principals que s'estan duent a terme són:

• Portals del menor i de l'adolescent.
• Estudis sobre noves tecnologies en la infància i l'adolescència.
• Material formatiu.
• Filtres de continguts per garantir un entorn segur.
• Actuacions de conscienciació.

Vist a Educación en Valores.

Pràctica amb GIMP

El GIMP és un programa lliure que serveix per al retoc digital d'imatges. Han creat versions per als diferents sistemes operatius i per a molts llenguatges.

Primerament, he fet una fotografia amb la càmera digital al meu dibuix de la classe de Plàstica. Aquest és l'arxiu original a partir del qual treballaré:

He retocat aquesta foto original:

• Eines - Eines de transformació - Rotar
• Eines - Eines de transformació - Retallar
• Colors - Curves i nivells per tal d'ajustar el fons a blanc i els colors més foscos

I així obtinc una imatge a partir de la qual treballaré a partir d'ara. Aquí us la mostro amb una amplada de 400px i 72ppi perquè s'adapti al bloc:

Ara us mostro un fragment de la imatge original que he aconseguit rotant, retallant, pintant de blanc els marges amb el pincell i escalant a 400px i 72ppi.

I la última foto la he retocat amb les eines de clonar i sanejar:

Qui ets tu?

El meu treball de "Qui ets tu?" de l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital ha consistit en un joc de pistes creat en aquest bloc del Qui ets tu?.

L'exposició ha consistit en interactuar amb els companys i companyes perquè anessin esbrinant les pistes:

• Escollir entrar a la porta de les noies o dels nois
• Escollir a quina caricatura s'hi podia assemblar més
• Els canto el "feliç no-aniversari" i els faig bufar les espelmes, trobem que té 21 anys en el "pastís invers"
• A sobre del videoclip he fet una descripció escrita sobre la persona, i la pista final és el seu nom
• La última entrada és la solució amb la seva caricatura i el seu nom

La por escènica - Seminari 20 d'octubre

A partir de l'exposició del conte de la Roser (a la pobre se li ha quedat la ment en blanc per culpa dels nervis) hem reflexionat sobre els factors que influeixen en els nervis a l'hora de parlar en públic. Per exemple, en aixecar-nos per sobre de la resta de companys que estan asseguts i estant tan aprop, la sensació de què t'estan mirant, observant i que t'estas exposant és molt gran; estar tan pendent de tot això desconcentra, i se'n diu "l'efecte melic" (RUBIO J. i PUIGPELAT F. Com parlar bé en públic. 1a. edició. Barcelona: Pòrtic, 2002). Alguns consells que vam comentar a la classe van ser: imaginar-te en un context que et sigui còmode, tenir molt clar el que has de dir per no despistar-te del fil de la història, no voler córrer (fer també silencis per ajudar a l'emoció del discurs), mirar a la gent fa que rebis el seu feed-back i puguis adaptar la història segons les reaccions del públic. És molt important començar i acabar els contes amb una frase coneguda pels infants, els fa estar atents i els ensenya que tot té un inici i un final.

Mentre comentàvem el treball del llibre "Educació i vida quotidiana" va sortir el tema de com tractar la mort amb els infants. Jo sóc de la opinió que se'ls ha de parlar amb claredat, sense mentides i sense tabús, facilitar que es puguin expressar. He trobat aquest bloc que parla de El dol en la infància i l'he trobat molt interessant. Parla de que el dol és universal, no és una malaltia, és necessari... Com facilitar o quines coses poden ajudar a explicar i a entendre, quines són les reaccions normals i com tractar-ho segons l'edat de l'infant.

Fotografia per: Simply Lory

Treball col·laboratiu blocosfera

A l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC hem realitzat un treball col·laboratiu de blocosfera. El grup format per la Soraya Corpas, la Roser González, la María Rodríguez, l'Anna Taberner i jo hem escollit el tema del "TDAH i les noves tecnologies" perquè ens va semblar un tema molt interessant i a la vegada relacionat amb els nostres estudis i amb l'assignatura. Vam decidir el tema i vam començar a desenvolupar-lo: una a una, vam anar creant una nova entrada cada bloc personal complementant la informació de les anteriors companyes, i així després, entre totes, vam poder fer comentaris a les diferents entrades per recalcar, ampliar, suggerir, etc. i acabar d'arrodonir el tema què proposàvem.

Aquests són els links per poder seguir el procés del meu treball:

1. La Roser González escriu una entrada sobre el TDAH en l'etapa infantil titulada TDAH Infantil!
2. Jo escric una entrada ampliant la informació de la Roser i parlant del treball a les escoles i en relació amb les noves tecnologies que titulo TDAH i noves tecnologies i faig un comentari a l'entrada de la Roser perquè sàpiga que l'he citada
3. L'Anna Taberner em fa un comentari perquè ha ampliat informació de la meva entrada al seu bloc: Beneficis de les noves tecnologies amb els infants amb TDAH
4. Seguint les anteriors entrades, la María Rodríguez em fa un comentari a la meva entrada perquè també a ampliat informació al seu bloc: Característiques dels programes informàtics per a nens amb TDAH
5. La Soraya Corpas ha trobat interessant ampliar el tema a L'entorn del TDAH i així m'ho ha fet saber en el seu comentari
6. M'ha interessat el funcionament del cervell dels infants amb TDAH de què parlava la Roser, i li he fet un comentari amb més informació sobre el tema.
7. La María proposava una pàgina web i he decidit provar els seus programes. Li he deixat un comentari a la María amb el què he vist.
8. La Soraya ens proposava tota una sèrie de recursos, adreces, associacions, i m'ha semblat bé de recalcar la importància de què les famílies estiguin ben informades i li he deixat un comentari a la seva entrada.
9. L'Anna comentava que s'han fet investigacions sobre els beneficis de l'ús d'ordinadors i programes especials pel TDAH, i m'ha semblat adient complementar-ho amb dues investigacions concretes, li he deixat un comentari.

Penso que la meva aportació personal al grup ha estat molt positiva ja què he participat molt activament en la organització i en la recerca de dades per a mi i per a les meves companyes. Crec que he fet aportacions significatives que complementen el treball de totes en conjunt.