diumenge, 6 de desembre del 2009

Pràctica amb CmapTools

El programa CmapTools serveix per crear mapes conceptuals, i ens pot ser molt útil a l'hora de gestionar la informació.

La pràctica consisteix en passar una història escrita sobre el sopar de Nadal i transformar-la en un mapa conceptual. Per dur-la a terme, he creat un nou projecte amb el programa i he començat a crear els conceptes principals, després, els he començat a relacionar amb les fletxes i els connectors per tal de que s'entenguessin les relacions entre uns i altres. Quan ho he tingut tot organitzat, he canviat la mida de les lletres i els colors per ajudar a la lectura.

El mapa que he obtingut és aquest, tot i que aquí és molt petit, podeu fer click per veure-ho més gran.

dissabte, 5 de desembre del 2009

Àgora - Seminari 1 de desembre

Durant aquesta classe de seminari vam fer, entre tots, un comentari sobre la pel·lícula d'Àgora protagonitzada per Rachel Weisz i dirigida per Alejandro Amenábar.

Va ser molt interessant, vam parlar de molts temes, però sobretot de la llibertat, la llibertat de pensament. I ho vam lligar al debat que vam tenir en el seminari del 12 de novembre sobre la flexibilitat a l'hora de pensar i acceptar noves opinions. Vam deduir que és molt fàcil manipular les idees de les persones, i que normalment s'escull el camí fàcil, que és creure el que creu tothom i acceptar-ho com a vàlid, però pot ser que existeixin altres perspectives que no hem tingut en compte.

Parlant, també vam coincidir en què la situació de les dones dins la societat no ha canviat tant com ens vulguin fer creure. Ens va semblar molt interessant el paper d'Hipàtia com a dona científica perquè normalment les dones, al llarg de la història, han estat silenciades. Entorn a aquest tema, us proposo llegir un article de Mujeres en Red, el periódico feminista titulat Mujeres en la Historia que vaig llegir fa uns anys i em va semblar molt interessant per dos motius: 1. per adonar-nos de la gran quantitat de dones amagades que hi ha hagut a la nostra història i conèixer alguns casos concrets, i 2. per conèixer el treball que algunes persones dediquen a recuperar aquests personatges oblidats.

Pràctica amb MovieMaker

Windows Movie Maker és un programa d'edició de vídeo; permet, per exemple, mesclar vídeos, afegir-hi música, transicions, títols...

Val a dir que aquesta pràctica la vaig fer abans del vídeo de la setmana cultural, aquest és el meu primer muntatge de vídeo (que mareja una mica), he trigat en posar-la al bloc perquè aquests dies he estat buscant una música de pel·lícula muda que anés bé amb el vídeo perquè li doni un efecte com de moviment de pel·lícula muda, tot i que sóc conscient de que fa molts tombs!

Per fer aquest vídeo, m'ha calgut obrir un projecte nou amb el Windows Movie Maker i importar-hi 11 arxius de vídeo que vaig gravar amb una càmera petita de fotos (per això no tenen gaire qualitat) el dia que vam anar a visitar el MNAC. Un cop importats al projecte, els col·loco en ordre sobre la línia de temps del vídeo i els retallo per davant i/o per darrera per agafar les imatges que m'interessen. Després hi afegeixo transicions entre uns i altres perquè abans de que un tros s'acabi, n'aparegui un altre difonent-se. A més, els hi afegeixo un efecte de vídeo de "accelerar, doble" per tal de que vagi més ràpid i un de "escala de grisos" per deixar-lo en blanc i negre. El so dels vídeos està silenciat i el que faig és importar un arxiu de so que afegeixo a la línia de temps de l'àudio i la retallo perquè duri tant com la pel·lícula; seleccionant "atenuació" i "intensificació" aconsegueixo que el volum augmenti i disminueixi progressivament en el començament i el final. Per poder pujar l'arxiu de vídeo al YouTube guardo l'arxiu de pel·lícula en mida petita.

Música: Charlie At The Assembly Line Belt - Charlie Chaplin - Soundtrack: Modern Times

dijous, 3 de desembre del 2009

Presentació de la setmana cultural

La Roser González i jo vam voler fer una presentació original i vam pensar en dues coses: 1. havíem de fer un discurs de 3 minuts on hi recollíssim totes les reflexions que ens plantejaven fer en el fulletó de la setmana d'activitats, i 2. que tingués un format original i divertit per presentar-lo al nostre grup.

Vam treballar el discurs partint d'una metàfora que vam sentir en la conferència de l'Eulàlia Bosch i que ens va semblar un bon recurs per exemplificar la idea que volíem transmetre de que cal aprendre en la ciutat i de la ciutat. Els 3 minuts ens van resultar molt i molt curts per explicar la quantitat de coses que havíem vist i après, però no ha estat impossible.

Després vam pensar en un format de vídeo on recollir el material gràfic, i vam agafar la idea d'alguns vídeos que hem fet servir a l'assignatura de TIC, ens va semblar que era prou divertit i original, a la vegada que ens ajudaria a presentar millor les fotografies, els vídeos, i cadascun del apartats. Per poder fer aquest vídeo, el diumenge vam fer un curset accelerat i personalitzat del programa Adobe Premier, i, tot i que ens va costar molt de fer, n'estem orgulloses del resultat.

Tot i que a l'hora de pujar el vídeo al YouTube ha perdut bastant qualitat i es veu més fosc i amb menys color, aquí us el deixo:

Música: Well, well de Nelly Furtado i They don't believe de Russian Red.

dimecres, 2 de desembre del 2009

El ventre de la mare - territori

Espero que us hagi agradat i emocionat molt el treball de territori que hem presentat avui l'Anna Taberner i jo. Realment ens hem esforçat molt per crear una presentació emotiva per presentar-vos un territori, si més no, original, com és el ventre d'una mare.

La presentació ha consistit en dos personatges, jo representava el Roc que vivia dins el ventre de la mare i no acabava d'entendre totes les coses que li passaven; i l'Anna representava una narradora externa que explicava més científicament el què li passava a en Roc i ens regalava unes paraules molt poètiques, com per exemple quan definia el territori com "un lloc per on hi hem passat tots, un lloc que ens fa iguals. La panxa de la mare, el niu de les civilitzacions, la cultura, les religions, un lloc on es mesclen les races on tots som germans. El punt d’unió de la humanitat. El punt d’inici de la vida. El primer lloc que coneixem i el primer que oblidem. Un lloc on comencem a ser qui som".

Hem volgut remarcar molt els dos punts de vista i per això, la meva part de presentació s'acompanyava de fotografies en blanc i negre (i colors per ressaltar algun element) per tal d'acompanyar estèticament i també amb significats afegits al què jo parlava (per exemple, el bebè explica com se sent quan escolta un soroll, però és la imatge què explica que es tracta d'un petó); mentre que els discursos de l'Anna els hem acompanyat d'uns vídeos molt bonics d'imatges de bebès dins la panxa amb músiques que creessin un ambient tranquil. També hem preparat una posada en escena en què el bebè s'hi estava assegut en un racó (en el seu propi territori) mentre que la narradora exposava de peu i de cara al públic; val a dir que hem volgut escollir els colors de la nostra vestimenta i el color dels apunts que ens acompanyaven: blau pel bebè, negre per la narradora.

Totes les fotografies han estat escollides expressament per la seva bellesa i per crear una presentació coherent en l'estil. Els vídeos també, els hem mesclat dins el MovieMaker agafant les escenes que ens semblaven més tendres. Amb l'Audacity hem editat les cançons, per exemple la última, en que hem volgut acurtar-la agafant el principi i el final perquè coincidís amb els temps de la nostra exposició. També hem fet servir aquest programa per gravar l'Anna taral·larejant la nana. La cançó dels crèdits també té el seu perquè, és una cançó molt maca i més animada per trencar el clima de tensió i tracta sobre el naixement del Roc, comença així: "En Roc tot just ha arribat a la vida...".

Personalment he gaudit molt preparant aquesta presentació en què el tema ha estat un secret fins l'últim moment perquè volíem sorprendre a la classe i aconseguir emocionar-vos amb el territori que hem presentat. Realment, preparant-la, he après moltes coses sobre els diferents programes amb què hem treballat i hem reflexionat molt sobre com era la millor manera de comunicar-nos verbalment, expressivament, la posada en escena, el PowerPoint, escollir les fotografies, les músiques... Crec que l'Anna i jo ens hem complementat molt bé i hem fet un bon treball en equip.

No he trobat la manera de compartir amb vosaltres el nostre Power Point, així que us deixo el treball per parts:

El text de l'exposició:



Les fotografies de l'exposició del Roc (sense so):



Els vídeos de l'exposició de la narradora:



La nana cantada per l'Anna i gravada amb l'Audacity:



La cançó de com "el Roc tot just ha arribat a la vida", de Lax'n'Busto:

dimarts, 1 de desembre del 2009

Viquipèdia: Eulàlia Bosch

Es tracta d'un treball col·laboratiu que he realitzat juntament amb la Soraya Corpas, la Roser González, la María Rodríguez i l'Anna Taberner en què hem creat una nova entrada a la Viquipèdia sobre l'Eulàlia Bosch.

Per tal de dur a terme el treball, individualment vam crear-nos comptes per registrar-nos a la Viquipèdia, la Roser va crear la nova entrada i tot seguit cadascuna va anar modificant les parts què més o menys de paraula ens havíem repartit per tal de completar els diferents apartats que hi volíem crear.

El primer que vaig haver de fer va ser llegir com funcionen els estils, com crear l'índex, els links, les referències, com afegir imatges... Realment, està tot molt bé documentat per tal de que tothom qui crea un article a la Viquipèdia pugui utilitzar el mateix estil i organització a les entrades.

Crec que la meva aportació dins el grup ha estat molt bona ja que he facilitat a les companyes la feina de llegir tota la documentació i passar-ne exemples. He participat activament per tal d'organitzar i completar l'entrada cercant informació, completant apartats i corregint ortografia i estils.

Aquí us deixo l'enllaç a l'entrada de l'Eulàlia Bosch.

Auditori

Com a cloenda de la setmana, vam fer una visita a l'Auditori que va consistir en un ràpid recorregut pel Museu de la Música, després vam assistir a un assaig de l'espectacle Corda i descorda i per últim una presentació del departament educatiu de l'Auditori.

El Museu de la Música presenta, amb una estètica molt cuidada, tot un seguit d'instruments (antics, clàssics, folklòrics...) i també documents, audiovisuals, audicions... l'espai és molt atractiu pels infants, amb una llum tènue, una catifa vermella, vitrines per poder acostar-s'hi, una sala per poder tocar, audiovisuals...

Tenen diferents propostes educatives per tal de visitar el museu, com per exemple propostes per a la construcció d'instruments, treballar la interculturalitat dins la sala d'instruments del món, reflexionar sobre el pas del temps (instruments antics - moderns)...

La visita es fa guiada per una educadora que durant tot el recorregut fa preguntes per tal que els infants es plantegin el què estan veient i sentint, per exemple reflexionar sobre què fa que sonin els instruments, en quines situacions trobem la música, observar les diferències entre instruments, reconèixer el so dels instruments, reflexionar sobre la melodia i el soroll rítmic.

A la sala dels instruments d'orquestra, se'ls fa actuar, s'han de col·locar com una orquestra, cadascú és un instrument, i analitzaran perquè cada instrument té un lloc més adequat i què fa "aquell home que mou els braços".

El concert de Corda i descorda és molt especial, perquè es tracta de cinc instruments de corda interpretant peces clàssiques, música infantil i bromes varies, tot són sorpreses sonores. És un espectacle dirigit a llars d'infants en què els músics s'acosten de tant en tant al públic per fer-lo més proper.

L'objectiu del departament educatiu de l'Auditori és aproximar la música de qualitat a tot el públic, des dels cero als cent anys. Quan ideen un concert, fan un projecte educatiu per tal que transcendeixi, per poder treballar el concert a l'escola abans i després d'assistir-hi. Creuen que la música és un fet important perquè és un art que està en la vida de tothom, que és inconscient i forma part de nosaltres des de que naixem. L'Auditori es proposa educar (no ensenyar), educar com un acompanyament a l'escolta d'un concert, explicar coses sense ser explícit, que es puguin aprendre coses de manera sensorial, sense adonar-se'n; això és possible perquè la música connecta amb els sentiments. En tots els concerts que preparen, la música és el gran protagonista, no és una història, o un conte, ni dansa ni teatre, tot i que ho puguin acompanyar. "La música no és un luxe, és una necessitat, com l'aire que respirem o l'aigua que bebem" (Simon Rattle).


Valoració
El Museu de la Música em va semblar un ambient perfecte per tal que els infants aprenguin un munt de coses sobre música, instruments, però també per poder reflexionar sobre altres coses com les cultures, els temps passats... Crec que un grup d'infants, si se'ls motiva i es crea un ambient màgic per entrar al museu, gaudirien molt de la visita.

El concert em va semblar molt bonic, molt divertit i molt especial. Sí crec que és adequat per a infants perquè és una música senzilla (cinc instruments a la vegada com a molt), és divertit (els agradaria participar en més concerts), està adaptat a les seves reaccions (no fan molt de soroll ni molta foscor en la tempesta, per exemple), toquen algunes cançons que poden reconèixer, i els músics toquen sovint al seu voltant (els apropen i els sorprenen). Tot i que també crec que els infants molt petits no serien capaços d'entendre algunes bromes que feien ni de reconèixer algunes cançons infantils. M'hagués agradat veure com és la posada en escena final, si van vestits de manera divertida o màgica, i si eren més expressius amb els infants que amb nosaltres.